El terratrèmol que ha causat tants danys al Marroc , del 8 de setembre amb un epicentre a 60 km de Marràqueix, mereix una reflexió fonamentada amb les dades abundants i les previsions sísmiques de les quals es disposa.
Cal recordar que un terratrèmol és més o menys devastador en funció de la seva intensitat pel que fa a la seva magnitud i que fa referència a la xifra que es dona. En el cas del Marroc ha estat de 6,8, el que és un fenomen gran, però que per si sol no dona una idea dels estralls que pot causar perquè influeix molt la profunditat en què es produeix el focus, que en aquest cas va ser a només 18 km de la superfície, del tipus de construcció i de l’hora. Perquè és evident que les conseqüències tràgiques són molt més grans a la nit que al dia.
El tipus de construcció de l’àrea més afectada ha estat en gran manera responsable del nombre de morts perquè la major part de les construccions de tova, s’han enderrocat posant en perill la gent que dormia i creant a més una massa espessa compacta que dificulta la penetració de l’aire.
El Marroc no ha tingut grans terratrèmols: No és una zona especialment marcada per la sismicitat, però això no vol dir que estigui lliure d’ells perquè hi ha la falla entre les dues plaques continentals, l’euroasiàtica i l’africana, que ens mostra de manera ben visible una de les seves conseqüències amb la serralada de l’Atles. Aquestes dues plaques es mouen molt lentament i, per tant, la capacitat d’acumular energia destructora és lenta, però no inexistent.
En conseqüència, el mateix que ha passat a la zona del Marroc es pot produir a l’altra banda, a la península. Els experts calculen que un terratrèmol d’aquesta intensitat es pot produir amb una freqüència de 2 cada segle. L’últim es va donar a Lorca amb una magnitud de 5,1, però no va ser ni de lluny el de tipus màxim que es pot esperar al sud i sud-est d’Espanya. Es poden produir sismes d’una magnitud de 6,5 a 7 el que vol dir multiplicar per 30 la magnitud de l’energia que es va desencadenar a Lorca.
D’aquest ordre, l’últim que s’ha donat va ser el 1884, a Arenas del Rei (Granada) d’una magnitud de 6,8 i més de 1.000 morts. En certa manera es podria dir que pel temps que ha passat en qualsevol moment es podria produir entre Andalusia, Múrcia i Alacant un fenomen d’aquesta magnitud. És una probabilitat, no una certesa, perquè els terratrèmols no es poden predir, però les catàstrofes que provoquen es poden evitar d’acord amb el tipus de construcció. Només cal recordar la freqüència i magnitud dels terratrèmols del Japó i el reduït impacte que tenen en vides humanes per constatar l’evidència. També l’àrea de Lisboa és una zona de possible sismicitat.
Però la pregunta és: què pot passar a Catalunya? En aquest sentit, es disposa d’un diagnòstic, Avaluació del risc sísmic a Catalunya de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, que estableix, en primer lloc, un mapa de zones sísmiques en funció de la intensitat potencial amb què es podria produir el terratrèmol.
En tota la meitat oriental, des del Baix Llobregat a la Catalunya central, fins a les comarques de Lleida i Tarragona, la intensitat teòrica és molt baixa. La més alta es dona, d’una banda, a les comarques centrals i occidentals del Pirineu, el Ripollès, la Cerdanya, la Garrotxa, l’Urgell, part del Solsonès i, més lluny, la Vall d’Aran i els Pallars. Aquestes són les zones de major intensitat possible. Després hi ha una zona intermèdia que compren la resta de comarques pirinenques i prepirinenques, mentre que el litoral de Barcelona en amunt, presenta unes possibilitats d’una intensitat moderada.
Si dividíssim el territori en quatre nivells, sent 1 el de menor intensitat i 4 el de màxima, tindríem que gran part de la Catalunya central i occidental pertany al nivell 1, les àrees descrites del Pirineu nivell 4, del litoral de Barcelona cap amunt 3, i la resta de comarques pirinenques i prepirinenques bàsicament al nivell 2.
A aquest factor, l’Institut Geològic introdueix la variable del tipus de sòl per establir si cal afegir o no algun agreujant al grau d’intensitat, fet que es dona a diversos punts del territori com es pot observar a la informació adjunta, especialment a la costa de Barcelona fins al sud de la Costa Brava, aproximadament. Des d’aquest punt de vista el problema de la combinació de la intensitat amb les característiques del sòl, no hi és significativament, més enllà de remarcar un major problema potencial a les comarques dels Pallars i la Vall d’Aran i alguns punts molt concrets del Pirineu central.
Per últim, tot això es relaciona amb la vulnerabilitat sísmica dels edificis actuals, constant que no ha estat posada a prova per cap terratrèmol important. L’estimació la fa l’Institut Cartogràfic a partir del coneixement de les tècniques constrictives del país activant la seva vulnerabilitat en relació amb el parc d’edificis existents.
El resultat és que hi ha 25 municipis de Catalunya amb vulnerabilitat alta, 569 de mitjana i 347 de baixa. Els municipis seriosament danyats serien els que més del 40% de les construccions presentarien danys moderats o greus. Els moderadament danyats situarien aquest interval entre el 20 i el 40% del parc d’edificis. I els lleugerament danyats menys del 20%. D’acord amb aquesta classificació, que en últim terme seria la que determinaria el grau d’afectació sobre persones i activitat econòmica, el problema es concentra sobretot a les comarques dels Pirineus, i Prepirineus, a més d’alguns municipis del Vallès Oriental i d’Osona. Si bé cal fer una remarca especial. Barcelona, que geogràficament està situada en l’àrea a cavall entre el risc moderat i lleuger, presenta una classificació de danys greus. Aquestes previsions han estat incorporades al Pla d’Emergència sísmica de Catalunya i ha estat homologat per la Comissió Nacional de Protecció Civil que juny del 2002.
El fet que la capital de Catalunya presenti aquestes característiques no hauria de deixar indiferent a l’Ajuntament sense necessitat d’incórrer en cap alarmisme. Es tractaria de la necessitat de revisar, d’acord amb les dades disponibles, els barris i les edificacions més febles davant un possible terratrèmol i mirar d’adoptar mesures pal·liatives. Ja ha estat dit que, si bé aquesta greu alteració del sòl no es pot preveure, els danys poden notar-se molt menys si els responsables polítics actuen amb sensatesa i responsablement.
Loading ...
