S’ha complert el tercer any d’aplicació dels fons europeus Next Generation i, per tant, estem a la meitat del camí del període d’aplicació d’aquests fons que finalitza el 2026.
El balanç no és bo d’acord amb les dades que facilita l’últim informe trimestral del servei d’estudis de CaixaBank.
A finals del 2023 s’havien rebut 37.000 milions d’euros dels 69.500 milions a fons perdut que atorgava aquest programa dissenyat per refer-se dels estralls de la covid i millorar el model econòmic. Falten, a més, 10.300 milions de l’addenda i 83.200 milions d’euros en préstecs de baix interès. En total són 163.000 milions d’euros els que rebria Espanya si va complint les condicions al final del període de 6 anys.
només hem disposat del 22% de la xifra total quan estem al 50% del període temporal.
Com estem a la meitat d’aquest període, hauríem d’haver utilitzat de l’ordre de 83.650 milions d’euros, comptant la part proporcional, no només dels fons Next Generation sinó de l’addenda i dels crèdits. Com només s’han desemborsat 37.000 milions d’euros, ens situem en el 44% del desemborsament al qual hauríem d’estar per complir a finals del 2026 amb les disponibilitats econòmiques previstes. O si es vol en altres termes, només hem disposat del 22% de la xifra total quan estem al 50% del període temporal.
És evident que existeix un endarreriment molt important que fa que la velocitat d’aquests 3 darrers anys per aplicar els fons Next Generation hauria de més que doblar-se. Per situar unes referències, França està al 76% i Itàlia al 58% de desemborsament sobre el total. És a dir, entre 3 vegades i el doble que el cas espanyol i no es pot dir que l’administració italiana sigui un model d’eficiència a escala europea.
Però, a més, una cosa són els fons desemborsats i una altra el que està arribant en realitat a l’empresa.
El 2023, segons l’esmentat informe de CaixaBank, l’estat havia fet efectius 8.800 milions d’euros fins al novembre. En funció de les consideracions que fa l’esmentat informe sobre l’execució real, comptant que una part procedeixen de les comunitats autònomes i que el procés s’ha accelerat, considera que l’execució total el 2023 va ser de 16.000 milions d’euros que, afegits als 24.000 milions del conjunt 2021-2022, arriben als 40.000 milions d’euros, això vol dir un 59% dels 69.500 milions d’euros disponibles.
les xifres indiquen una baixa capacitat del conjunt de les administracions per fer arribar aquests fons a l’activitat econòmica.
Aquesta seria la ràtio que li correspondria en la millor de les interpretacions, però és clar, aquesta xifra només representa el 47% del que tocaria haver executat a mitjan període i un 24,5% de l’execució total. És evident que des d’aquest punt de vista les xifres indiquen una baixa capacitat del conjunt de les administracions per fer arribar aquests fons a l’activitat econòmica.
I encara ens quedaria per considerar un aspecte determinant, el qualitatiu.
Realment aquests fons, a quines activitats s’estan aplicant i quin és el seu efecte multiplicador? Sobre això la manca de dades és pràcticament total, malgrat que aquesta és la clau de volta de tot plegat. Perquè no es tracta de gastar diners, sinó que aquests tinguin resultats transformadors sobre l’eficiència i eficàcia, sobre la productivitat de l’economia espanyola. I cal dir que fins ara els efectes dels fons, més enllà de facilitar directament un augment del PIB, no es fan sentir en la seva dinàmica de transformació ni en la millora de la productivitat.
Espanya, a una escala més modesta, té un precedent nefast en aquest sentit: la gran despesa que va fer amb recursos propis Rodríguez Zapatero amb el seu dissortadament famós pla “Ñ” que va ser una malversació de recursos públics a gran escala.
De moment, els vectors que impulsen l’economia espanyola són, sobretot, el consum interior impulsat en gran manera pel turisme i l’ocupació directa i indirecta que genera, i l‘augment de llocs de treball poc qualificats ocupats per la immigració que flueix sense solució de continuïtat. També, l’altre factor, és el consum públic, però aquests no són motors que assenyalin cap transformació substancial de l’economia espanyola.
De fet, en el que hem de fixar-nos més que en l’evolució del PIB i les altes a la Seguretat Social, és en la renda per càpita i com aquesta evoluciona.
Perquè la combinació d’alta immigració en sectors de baixa productivitat determina un augment del PIB que no es transmet a una millora de les condicions de vida generalitzades. Si els fons Next Generation no alteren aquesta lògica en la qual Espanya ha passat de tenir com a sector taumatúrgic de la construcció, el turisme i la immigració massiva, el futur no pintarà bé, malgrat que haurem rebut de l’exterior més recursos dels que en proporció van rebre els països europeus en motiu del pla Marshall.
De fet, en el que hem de fixar-nos més que en l'evolució del PIB i les altes a la Seguretat Social, és en la renda per càpita i com aquesta evoluciona Share on X
Loading ...
