Si la imatge per descriure l’efecte de les sancions de la Unió Europea sobre Rússia per la seva agressió a Ucraïna és un formatge gruyère, resulta igual d’important constatar com la moneda única europea ha patit un molt preocupant daltabaix a escala mundial des de llavors.
Efectivament, segons dades de Macrobond, consultora sueca en finances internacionals, l’euro ha passat de ser la moneda del 38% del total de transaccions internacionals del sistema SWIFT cap a mitjan 2022 a tan sols un 23% a finals del 2023. Això és, en tan sols 18 mesos ha perdut el 15% del seu pes total.
En canvi, durant el mateix període, el dòlar nord-americà s’ha reforçat notablement, i ja representa prop de la meitat de totes les transaccions mundials fetes a través de SWIFT (un 48%).
D’altra banda, Rússia està virtualment exclosa del sistema SWIFT des de la invasió a Ucraïna, però inclús abans d’aquesta data la seva moneda ja havia pràcticament abandonat aquest protocol d’execució de transferències bancàries, i el ruble representava únicament el 0,2% de les transaccions a finals del 2021.
L’euro ha passat, en l’espai de tan sols dos anys, de rivalitzar de tu a tu amb el dòlar a caure al nivell més baix de la seva història.
Així doncs, el procés de “des-dolarització” tan vantat per la Xina i Rússia sembla allunyar-se en l’horitzó, tot i que el reforçament de la moneda dels Estats Units es fa en detriment de la del seu aliat de més pes internacional, Europa, i no pas de monedes alternatives com el renminbi (iuan) xinès.
Per la seva banda, la moneda del gegant asiàtic experimentà un increment contingut al llarg de la dècada passada, però no ha acabat mai d’enlairar-se i se situa encara al voltant del 3% del total de transaccions per SWIFT.
També cal apuntar que la Xina i Rússia fa anys que treballen en sistemes alternatius a SWIFT, i ja existeixen el CIPS xinès i el SPFS rus. Tot i que tenen un predicament encara molt menor a escala internacional, el CIPS experimentà un creixement notable del 21% el 2022.
Tornant a l’euro, de moment no s’ha presentat cap explicació provada del desgavell que està patint la moneda única, però estudiant dates i esdeveniments coetanis sembla clar que aquest es deu, almenys en part, a la fi de les compres d’energia i matèries primeres russes per part d’Europa, i particularment d’Alemanya, arran de les sancions introduïdes per Ucraïna.
Semblaria alhora que les ingents compres indirectes de petroli i gas provinents de Rússia que Europa realitza des d’aleshores s’estan realitzant en dòlars en països com l’Índia o Turquia.
En qualsevol cas, el rapidíssim declivi que l’euro ha patit des de la invasió russa d’Ucraïna demostra per enèsima vegada la pèssima direcció política del Vell Continent, tant a escala nacional (Scholz, Macron, Sánchez…) com comunitària (Von der Leyen i Josep Borrell).
Igualment preocupant resulta la catastròfica manca de previsió del Banc Central Europeu d’ençà que hi arribà la francesa Christine Lagarde, a la qual ni tan sols fan confiança els mateixos empleats de la institució segons una enquesta interna recent que sacsejà Frankfurt sencer fa unes setmanes.
L'euro ha passat en l'espai de tan sols dos anys de rivalitzar de tu a tu amb el dòlar a caure al nivell més baix de la seva història. Share on X
