Ja no hi ha dubte que el fet més disruptiu que s’ha produït en aquest segle és el que podríem dir la “socialització” de la Intel·ligència Artificial (IA), que ho està removent tot, amb aspectes molt positius però també molt negatius. Ara mateix s’ha produït l’escàndol d’una vintena de nenes de Badajoz que apareixen a la xarxa despullades i amb la seva imatge utilitzant un tractament gràfic de IA que només tenen de veritat la fotografia de la nena captada de les seves xarxes socials.
Estem davant un problema greu perquè també afecta a la forma de treballar. Perquè la IA incidirà també sobre professions molt qualificades, eliminant-les, reduint-les o transformant-les. Però com diu el filòsof holandès autor d’”El arte de ser humanos”, Rob Riemen, en lloc de formació, els joves els hi hem donat xarxes. I aquest és el problema, que és molt de fons.
La nova llei d’educació encara no ha començat a aplicar-se en plenitud quan ja està perfectament superada per aquest fet, el de la IA. I no es tracta només d’afectacions de tipus tècnic en l’àmbit educatiu, sinó de la profunditat d’aquest.
Un concepte ho posa de relleu
De manera tòpica i superficial, es respon que el gran repte de la IA en l’educació d’infants i adolescents es resol educant en el pensament crític. Fantàstic, però per educar en aquesta mena de pensament, primer cal ensenyar a pensar. I exactament això és el que s’ha perdut a les nostres escoles. Els problemes en la limitada capacitat d’expressió oral i escrita de molts alumnes, els límits extraordinaris que tenen els alumnes en compressió lectora, el que estan anunciant, entre altres coses, és la dificultat d’estructurar de manera organitzada el pensament, que és la base de tot llenguatge.
La IA enganyarà amb facilitat o donarà referències errònies, no pas per una voluntat malèfica, sinó senzillament perquè és un conjunt de fórmules matemàtiques que responen a un filtre determinat i allò que no sap, s’ho intenta o ho arregla per respondre. Com no podem convertir els nens en una enciclopèdia, el que els hi hem de donar són criteris per determinar com es cerca la veritat o on rau el bé. I el que és necessari i el que és superflu. I això significa un ensenyament fonamentat en la tradició cultural de les humanitats. En una formació en l’ètica de les virtuts, i en la seva capacitat per aplicar-ho. I això, és el que tenen oblidat els plans actuals d’estudi, i no d’ara, sinó de fa temps.
En tota pràctica esportiva el primer que es fa amb els infants i adolescents es construir-los els fonaments atlètics sobre els que després es construiran les tècniques específiques d’aquell esport. Aquesta regla universal s’ha perdut en la confusió del nostre sistema educatiu, es barregen aplicacions amb qüestions instrumentals i s’oblida que sense formació del caràcter i les virtuts necessàries per a un bon aprenentatge, sense entendre com s’ha arribat a la nostra cultura a configurar la forma de pensar des d’Aristòtil, no hi ha manera de pensar bé.
Per exemple, els nostres ensenyants, no diguem ja els programes d’estudis, han oblidat que un llibre interessant per ajudar a la seva tasca i a la formació dels alumnes continua sent “El criterio” de Balmes. Ai l’as, Balmes! Què he dit! Doncs bé, amb reaccions com aquesta de censura als fonaments de la nostra cultura, els nens, que ja van a l’escola carregats amb el mòbil i s’han convertit en addictes a les xarxes socials, quedaran destruïts en mans de l’IA i a l’albur que aquella escola en concret o aquell mestre específicament els salvi de l’abisme perquè el sistema, si es manté com fins ara, l’única cosa que farà serà precipitar-los vers a ell.
Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol
Loading ...
