Seguretat Ciutadana i Economía productiva. Les propostes de Converses sobre els 100 objectius per Catalunya

Seguretat ciutadana 

1. Pla específic dotat dels recursos necessaris per extirpar el cultiu de marihuana a Catalunya, que s’ha convertit en una potència exportadora, i desarticular les bandes organitzades que existeixen i que són un motiu de l’augment creixent de la violència. Només el 2020 es van registrar 102 incidents violents per aquesta causa, en els quals en la meitat va intervenir-hi armes de foc. El 2015 es van desmantellar 132 plantacions a Catalunya, el 2019 la xifra va ser de 368. També per a aquest any s’ha calculat que hi ha 34 xarxes criminals especialitzades en el tràfic d’aquesta droga. 
2. Pla específic per millorar la seguretat de ciutats catalanes que estan entre les 10 més insegures d’Espanya: Barcelona, Esplugues del Llobregat, Sant Adrià del Besòs i  el Prat del Llobregat.  
3. Pla especial de seguretat d’estiu per als grans municipis turístics.  
4. Ple suport polític a les actuacions dels Mossos d’Esquadra perquè puguin desenvolupar les funcions que tenen atribuïdes per llei. 
5. Catalunya és amb diferència la comunitat amb un major nombre d’ocupacions. Són el 42% del total d’Espanya. El 2019 se’n van produir 2.295 i el 2020 van superar les 3.500, de les quals 2.644 es van produir a la província de Barcelona. Aquestes xifres indiquen la importància d’aquesta vulneració de la propietat privada, que guarda relació amb la complicitat política que existeix per a aquest tipus d’actuació per part de les administracions públiques. El dèficit d’habitatge social, que és una responsabilitat de l’administració, no es pot pal·liar tolerant un dany a la propietat privada.  
6. La via per reduir les ocupacions és doble. D’una banda, les mesures de caràcter legal i policial per garantir una major efectivitat de les desocupacions, de manera que es produeixin els desnonaments en menys de 72 hores. I de l’altra, més recursos per proporcionar habitatge social a la població que ho necessita.  
7. Les bandes organitzades que es dediquen al tràfic d’ocupacions han de ser objecte d’un tractament penal específic que accentuï les penes. 
8. És una contradicció que mereix una anàlisi detinguda que, mentre que Barcelona és el centre del feminisme de gènere i de les iniciatives LGBTI, sigui la capital de Catalunya uns dels llocs on més han crescut els delictes sexuals, alhora que, amb caràcter més general al territori, la violència d’aquest tipus s’estén entre els joves. Un programa integral en l’àmbit policial, cultural i educatiu acudint a les arrels del problema, ha de millorar la situació. 
9. Pla de suport a les policies locals i als municipis sense aquest servei, i millora de la coordinació amb els Mossos d’Esquadra per reduir els furts en les masies, empreses i petits municipis. Cal estudiar les possibilitats d’un nou model policial basat en la progressiva integració de les policies locals amb la policia de Catalunya dotant el país d’un únic cos. 

Economia productiva 

1. El fonament de la nova acció és el d’una veritable política econòmica que recuperi la dimensió industrial, en bona part perduda, que redueixi a la mínima expressió les limitacions que dificulten millorar la nostra productivitat, que fomenti l’R+D+I en una mesura més gran i eficient, que desenvolupi el sector serveis de major valor afegit  i que permeti la recuperació de l’avui abandonat sector agrari, amb una reforma integral que tingui com a protagonistes els empresaris agropecuaris i forestals. 
2. S’ha d’abordar una veritable reforma agrària que tingui com a finalitat restituir la plena llibertat d’acció i les garanties sobre la rendibilitat de la seva producció als professionals de l’agricultura, i el seu relleu generacional, ara en gran manera en mans de la intermediació. Per aquesta raó, s’han d’adoptar les mesures estructurals d’organització de serveis tècnics i financers necessàries. L’administració agrària serà totalment reformada per adequar-la a aquesta transformació. Tota aquesta reforma té com a finalitat afavorir la modernització, la capacitat competitiva i sostenibilitat de les empreses agràries. S’ha d’estudiar la creació d’una fiscalitat diferenciada per als municipis en risc de despoblació. 
3. Situar el percentatge de reg tradicional, el més ineficient, en consum d’aigua del 47% actual de Catalunya al mateix nivell de la mitjana espanyola  (23%). Modernització del canal d’Urgell i del seu sistema de regs. Completar i replantejar el canal Segarra-Garrigues i ampliar  en tot el possible la superfície de regadiu de màxima eficiència i del reg de suport, en particular a les zones més àrides. El projecte Compromís per Lleida, que va ser aprovat fa 15 anys, constitueix encara una bona guia per establir els criteris de les actuacions en relació amb el canal Segarra-Garrigues. Cal cercar les sinergies entre el canal Segarra-Garrigues i el canal d’Urgell, afavorir l’arribada de fons europeus que facilitin aquestes millores i incentivar la col·laboració público-privada per fer realitat aquestes iniciatives. El canvi climàtic fa necessari generalitzar el reg de suport a tota la superfície de secà de Catalunya on sigui possible la seva implantació. 
4. Es recuperarà la Direcció General de pesca i recursos marítims. 
5. Introduir una nova política forestal que permeti un aprofitament sostenible dels nostres boscos. Som rics en superfície forestal i pobres en fusta. No pot ser. Del 62,4% de la superfície de forest que té Catalunya, només s’aprofita un 30% del creixement anual de la massa forestal, menys de la meitat de la mitjana europea, que és del 65%. S’han de tornar a dedicar recursos suficients a combatre plagues que posen en perill el bosc, com és el cas concret de la processionària. També cal introduir un programa específic de prevenció i lluita contra els grans incendis forestals, que en el nostre cas corresponen als més grans de 500 Ha. 
6. Incentivar l’ús de la biomassa com a font d’energia alternativa i renovable.  
7. Programa per a la producció de biometà produït a partir dels residus agrícoles, forestals i ramaders del propi territori. El biometà és la resposta a curt termini a les necessitats de gas, mentre que l’hidrogen és la resposta a llarg termini. 
8. Catalunya ha perdut la futura planta de bateries, que significaven 3.000 llocs de treball qualificats. És una dissort, un error que no es pot repetir. Cal un Pla dirigit a la reindustrialització de Catalunya, amb especial atenció a la pèrdua de llocs de treball provocada per la producció generalitzada del cotxe elèctric. Programa per a l’atracció de noves indústries, vinculat a la sostenibilitat i la productivitat. 
9. És vital millorar la productivitat de la nostra activitat industrial, i en especial la de la totalitat dels factors (PTF). Les mesures adoptades fins ara són insuficients. És necessari un nou pla que contempli tots els factors que intervenen en la productivitat i adequar els recursos necessaris per poder actuar sobre ells. 
10. Pla per potenciar els clústers de Catalunya, tecnològic, sanitari, etcètera, així com el Sincrotró Alba i el pol d’investigació del projecte ASTIP a Cerdanyola del Vallès. 
11. Dotar d’informació regular i de control independent el programa Next Generation a càrrec de la Generalitat, i també la d’aquelles actuacions que són responsabilitat de l’Estat i que es localitzen a Catalunya. 
12. La propietat familiar ha de ser potenciada, facilitant el seu bon desenvolupament, creixement i transmissió, per mitja d’una concertació entre els seus representants i la Generalitat de Catalunya, així com també el cooperativisme i l’economia solidària
13. Estudi per a la revisió i millora del sector turístic, previ al pla de millora i transformació concertat amb el sector.  
14. Les exigències de la normativa ambiental han d’estar equilibrades amb el nostre entorn econòmic i competitiu, atès que altrament, com està succeint ara, es produeixen deslocalitzacions i es dissuadeixen noves implantacions. Cal revisar l’actual legislació mediambiental amb criteris de racionalitat científica i econòmica. 
15. Modificar la legislació per incentivar i accelerar les energies renovables i afavorir l’autoconsum. Cal potenciar les energies renovables tant en l’àmbit de l’autoconsum com el dels grans consum industrials.  
16. Potenciar el lideratge català amb patents i la seva articulació amb l’economia productiva. Cal donar més força als mecanismes de col·laboració públic-privat entres els centres de recerca públics i el sector privat.