Les males notícies per a la moneda única europea, i de retruc per a l’economia del Vell Continent, no paren d’acumular-se.
Fa unes setmanes aquest diari ja apuntava que l’euro era la gran víctima econòmica col·lateral de la guerra d’Ucraïna arran de les sancions occidentals, mal dissenyades i encara pitjor implementades.
L’euro ha passat de ser la moneda del 38% de les transaccions internacionals en el sistema SWIFT cap a mitjans de 2022 (un nivell que li permetia rivalitzar de tu a tu amb el dòlar) a tan sols el 23% a finals del 2023. Això és, en tan sols 18 mesos ha perdut el 15% del seu pes total, i la baixada continua enguany.
Però, la cosa no acaba aquí. En els darrers dies s’ha confirmat un importantíssim fenomen que afectarà el canvi euro-dòlar en detriment de la moneda europea durant els pròxims mesos.
Efectivament, dimecres 10 d’abril els Estats Units publicaren les seves dades oficials d’inflació, que suposaren una galleda d’aigua freda per a la Reserva Federal (el Banc Central del país, sovint conegut per l’abreviació “Fed”): lluny de baixar, la inflació està repuntant malgrat uns tipus d’interès molt elevats, entre 5 i 5,5%.
Com l’economia i el mercat laboral estan aguantant les bones dades malgrat l’elevat cost dels diners, la Fed veu allunyar-se la possibilitat d’iniciar la baixada de tipus tan llargament desitjada pel president Joe Biden.
Mentrestant, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), la polèmica Christine Lagarde, declarà el que s’està convertint en el seu mantra un dia després de conèixer les dades nord-americanes: “no som dependents de la Fed”.
Això equivalia a dir, als ulls dels inversors, que, malgrat els missatges d’alerta que arriben de l’altra riba de l’Atlàntic, el BCE preveu mantenir el rumb que s’havia prèviament fixat i realitzar una primera baixada de tipus (actualment estan al 4-4,5%) el pròxim mes de juny.
S’ha criticat molt la política de Lagarde al davant del BCE per les seves respostes excessivament lentes i mancades de visió a llarg termini des que el fenomen inflacionari actual començà a despuntar en l’horitzó el 2021.
El primer risc que corre l’euro, si el BCE decideix retallar tipus pròximament, és que la moneda europea perdi valor davant del dòlar.
Efectivament, la resposta dels mercats no s’ha fet esperar i l’euro ja havia caigut divendres 12 d’abril un 3% respecte dilluns 8. Els analistes preveuen que el descens es continuï produint les pròximes setmanes, amb l’euro tocant els 1,05 dòlars.
Però, aquest no és encara el pitjor escenari: si el BCE continua retallant els tipus d’interès mentre la Fed els aguanta, nombrosos banquers i especialistes ja han advertit que l’escenari de la paritat euro-dòlar no es pot descartar en absolut de cara la tardor.
L’apressament europeu per reduir tipus d’interès podria tenir a veure amb la situació d’endeutament límit en què es troba el Vell Continent, que necessita desesperadament seguir demanant préstecs per evitar un col·lapse de les finances públiques, però també de nombrosos actors empresarials.
No obstant això, si el dòlar continua enfortint-se davant l’euro, el cost de l’energia i de les matèries primeres (dues importacions clau per a Europa) esdevindrà de nou una pesada llosa sobre les llars i les empreses del Vell Continent.
Els Estats Units es troben igualment en una situació d’endeutament límit, però la poden capejar millor que els europeus gràcies a la fortalesa de la seva divisa als mercats internacionals.
Loading ...
