Aquesta pregunta tan supèrflua atesa l’obvietat de la resposta li ha valgut un linxament a les xarxes -almenys aquestes pràctiques es mantenen només digitalment- a una influencers per atrevir-se a respondre negativament la pregunta. Per si no n’hi hagués prou, aquests monuments a la superficialitat, que són les tertúlies televisives, s’han submergit “seriosament” en el tema i moltes feministes han clamat amb sentit de la transcendència i serietat, que és clar que sí, que com es podia permetre que algú negués aquesta evidència? Una trans és una dona amb caràcter general, també biològic.
Alasdair MacIntyre és un gran filòsof moral conegut pel seu treball en ètica i filosofia política, argumenta que vivim en una societat contemporània caracteritzada per un «emotivisme» moral, on les persones han perdut la capacitat de parlar un llenguatge moral significatiu i de fonamentar els seus judicis ètics amb principis racionals compartits.
I en allò trans, com en tantes altres qüestions en què està involucrat el feminisme de gènere, hi ha una demostració demolidora d’aquell perillós emotivisme que suplanta la raó i la realitat
Perquè la realitat d’una dona trans és aquesta:
La transició d’home a dona, coneguda com a «assignació de gènere masculí a femení» o «MTF» (Male-to-Female) pot involucrar diverses intervencions mèdiques, tant quirúrgiques com químiques. Aquestes són les actuacions mèdiques més comunes:
Actuacions Químiques (Hormonació):
- Teràpia de reemplaçament hormonal (HRT): Aquesta teràpia implica l’ús d’hormones femenines, com ara estrògens i antiandrògens, per induir canvis físics i emocionals. Els efectes inclouen el desenvolupament de pits, redistribució de greix corporal, reducció de la massa muscular i suavització de la pell. L’hormonació és sovint de per vida i pot requerir seguiment mèdic regular.
- Bloquejadors de la testosterona: Sovint, abans de començar amb els estrògens, es poden utilitzar bloquejadors de la testosterona per reduir els efectes d’aquesta hormona masculina i preparar el cos per als canvis induïts pels estrògens.
Actuacions Quirúrgiques:
- Cirurgia de reassignació de gènere (vaginoplàstia): Aquesta és una cirurgia que implica la creació d’una vagina. Pot incloure l’eliminació del penis i la reconstrucció dels genitals externs perquè siguin més semblants als d’una dona. Aquesta cirurgia és opcional i no totes les persones transgènere trien sotmetre-s’hi.
- Cirurgia de feminització facial: Algunes persones MTF opten per procediments de cirurgia estètica facial per aconseguir trets facials més femenins, com la reducció de la poma d’Adam i la remodelació de la mandíbula.
- Cirurgia d’augment mamari: Si bé no és exclusiva de les persones transgènere, algunes dones trans poden optar per un augment mamari per aconseguir un desenvolupament més complet dels pits.
L’hormonació generalment es considera un tractament de per vida. Cessar el tractament hormonal després d’un període prolongat pot tenir algunes conseqüències:
- Reversió dels canvis físics: Si se suspèn el tractament hormonal és possible que alguns dels canvis físics induïts per les hormones (com el desenvolupament de pits) es reverteixin o disminueixin amb el temps.
- Afectació del benestar emocional: Aturar abruptament la teràpia hormonal pot tenir un impacte en el benestar emocional i mental, ja que les hormones tenen un paper important en la regulació de l’estat d’ànim i l’estabilitat emocional.
- Riscos per a la salut: La suspensió abrupta de la teràpia hormonal pot augmentar el risc de problemes de salut, com l’osteoporosi.
La dona trans és biològicament un home, químicament i quirúrgicament modificat, que necessita tractament permanent al llarg de la seva vida i que si en prescindeix incorre en riscos i perd característiques de la seva feminització, perquè està mantinguda per mitjans artificials.
És obvi que no és una dona. El cos d’home externament modificat seria incapaç d’engendrar i albergar un fill. Simplement per ser impossible moriria en l’afany. Per tant, no es tracta de no poder engendrar, dit amb caràcter indeterminat, sinó de no tenir capacitat fisiològica per fer-ho perquè el seu cos és el d’un home.
Loading ...
