L’eslogan “no surrender” lligat a la imatge de Puigdemont que s’ha fet popular a Catalunya té molts números de convertir-se en un antieslògan, a conseqüència que sembla que és un fet el pacte amb el govern. Almenys així ho constaten els mitjans de comunicació governamentals com El País i La Vanguardia, i tots els periodistes de capçalera que tenen fonts directes amb la Moncloa. Coincideixen en el fet que “això està fet” i aquesta afirmació sorgeix després que Pedro Sánchez en el consell federal del PSOE defensés per primera vegada i de manera pública l’amnistia.
La interpretació és que aquesta acció significa que tot està dit i beneït. Segons aquesta interpretació cap de les parts, i es refereixen a JxCat, perquè ERC fa temps que ja ha donat la conformitat, no està en condicions de tirar-se enrere. La llei de l’amnistia està redactada i l’escull de l’exposició de motius s’ha superat a força de fer un text descriptiu on es diria que es va fer una consulta declarada il·legal pel Tribunal Constitucional, com si el govern no tingués res a veure amb aquesta declaració d’il·legalitat.
La idea d’ERC de demanar que no es considerin delicte els fets és una impossibilitat metafísica, donat que per ser vàlida l’amnistia ha de concretar quins són els delictes encausats que queden esborrats. Per tant, cal anunciar que hi ha hagut unes determinades infraccions. Més endavant Sánchez serà el principal responsable d’explicar la llei perquè està convençut que, tal com va fer a la campanya electoral de les últimes generals, la seva presència en els mitjans i el seu discurs és capaç de capgirar les coses.
Està prevista una trobada amb Carles Puigdemont encara que possiblement serà amb un dirigent del PSOE i no amb el president del govern. D’aquesta manera quedaria rehabilitada fins i tot la imatge de l’expresident.
Però encara hi ha un escull, malgrat que tots donin per fet que també es resoldrà. Es tracta del mecanisme de verificació.
Puigdemont demana una figura internacional; Junts ha posat sobre la taula noms de l’església que han estat rebutjats pel govern i no queda clara quina és la solució.
ERC intenta col·locar aquí la desprestigiada taula de diàleg, però és absolutament impossible que el mecanisme de verificació acabi d’aquesta manera. Tot plegat i segons com es resolgui, i més donat l’ambient previ ja en les rengles independentistes, pot comportar que els nous cartells que apareguin amb la imatge de Puigdemont signin els de Surrender.
Puigdemont haurà de filar molt prim amb el que diu la llei de l’amnistia i l’existència o no d’altres contrapartides; també amb l’irresolt mecanisme del verificador perquè, cal recordar que ha dit i reiterat que si pacten és per assolir un acord històric. I, per tant, els continguts han de tenir aquesta dimensió.
Els socialistes per la seva part entenen que esborrant el passat i salvant el cap i els patrimonis dels molts afectats per l’acció penal del procés és més que suficient.
La qüestió de fons és, com sempre, l’opinió a les pròpies rengles. I si Puigdemont va canviar de criteri per por que diguessin traïdor i va desdir-se de convocar unes eleccions i no acudir a una frustrada declaració d’independència, ara té molts números que el drama es repeteixi i amb més intensitat.
En tota aquesta dinàmica ERC ha quedat fora de joc, com ho manifesta el fet que fins ara sobretot s’ha negociat amb Junts i és a partir del moment que es considera resolta aquesta fase, que el govern passa a negociar amb el partit republicà, els nacionalistes bascos i a la cua la resta de petites organitzacions que, com el BNG, també li donaran suport en la seva investidura com a president del govern.
El que passi en aquesta dinàmica, hipotètica ruptura d’última hora inclosa, marcarà la situació política d’Espanya i Catalunya per a la pròxima dècada. El resultat de la negociació marcarà un abans i després que afectarà la pròxima dècada fins a l’extrem que Enric Juliana considera que l’amnistia també serà un regal polític per a la dreta espanyola perquè li permetrà obrir-se a pactes amb JxCat i amb el PNB que ara són impossibles.
Segons aquesta interpretació cap de les parts, i es refereixen a JxCat, perquè ERC fa temps que ja ha donat la conformitat, no està en condicions de tirar-se enrere Share on X
Loading ...
