El sector agrari és un dels pocs on les polítiques de Brussel·les es dissenyen sense una interlocució fluida amb els sectors afectats i delega molt en els ministres d’agricultura. Entre tants lobbies com actuen a Brussel·les, el dels pagesos no hi tenen gaire forat. Si la Comissió dediqués el 20% del seu temps del que dediquen als lobbies LGBTIQ i feministes, als pagesos, segurament no hi hauria hagut revolta pagesa.
Les mesures que ara ha adoptat la Comissió davant la tempesta desencadenada i la proximitat de les eleccions europees arriben tard, malgrat que sempre val més que arribin, i sobretot són insuficients.
Es poden resumir en aquests termes:
- Revisar els requisits mínims de bones pràctiques ambientals necessàries per cobrar els ajuts. Si no es concreta i la revisió no és fonda no servirà per a res.
- Alleujar els requisits durant “períodes sensibles”. Una proposta massa indeterminada que assenyala el poc compromís de la Comissió.
- Reduir fins a un 50% el nombre de visites de control dels inspectors. Ara les faran per satèl·lit. No deixa de ser un pedaç.
- Donar més flexibilitat i claredat en la determinació del concepte de “força major”. Com en altres punts precedents, la indeterminació plana sobre la proposta.
- Racionalitzar els controls per limitar la càrrega administrativa i no penalitzar quan l’error de l’agricultor en la tramitació és involuntari. Aquesta mesura més que una solució és un acte de justícia.
El document aprovat per la Comissió que conté aquests aspectes, també recorda als estats membres la seva nova capacitat d’acció des del 2020.
També assenyala que es podran reconsiderar canvis en la regulació bàsica de la PAC a mitjà termini. Una d’aquestes mesures podria ser la d’eximir de controls de les condicions ambientals a les explotacions de menys de 10 hectàrees. Això afectaria una bona part dels agricultors, però va en el sentit oposat d’allò que convé: fer créixer la dimensió de la EFA. En definitiva, molt poca oferta per ajudar a la revolta.
I aquí entra en joc la nova PAC, la del 2020. Dota de 344.000 milions d’euros per al període 2023-2030. Són molts diners i haurien de gastar-se bé. En realitat encara són més perquè cal afegir els fons Next Generation dedicats al programa agroalimentari. A Espanya li correspondran uns 50.000 milions, equivalents a uns 7.000 milions l’any. Són molts euros.
La idea que tot es resol a Brussel·les no és certa. La nova PAC defineix que els estats membres han de dur a terme plans estratègics nacionals, que els permetin fer els seus propis diagnòstics, establir les prioritats i incentius pels diversos subsectors agarris. També definir els programes per a la millor vertebració a la cadena alimentària, la incorporació de joves agricultors i la digitalització.
Hi ha molta tela a tallar en tot això, però fins ara el ministeri i la Generalitat fa anys que miren cap a una altra banda i actuen com una simple gestoria administrativa, malgrat que les oportunitats són importants, però que no estan a l’abast dels pagesos aïlladament. Per exemple, milloren les ajudes directes als agricultors “genuïns”, aquells que són professionals i tenen una dedicació real al sector agrari. A Catalunya en són uns 18.000, menys que el nombre d’explotacions agràries que hi ha, i això permetria una gran política.
- Estimular la formació d’empreses familiars agrícoles més grans i incentivar-les per mitjà d’ajuts econòmics de suport administratiu, tècnic i de mercat.
- Afavorir la seva articulació perquè puguin arribar a oferir directament al mercat. Que hi hagi tan pocs pagesos efectivament professionals dona una gran possibilitat d’una reforma de les estructures agrícoles.
- La concentració parcel·lària que millora la productivitat de les explotacions hauria de generalitzar-se, així com la racionalitat del regadiu, fent que la gran majoria, el 80%, fes un ús eficient de l’aigua. Aquest excedent permetria ampliar el reg, disposar de recursos per a usos no agrícoles i encara tenir una tercera part d’estalvi d’aigua per mantenir el cabal natural.
El que requereix Catalunya és realment un pla agrari que no té, que vingui precedit de les mesures urgents que els pagesos reclamen.
I amb tot això encara quedaria una altra assignatura pendent, la dels nostres boscos afectats per la crònica deficiència d’inversió i gestió, i ara en gran perill per la combinació de la sequera i el creixement de les plagues.
La manca de capacitat per al disseny de les polítiques adients i d’execució del govern de Catalunya, resulta inqualificable.
Per entendre i aportar solucions a la revolta pagesa (I). La política agrària comuna
Per entendre i aportar solucions a la revolta pagesa (II). Les seves causes
COL·LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA:
