El futbol femení s’ha convertit en un esport ple de conflictes. Els entrenadors dels equips duren un vist i no vist, les revoltes als vestidors són freqüents. I ara, un cop més, n’ha esclatat una per raons econòmiques. Les futbolistes han decidit anar a la vaga i no començar la lliga que s’iniciava avui. Almenys les dues primeres jornades queden en suspens.
L’acord al qual havien arribat és relativament recent, del febrer 2020, i significava la professionalització del futbol femení. Establia uns mínims de remuneració i una sèrie d’avantatges de caràcter social. El caràcter tan especial d’aquesta pràctica esportiva per part de les dones, digna d’una anàlisi amb més profunditat, va comportar que la firma de l’acord es fes no gens menys que al Congrés dels diputats, en un acte multitudinari. Cap més esport masculí o femení per establir un acord professional, ha tingut un marc tan magne. Com si es tractés d’un afer d’interès del propi Estat.
Però, l’acord ha durat poc i ara, després del campionat del món, les diferències per les retribucions econòmiques s’han reproduït. Les jugadores reclamaven un salari mínim de 30.000 euros l’any, mentre que els clubs n’oferien 18.000. Ara, aquest salari mínim està en 16.000. La reclamació, per tant, radicava en un augment de quasi el 100%. Després han anat afluixant i al final es conformaven amb 25.000 euros de salari mínim, el que significa que hi ha jugadores que cobren molt més. Mentre que els clubs han arribat a la millora fins a 20.000. Com no hi ha hagut acord, s’ha acabat el bròquil i anuncien vaga.
Cal dir, però, que aquesta vaga no està del tot garantida perquè hi ha clubs que afirmen que jugaran igualment. Per exemple, la Unión DeportivaTenerife ha dit que jugarà contra el Sevilla perquè la majoria de les jugadores no volen fer vaga i les que els hi puguin mancar es cobriran amb el filial. De fet, són bastants els clubs i jugadores que no estan per aquest camí i la raó és molt evident. És econòmica.
Durant la temporada 2021-22 el futbol professional femení va generar poc més de 18 milions d’euros d’ingressos i en va gastar més de 38 milions. Pràcticament 20 milions de pèrdues, tantes com ingressos. Per tant, el desequilibri de caixa és extraordinari i a més afecta sense excepcions a tots els clubs i fins i tot algun sol d’ells va experimentar pèrdues d’1 milió.
Les ajudes del Consell Superior d’Esports, que depèn directament del govern, no compensen les diferències. Per exemple, arbitrar un partit costa 14.600 euros que han de sufragar els dos clubs contendents. Els equips femenins que són filials de grans clubs com el Barça, el Reial Madrid o l’Atlètic de Madrid, no tenen un problema de vida o mort, perquè els beneficis que dona el futbol masculí permeten eixugar aquests dèficits. El problema el tenen els de menor dimensió i sobretot els clubs que han estat creats per jugar només dones; en altres termes, els principals perjudicats per les reivindicacions econòmiques del nivell que es fan són els clubs 100% femenins, perquè no tenen on ficar mà per cobrir les despeses. És una gran contradicció.
És ben cridaner que de tots els esports, el futbol femení sigui el que presenti aquest nivell de conflictivitat. Des de pràctiques d’equip molt consolidades entre les dones, com el bàsquet, el voleibol, en handbol, o altres molt més recents com el rugbi, no han presentat mai aquest nivell de conflictivitat. I què dir de l’atletisme femení que porta dècades i dècades de presència notòria i en molts casos d’èxit sense que fossin notícia pel conflicte i l’enfrontament?
Què tenen els vestidors femenins de futbol per marcar aquesta diferència amb les altres pràctiques esportives? La resposta és molt concreta. Aquest esport ha quedat encarrilat com un instrument al servei de les polítiques del feminisme de gènere. Això ajuda a entendre la rellevància mediàtica dels seus conflictes, o el perquè un acord de caràcter professional s’escenifiqués amb gran cerimònia al Congrés dels diputats. I com passa amb altres qüestions que queden polititzades per aquesta ideologia, el conflicte n’és la conseqüència immediata i l’esport que practiquen ,la víctima necessària a mitjà termini.
Loading ...
