En la llei de pressupostos del govern Meloni, el 2024 la família s’ha convertit en una peça central, i faria bé el govern espanyol, i en la mesura del possible les comunitats autònomes, de prendre’n bona nota.
Els punts més importants són dirigits a ajudar les famílies joves a l’hora de tenir el segon fill, a la necessitat que senten totes les dones d’harmonitzar més i millor la vida professional i familiar, un enfocament específic per a la gent gran, una part de la quals viu amb problemes econòmics i en solitud, i la necessitat de donar suport a les famílies amb rendes baixes i mitjanes davant el nivell d’inflació.
Per aquesta raó, el govern preveu ajuts a les famílies addicionals als existents en funció del seu nivell d’ingressos, de fins a 25.000 euros els que en reben més, i fins a 35.000 el següent esglaó. Queden excloses, de moment, les rendes superiors a 50.000 euros, si bé la voluntat anunciada és de cobrir aquest segment també en el futur.
El resultat són 14.000 milions de persones vinculades a famílies que rebran diners de més en una mitjana de 100 euros mensuals.
Alhora, l‘IRPF es retalla, un 2% en els dos trams més baixos. S’augmenten els permisos parentals, retribuïts en un 60% que poden aplicar-se al llarg dels 6 anys primers de vida del nen i que, a diferència d’Espanya, pot utilitzar indistintament el pare o la mare. Es determina que la guarderia serà gratuïta pel segon fill i, el més important, les mares amb 2 fills o més deixaran d’ingressar la quota a la Seguretat Social que els hi pertoca i serà pagada per l’estat fins que el fill més petit compleixi 20 anys.
També es tracta de protegir la gent gran. El 2024 s’augmenta la pensió sobretot per als nivells més baixos, i hi haurà una bonificació de 618 euros a partir de l’1 gener 2024. Com que a més es produeix la rebaixa fiscal apuntada anteriorment, el resultat millorarà significativament els ingressos.
Donada la inflació, el govern revalora les pensions al 100% en el cas de les mínimes i amb una disminució progressiva de l’increment en la mesura que la pressió és més gran. I un afegit molt important que a Espanya no existeix: es crea l’anomenat Fons de Flexibilitat de Sortida que permet jubilar-se als 63 anys amb 36 anys cotitzats per a cuidadors, aturats, per a treballs pesants i pels discapacitats. En el cas de les dones, el període de cotització exigit és d’un any menys.
Mai hi havia hagut una llei de pressupostos en la qual, malgrat les dificultats per la crisi econòmica i l’equilibri pressupostari, s’hagin centrat en la família com a factor de desenvolupament del país i en millorar en aquest context les condicions de les dones.
La lliçó moral és que el govern “de dreta radical” de Meloni ajuda en termes concrets molt més a les dones i a la gent gran, i no diguem ja a la família, que el govern progressista i feminista de Sánchez.