Context i resultats de la cimera del G-20. L’Índia, nou actor global

Context

El G-20 va ser fundat el 1999, després de la gran crisi financera asiàtica, com un fòrum perquè els Ministres de Finances i els Governadors dels Bancs Centrals discutissin temes econòmics i financers globals. Va ser el resultat de sumar al G-8 (grup dels vuit països més avançats, avui G-7 després de la sortida de la Rússia de Putin) les 12 principals economies emergents del món, més la UE.

Característica essencial del G-20, a part de ser el fòrum econòmic més gran del món, és que reuneix tant a països avançats com els principals països emergents. Centrat inicialment en gran mesura en qüestions macroeconòmiques generals, amb el pas del temps ha ampliat la seva agenda per, entre altres coses, incloure comerç, desenvolupament sostenible, salut, agricultura, energia, medi ambient, canvi climàtic i lluita anticorrupció. Per tot això, segons els experts, constitueix “la cosa més semblant a un govern del món”.

Tot i les tensions geopolítiques avui existents, el G-20 continua sent el principal fòrum per a la cooperació econòmica internacional. Exerceix un paper important en la configuració i enfortiment de l’arquitectura i la governança mundials en totes les principals qüestions econòmiques internacionals.

Els seus membres representen al voltant del 85% del PIB mundial, més del 75% del comerç mundial

El G-20 està integrat per 19 països (Alemanya, Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, Xina, Estats Units, França, Índia, Indonèsia, Itàlia, Japó, Regne Units, República de Corea, Mèxic, Rússia, Sud-àfrica , Turquia) i la UE. Els seus membres representen al voltant del 85% del PIB mundial, més del 75% del comerç mundial i al voltant de dos terços de la població mundial. Espanya és un convidat permanent a les cimeres del G-20 des del 2008.

La Presidència del G-20 dirigeix l’agenda del G-20 durant un any i acull la cimera anual. El G20 consta de dues vies paral·leles: la Pista de Finances i la Pista Sherpa constituïda per negociadors governamentals d’alt nivell. A més, hi ha grups de compromís que reuneixen la societat civil, parlamentaris, grups de reflexió, dones, joves, treballadors, empreses i investigadors.

L’Índia ha acollit al llarg de tot l’any anterior a la cimera moltes reunions ministerials amb països membres i països convidats, entre els quals l’Índia ha inclòs Egipte, Bangla Desh, Oman i Singapur. El Sherpa hindú ha declarat que s’han dut a terme reunions sectorials a seixanta ciutats índies, un nombre rècord que reflecteix “la nostra diversitat i caràcter federal“. L’Índia està particularment orgullosa d’“haver donat veu al Sud Global”, reunint a Delhi una xifra rècord de 125 països en vies de desenvolupament.

El G-20 no té cap secretaria permanent. La Presidència compta amb el suport de l’anomenada troica, formada per la presidència anterior, l’actual i l’entrant. Durant la presidència de l’Índia, la troica ha estat integrada per Indonèsia, Índia i Brasil, respectivament.

L’Índia pensa que li ha arribat l’hora a la geopolítica mundial.

Mentre l’economia xinesa marca el pas, però fa mostres d’un alentiment recent, l’Índia està en plena expansió. Ja és el país més poblat del món, davant de la Xina. Avui l’Índia és considerada per molts “la fàbrica del món”, en substitució de la Xina. Acaba d?aterrar a la cara oculta de la lluna, després d’un fracàs astronàutic rus.

El primer ministre Modi aspira a convertir el país en un actor global de primer ordre. “Una Terra, una família, un futur” ha estat el lema optimista que ha triat per a la cimera d’aquest any. Una família “disfuncional”, ha matisat Antonio Gutierres, secretari general de l’ONU, només arribar a Nova Delhi.

Modi ha volgut posar en evidència i a prova l’auge i el protagonisme creixent del seu país i ho ha aconseguit. La puixança del creixement econòmic hindú, l’èxit de la missió lunar, la primacia demogràfica i la profitosa posició de soci fonamental per als Estats Units i Europa en temps d’erosió de les relacions d’Occident amb la Xina han quallat la nova força de l’Índia a la escena internacional.

La preparació de la cimera

La preparació de la cimera del G-20 ha estat molt complicada enmig de fortes tensions que retraten la gran influència de l’Índia i repten la viabilitat del joc a múltiples bandes.

Aliada tradicional de Rússia, membre juntament amb la Xina i Rússia de l’Organització de Cooperació de Xangai (OCS), membre del Quad, organització sobre seguiment i control de la reemergència de la Xina com a gran poder mundial juntament amb els Estats Units, el Japó i Austràlia, al costat d’altres organitzacions existents amb iguals propòsits com AUKUS (Austràlia, Regne Unit, Estats Units) o Five Flyes (Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda).

El Quad no és una aliança militar, però és un fòrum que busca mantenir “lliure i oberta“ la regió Indo-Pacífic, un concepte amb connotacions de gran calibre en tractar-se de la regió econòmica i demogràfica més important del planeta. L’estret de Malaca està considerat avui el centre de gravetat econòmic del món. La Xina protesta, diu que se sent “envoltada” per un conjunt d’organitzacions dirigides pels Estats Units que la “vigilen”.

Política exterior de l’Índia

L’Índia continua mantenint en política exterior la seva tradicional mantra de no-alineament mentre conrea amb cada vegada més convicció l’objectiu de convertir-se en un pol potent i independent dins d’un món multipolar. El seu desafiament més immediat i crític és el pols amb la Xina, una rivalitat que abasta qüestions com disputes territorials, competició per la influència a la regió Indo-Pacífic, suport de Pequín al Pakistan i altres factors sensibles com la condició de Nova Delhi de capital de l’exili tibetà. És la primera vegada que Xi evita la trobada amb les economies més grans del planeta.

És en aquest context, i no només en la del deteriorament de les relacions internacionals, que cal interpretar l’absència de Xi Jinping a la cimera de Nova Delhi. El litigi fronterer entre els dos gegants asiàtics continua obert en diversos fronts. A l’absència de Xi s’hi ha sumat la de Putin (també absent a l’última cimera dels BRICS celebrada recentment a Johannesburg), per temor de ser detingut i portat davant el Tribunal Penal Internacional pels seus crims a Ucraïna. El cap de govern espanyol, Pedro Sánchez, tampoc no ha pogut acudir a la cita, per trobar-se malalt de còvid.

L’Índia “està alineada amb els seus propis interessos“

 

El pols de l’Índia amb la Xina s’entreveu darrere dels moviments del tauler mundial del país liderat pel nacionalista Narendra Modi: intent d’erigir-se en portaveu de l’anomenat Sud Global, apropament de l’Índia als Estats Units, posició independent de l’Índia a el grup BRICS que lidera la Xina.

I és que, com han dit a l’uníson Modi i el ministre d’Exteriors, l’Índia “està alineada amb els seus propis interessos”. Entre ells, evitar que la Xina es converteixi en hegemònica a la regió. Això és clau, i quan es mira la relació de Nova Delhi amb el Sud Global, cal veure’l substancialment com un intent de ser més influent que la Xina en aquest àmbit.

L’esforç per erigir-se en gran representant dels països del Sud Global es pot considerar una clau principal de lectura de la presidència índia del G-20. Nova Delhi ha intentat impulsar una agenda que, des de la reestructuració dels deutes al disseny de les institucions financeres globals i des del canvi climàtic al preu dels aliments, assumeix en gran manera el punt de vista d’aquests països.

L’acostament de Nova Delhi a Washington creix a causa del recel comú per l’auge xinès. Però l’acostament no és només amb els Estats Units, sinó també amb els aliats, tant europeus com de l’Indo-Pacífic, principalment amb membres d’ASEAN (Associació de països de l’est asiàtic). El dia abans de la cimera, Modi va fer una visita llampec a Indonèsia, on se celebrava la cimera regional de l’ASEAN. L’Índia no comparteix l’antagonisme davant l’Occident dels BRICS. Els moviments de l’Índia als BRICS, encara que responguin a la pròpia lògica, convenen als interessos occidentals.

A partir de l’enfonsament de l’URSS, va començar a quallar l’acostament als Estats Units.

La política exterior índia ha viscut un tomb després de la dissolució de l’URSS. Ha continuat mantenint una estreta relació amb Rússia, que és un dels motius pels quals no va condemnar a l’ONU la invasió d’Ucraïna, però Rússia ha anat assumint una rellevància cada cop menor en una mirada global i no ha impedit que Modi hagi llançat missatges crítics a Putin. A partir de l’enfonsament de l’URSS, va començar a quallar l’acostament als Estats Units.

Una qüestió oberta és si el nacionalisme hindú impulsat en clau interna per Modi, que està provocant un fort rebuig de la minoria islàmica índia, pot deteriorar les relacions de l’Índia amb l’ampli ventall de països musulmans, principalment amb el seu veí Pakistan.

Totes les consideracions anteriors han convergit a la cimera del 2023 a Nova Delhi. Per això, la citació ha proporcionat importants indicacions sobre la recomposició geopolítica actual i el possible lloc de l’Índia en un nou ordre mundial.

Resultats

A la cimera es va arribar amb baixes expectatives i amb la possibilitat que ni tan sols hi hagués un acord per emetre un comunicat final. La reunió era un escenari d’un pols entre les potències occidentals, d’una banda, i la Xina, Rússia i els seus socis de l’altra. En virtut de les tensions existents, la cimera podria haver estat un fiasco. Immediatament abans d’iniciar-se, la possibilitat que s’acabés sense un comunicat de consens no era remota, ni de bon tros, però no ha estat així. El comunicat final s’ha acabat aprovant per unanimitat i entre aplaudiments per part de tots els països representats.

Al document, s’ha evitat condemnar explícitament Rússia per la seva invasió d’Ucraïna, encara que el text exigeix “el respecte de la integritat territorial dels països”. La referència als principis de l’ONU és incòmoda per a Moscou, però és acceptable. Es tracta de principis molt generals de dret internacional difícils de rebutjar obertament per escrit.

El comunicat conté compromisos per al Sud Global, com volia Modi, per exemple, en matèria financera.

Els Estats Units i la UE han llançat una veritable alternativa a la Ruta de la Seda xinesa

En paral·lel, els Estats Units i la UE han anunciat que pretenen connectar millor l’Índia amb Europa, competint amb la Xina. Els Estats Units i la UE han llançat una veritable alternativa a la Ruta de la Seda xinesa. La iniciativa promou connexions entre l’Índia, el Pròxim Orient i Europa, relacionades amb transports, energia i digitalització. El president Biden, gran protagonista de la cimera en absència de Xi, ha qualificat d’“històric” l’acord, precisant que el projecte tindrà com a punt de connexió Aràbia Saudita, Emirats Àrabs, Israel i Jordània. La presidenta de la Comissió, per part seva, ha declarat que l’acord podrà reduir un 40% els temps de comerç entre l’Índia i Europa.

El pla aprovat inclou una segona pota, un corredor transafricà entre un port d’Angola, el Congo i Zàmbia, cosa que representa un gest per reforçar els llaços amb el Sud Global.

Setmanes després que els BRICS anunciessin la seva expansió a mitja dotzena de països, aquesta iniciativa demostra la voluntat del bloc occidental de plantar cara a la Xina i de refermar els llaços amb països d’una regió estratègica. Ja es veu que la conversió dels BRICS en un fòrum alternatiu a Occidental com anhelen la Xina, Rússia i l’Iran no serà un camí fàcil. Per a l’Índia, els BRICS no són un bloc antioccidental sinó una agrupació d’economies emergents que intenta avançar les causes del Sud Global en comptes de promoure els objectius estratègics de la Xina i Rússia.

El comunicat final també diu que “l’ús d’armes nuclears és inadmissible”. La referència implícita és, novament, incòmoda per a Rússia. Però el Kremlin ha aconseguit que no figuri cap menció de condemna per la invasió d’Ucraïna. També celebra que no es faci malbé la presidència de Modi, un aliat de Rússia que ha evitat condemnar obertament la invasió i que li compra molt petroli.

Biden ha dominat la cimera en absència de Xi Jinping i de Putin. Modi s’ha vist en una reunió bilateral amb el president americà, han mantingut una entrevista “productiva” a la residència del líder hindú. Biden hauria promès el suport per a l’accés de l’Índia a membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

El G-20 també ha acordat convertir la Unió Africana en nou membre permanent, com ja van fer els BRICS a la seva última cimera de Johannesburg. Àfrica és “el continent del futur”, “la Xina del futur”, s’ha dit, a més de ser una “bomba demogràfica”.

La cimera ha resultat ser una reunió decantada cap a Occident. L’Índia ha donat un recolzament als esforços de Washington de mantenir el G-20 com a principal fòrum de cooperació econòmica mundial. L’absència de Xi i de Putin, els recents moviments per ampliar el club dels BRICS i altres factors feien témer que la cimera provoqués un cop al multilateralisme, però no ha estat així. Hi va haver acord i no va ser necessari esgotar les dues jornades previstes per a la cita, amb una jornada n’hi ha hagut prou.

El primer ministre Modi

Modi, 77 anys, primer ministre des del 2014, cap del partit nacionalista hindú BJP, encapçala una Índia que registra èxits econòmics i geopolítics molt notables. Tot això acompanyat d’un deteriorament democràtic, assenyalen els seus crítics. Molts l’acusen de ser un líder que promou una visió nacionalista hindú excloent i perillosa. A la cimera de Delhi ha presidit les negociacions darrere d’un cartell que en lloc de l’Índia posava Bharat, el nom sànscrit del país referit pels nacionalistes hindús.

La capital ha estat coberta amb milers de cartells amb la seva efígie durant la cimera, efígie elevada a la condició de Vishwaguru o visionari universal. El símbol de la cimera, una flor de lotus, coincideix amb el del seu partit polític nacionalista. En qualsevol cas, cal reconèixer que a la cimera del G-20 s’ha apuntat un gran èxit, que corona un any de clars avenços de l’Índia al seu estatus de gran potència.

El president Biden i Vietnam

Al costat de Modi, Biden és l’altre gran líder beneficiat per la cimera.

Per al president dels Estats Units, la cirereta del pastís del seu desplaçament a l’Índia ha estat la important visita al Vietnam realitzada immediatament després de la cimera, que ha acabat amb un comunicat conjunt, dirigit a Xi Jinping, contra “les amenaces o el ús de la força“ al Mar de la Xina Meridional. Una mostra evident que el recel contra la pretesa hegemonia regional de Pekín és contestat per Hanoi. Això suposa el llaç més sòlid de l’evident, i per a molts sorprenent, reconciliació entre Washington i Hanoi, dos grans enemics en plena guerra amb tres milions de morts per part vietnamita i seixanta mil per part nord-americana, fa tan sols cinquanta anys.

Xi Jinping ha endurit les reclamacions territorials sobre la pràctica totalitat del mar de la Xina Meridional i ha provocat així altres estats riberencs com Vietnam, Filipines, Malàisia i Brunei, a més de Taiwan. Tots aquests països controlen militarment i de manera unilateral diferents illots, principalment dels arxipèlags Paracels i Spratly. A més de seguretat, la visita ha emparat notables acords econòmics.

Biden també ha qualificat d’“històrica” aquesta visita, en què Hanoi ha elevat les seves relacions amb l’antic enemic al mateix nivell que les que manté amb la Xina, Rússia, Índia i Corea del Sud. Al Vietnam no hi ha animadversió popular antiamericana, mentre que el recel en relació amb la Xina és tradicional i creixent. El seu desenvolupament econòmic és impressionant i els experts ja comparen els seus èxits amb els de Corea del Sud i altres “tigres” o “dracs” de la regió Àsia-Pacífic.

 Loading ...