Hi ha, junt amb el malestar general i difós, unes causes més concretes de l’actual revolta. I aquí cal precisar que des de la reforma de la PAC del 2020 la pagesia no ha de mirar només Brussel·les, sinó que ha de fixar molt els ulls en Atocha, seu del ministeri d’Agricultura, i en la Generalitat, en aquest departament que ha fet desaparèixer del seu rètol tota referència al sector agrari, perquè avui les capacitats d’aquests poders són molt grans i no s’exerceixen.
Quines són les principals causes?
- La necessitat de revisar la política agrària comuna i establir un pla de xoc amb solucions immediates que han de ser aportades tant per la Comissió com pel govern d’Espanya i el de Catalunya, dirigides a millorar les condicions concretes en les quals es mou l’agricultor. A partir d’aquesta afirmació doble, revisió de la PAC i pla de xoc immediat, entren en joc diverses qüestions.
- Contra la competència deslleial i per a una eficaç aplicació de les clàusules mirall que permeten controlar-la. Hi ha una competència deslleial de països tercers perquè produeixen en condicions molt més desregulades que les dels pagesos europeus; això sense comptar les diferències salarials i com, és lògic, els seus productes entren al mercat europeu a causa dels diversos acords i pressionen a la baixa. La competència només és real si tots juguen amb les mateixes cartes, i no és el cas. El Marroc per la seva proximitat s’endú la palma. Té un tractat de lliure comerç, però la seva normativa res té a veure amb la comunitària i, d’altra banda, Espanya que és la porta d’entrada no exerceix un control mínim sobre aquests productes.
- Els canvis en l’actual PAC. Aquests només poden anar en la línia de flexibilitzar-la i simplificar-la amb l’objectiu de reduir els costos de la pagesia i revisar els objectius en matèria ambiental. No pot ser que la seva exigència sigui superior a la d’altres sectors, com el turístic. També són necessaris canvis en el pacte verd i, si bé, la Comunitat ha començat a donar mostres de flexibilitat, reduint l’obligació de deixar el 4% de les terres en guaret, queda encara molta tela per tallar.
- La sequera i altres crisis ambientals. És necessari que s’adoptin mesures per cobrir els danys catastròfics que pugui produir el canvi climàtic o senzillament alteracions naturals profundes. És la situació que està vivint Catalunya.
- El cereal ucraïnès. Aquest aspecte afecta menys al sector agrari mediterrani, però té un fort impacte en els països limítrofs que bloquegen l’exportació dels productes ucraïnesos perquè pels seus baixos preus distorsiona el mercat. L’ajut que la CE vol donar a Ucraïna no pot recaure sobre les esquenes dels pagesos.
- Modificació de la llei de la cadena alimentària. Aquesta legislació està dirigida a produir pràctiques deslleials per part dels oligopolis que controlen la demanda i per evitar que els pagesos siguin obligats a vendre a pèrdua. Però la llei no ha funcionat prou bé, i el govern espanyol ja ha anunciat canvis. Cal veure si són suficients. És el cas clar del dèficit clàssic de la legislació espanyola i també catalana, de crear normes i després no adoptar les mesures necessàries per fer-les complir.
- La llei del benestar animal duta a terme des d’una perspectiva cosmopolita afecta molt negativament a les explotacions ramaderes i ha de ser revisada.
- Gasoil agrícola. El sector agrari demana la bonificació del combustible i la rebaixa de l’IVA en carburants i electricitat a més de la reducció d’altres impostos. Recordem que Espanya no només no ha deflactat, per la inflació, la pressió fiscal, sinó que és, junt amb Malta, el país de la UE que més l’ha fet créixer en aquests últims anys.
Hi ha altres qüestions relacionades amb política de sanitat animal, el conflicte amb les energies renovables, però, en el que és fonamental, els grans, els que tenen més efecte, són els apuntats.
Per entendre i aportar solucions a la revolta pagesa (I).. La política agrària comuna
Per entendre i aportar solucions a la revolta pagesa (III). Solucions insuficients i respostes reals.
COL·LABORA EN L’ENQUESTA DE CONVERSES SOBRE LA SITUACIÓ DE CATALUNYA:
