Retòrica al marge, el govern d’ERC aplica un topall econòmic als catalans per mitjà dels impostos. Ho assenyala clarament la pressió fiscal normativa, és a dir, aquella que determina la legislació que existeix en cada comunitat autònoma.
Si la mitjana espanyola és 100, Catalunya se situa en un 123,8, és a dir, quasi un 25% més. És amb diferència la primera. La segueixen a distància el País Valencià amb 116,3, Aragó 115,3 i Astúries 115. Les altres estan per sota de la mitjana o lleugerament per sobre, com les Balears amb 104,3. I que no es parli del finançament i del dèficit fiscal perquè no hi ha relació. Balears té un dèficit fiscal per persona més gran que el català, i Madrid presenta la pressió fiscal normativa més baixa de tota Espanya, 76,2%, malgrat que té un dèficit fiscal molt més alt també, malgrat que aquí hi jugui molt el factor de capitalitat. Però malgrat aquest fet és evident que el finançament de la comunitat de la capital d’Espanya no és ni de lluny millor que el català.
Hi ha darrere d’això una decisió política i també un mal ús dels diners. L’escàndol dels pressupostos de TV3 i Catalunya Ràdio amb plantilles superinflades i que malgrat això encarreguen a empreses externes la major part de la producció és una mostra d’aquest mal ús econòmic dels recursos, que s’ha manifestat també amb les ajudes a les persones i famílies per combatre la inflació.
Ara s’han conegut les dades d’Hisenda sobre com ha actuat cada comunitat autònoma per ajudar els seus habitants a pal·liar els efectes de la inflació. La mesura més aplicada, l’han fet 8 comunitats, ha estat de la rebaixa de la fractura fiscal, és a dir, la deflactació per evitar l’impacte que l’augment dels costos representava. En conjunt, aquestes 8 comunitats han estalviat als seus habitants 1.700 milions d’euros que no està gens malament. Es tracta d’Andalusia, Castella i Lleó, Madrid, Galícia, Múrcia i la Comunitat Valenciana. En aquest cas el govern ha estat sensible al fet que la pressió fiscal que registren els seus ciutadans és elevada. Altres comunitats com Canàries, Castellà la Manxa o Cantàbria han anat per una via de suport més petita. Han aplicat deduccions a tant alçat que han oscil·lat entre els 100 i els 225 euros, cosa que ha significat un estalvi de 311 milions d’euros.
Tot aquest moviment favorable contrasta amb la situació de Catalunya, on el govern, malgrat l’elevada pressió fiscal que aplica, s’ha negat en rodó a reduir temporalment els impostos. Aragonès i ERC, amb el suport dels socialistes, consideren que el lloc millor on poden estar els diners dels catalans és a les butxaques del govern.
És evident que no compartim aquest punt de vista i és evident també que l’independentisme i l’alineament incondicional amb els socialistes ha establert una muralla acrítica que dona per bo tot el que es fa sense considerar el dany real que s’està infligint a les persones, a les famílies, als treballadors autònoms, a la petita empresa, perquè la gran ja fa temps que ha anat votant desplaçant les seus fiscals de Catalunya.
El resultat de tot plegat és lamentable
La Generalitat va recaptar 23.767 milions d’euros el 2018. I és la primera comunitat en recaptació, per sobre de Madrid. I a aquest fet cal afegir-li encara la circumstància que els municipis catalans són també els que més recapten, més de 6.000 milions d’euros. De fet, entre comunitat autònoma i municipis, el 2018 vam pagar a les nostres administracions 30.000 milions d’euros. Això significa una mitjana per habitant de 4.000 euros. Aquesta és la xifra que va sortir de la butxaca de cada català de mitjana el 2018. Avui encara és superior.
Loading ...
