En la mesura que Yolanda Díaz es fa més irrellevant políticament, augmenta la seva gesticulació ministerial que es tradueix sempre en majors càrregues per a l’empresa. Ara l’últim acudit és que les empreses de més 50 treballadors hauran de disposar d’un pla antiassetjament de les persones LGTBI que hi treballin. Un nou mal de cap per als empresaris, un nou cost a afegir a tots els altres i l’obertura de la porta a un nou privilegi per a aquest col·lectiu que ja va ser declarat per la llei d’ocupació com a preferents en la cerca de treball en el SEPE. És a dir, si vostè es declara lesbiana, gai, transsexual, bisexual o intersexual tindrà prioritat a l’hora que li cerquin i li trobin una feina. El perquè això és així forma part de la nova ideologia d’estat. El perquè els pares i mares de les famílies amb fills a càrrec seu o persones dependents no gaudeixen d’aquest privilegi també deu formar part d’aquesta ideologia d’estat.
Ara les empreses tindran l’obligació de comptar amb protocols antiassetjament i violència en el treball per aquest perfil de persones. Sortirà un decret que donarà tres mesos de termini i un any com a màxim per tenir-lo enllestit, amb una vigència limitada a 4 anys. Per tant, haurà de repetir-se periòdicament aquesta feina. Haurà d’incorporar-se el que s’estableixi als convenis tant en identitat de gènere com en orientació sexual; és a dir, en relació amb les persones trans i a les gais, lesbianes i bisexuals.
Tot això amb independència que, des de la direcció empresarial, es tingui coneixement si a la plantilla hi ha persones que pertanyen a aquest col·lectiu. I aquí s’obre un primer enigma. Si no se sap si n’hi ha i si el pla s’ha de tenir igualment, s’elaborarà com a abstracció o bé s’ha d’indagar entre el personal per veure qui es declara en aquest sentit?
A més, el pla haurà de negociar-se amb els sindicats o la representació legal dels treballadors. Es constituirà una comissió que podrà comptar amb assessorament expert especialitzat en LGTBI, i aquí ja trobem una vegada més una nova menjadora per a la multitud de grupuscles que viuen al recer d’aquest tipus de qüestions, generant nous “experts” en la matèria.
S’hauran de definir pràctiques preventives, mecanisme de detecció d’assetjament, sistemes d’avaluació, de revisió. Caldrà incloure una enquesta del clima laboral del personal en relació amb les persones LGTBI, que haurà de ser pel que fa al disseny del qüestionari consultat amb la comissió negociadora, i també serà obligatori identificar els mitjans i els recursos, tant materials com humans, necessaris per a la seva implantació, seguiment i avaluació, un calendari d’aplicació i un sistema de seguiment, avaluació i revisió periòdica.
Aquesta nova càrrega va ser també precedida de les noves mesures en un sentit semblant, però aplicades a la perspectiva de gènere, amb la necessitat d’avaluació de riscos, plans de formació, estadístiques, etcètera. En aquest cas, a més, les empreses ho havien de fer encarregant la feina i no podia ser, com fins ara es produïa, que l’empresari que només tingués entre 11 i 25 treballadors podia assumir personalment l’activitat preventiva.
És evident que en el nostre país “feta la llei feta la trampa” i, per tant, molts empresaris es posaran lògicament de perfil i aniran a veure què poden fer perquè la nova exigència es tradueixi en un mínim. Però, sigui com sigui ,és evident que en el govern Sánchez s’han multiplicat les exigències amb l’empresa que poc tenen a veure amb les condicions laborals i sí molt amb la ideologia, com també s’han multiplicitat els costos de la Seguretat Social i les càrregues impositives.
Loading ...
