No hi ha gaires enquestes públiques recents sobre les perspectives electorals de Catalunya. L’última, de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) feta entre el 31 d’octubre i el 20 de novembre de l’any passat, amb 1.200 entrevistes, dona lloc a uns resultats que situen Puigdemont clarament en primer lloc. És clar que és una pregunta oberta, és a dir, no es proposa una llista de noms i cadascú diu el que li ve al cap.
En aquesta tessitura, Puigdemont assoleix quasi el 17% de les preferències. El segueixen Junqueras ja a distància, quasi el 13%, i Salvador Illa, amb el 12%. De fet, la diferència entre ambdós és prou reduïda, donat el marge d’error de l’enquesta, per parlar d’empat tècnic. Aquests tres encapçalen en rànquing, i ja a molta distància apareix Pere Aragonès amb el 7,3% dels vots. És un motiu de reflexió que qui exerceix de president de la Generalitat i que surt cada dia a TV3 obtingui un resultat tan deficient.
Puigdemont presenta un altre avantatge. És el líder indiscutible en la seva opció política, perquè és el preferit pel 65,7% dels que voten per JxCat. Els altres competidors queden lluny i no són líders clars del seu territori polític, perquè a Illa només el prefereixen el 42% dels socialistes, mentre que Junqueras encara se situa més avall, en el 34%, si bé en aquest cas influeix la competència interna amb Aragonès. Puigdemont també és el preferit en les opcions independentistes, que no són la seva perquè assoleix el 29% de les preferències de la CUP i fins i tot el 19% d’ERC.
Des de la data de l’enquesta, el mes de novembre, ençà han passat moltes coses que no sembla que hagin estat desfavorables pels interessos polítics de Puigdemont, més aviat al contrari, mentre que Illa queda desdibuixat i Junqueras queda molt en segon terme. L’únic que ha mantingut protagonisme durant aquest temps és Aragonès, però ja hem vist que és un personatge polític que no aconsegueix omplir l’escenari i, per tant, té una presència d’escassa rendibilitat electoral per a ERC. A hores d’ara Puigdemont té totes les opcions per guanyar i, per tant, les pròximes europees, si aconsegueix presentar-se malgrat les limitacions legals, podria accentuar el seu lideratge que fins fa pocs mesos estava esvaït.