La demografia és una ciència molt important en el món. I les seves dades són vitals perquè assenyalen futurs a llarg termini. En el nostre cas són vitals perquè a més assenyalen la progressiva extinció de la població autòctona per manca de naixements i el continuat augment de població d’origen immigratori per substituir aquesta mancança. El cas d’Espanya és particularment greu perquè no té ni polítiques immigratòries ben definides ni polítiques de suport a la família i a la seva descendència.
Si aixequem la mirada, i contemplem el món en el seu conjunt podem tenir una idea més precisa del que ens espera. El servei d’Our World in Data ens proporciona una magnífica informació en aquest sentit que podríem resumir en el fet que la població mundial ha augmentat ràpidament als darrers segles. Hem passat de 1.000 milions d’habitants l’any 1800 a més de 8.000 en l’actualitat. Però, atenció, el creixement es va aturant i va assolint el seu màxim en dècades. Concretament, en la dels anys 50. Des d’aleshores ve reduint-se d’una manera molt notable gairebé amb una caiguda vertical, de manera que el creixement de la població acabarà sent negatiu per al conjunt del món cap als anys 90. En termes de població absoluta continuarà creixent fins a arribar a una població de 10.430 milions d’habitats cap al 2070. Per tant, encara augmentaria en més de 1.000 milions des de la dada actual, si bé aquest creixement es reparteix de manera molt irregular.
El pes de la població actual descansa en uns pocs països. El cartograma que ha preparat Our World in Data en el qual apareixen reflectits els països d’acord amb la seva dimensió demogràfica és ben il·lustratiu. Són dades del 2018 que ja han quedat superades, perquè l’Índia ja té més habitants que la Xina. És ben visible la importància extraordinària d’aquests dos països que constitueixen per ells sols una gran part del món. A distància hi ha els EUA que afegeix els més de 300 milions d’habitants al seu potencial econòmic i després un conjunt de països que superen o s’acosten a 200 milions: Brasil (211) que és la gran potència d’Amèrica Llatina, Indonèsia (267) el país islàmic més gran del món, Pakistan (201) un astre país islàmic i Nigèria (196).
El gràfic també mostra la migradesa demogràfica de dos països que habitualment veiem com a potències. Un d’ells és Rússia amb 144 milions d’habitants. I l’altre, molt més menor, el Canadà amb només 37 milions. De fet, demogràficament és un petit apèndix dels EUA. El que considerem un continent, Oceania, té una significació demogràfica escassa i amb el pas del temps quedarà transformada per les emigracions orientals. Ara el conjunt disposa de 41 milions, dels que la majoria pertanyen a Austràlia amb 25 milions. Molt poc. De fet, significa la quarta part de població que té Filipines.
Des de la perspectiva europea ens importa molt Àfrica. No només per la proximitat, sinó per la seva dimensió demogràfica i perquè té la població més jove de tot el món. A Àfrica hi vivien el 2018, ara ja són més, 1.288 milions de persones, amb una tendència extraordinària a emigrar cap a Europa que presenta una població envellida i una baixa natalitat. I perquè té l’al·licient que la renda mitjana africana és 9 vegades més petita que l’europea. No hi ha cap més frontera al món que presenti una diferència d’ingressos tan grans.
No es tracta només de la població en termes absoluts, sinó de la densitat. I en aquest sentit cal parlar que precisament dels dos països amb més hàbitats que en termes absoluts presenten també densitats elevades. Sobretot l’Índia amb 477 persones per km². Per situar una referència, Espanya només en té 95,2, quasi 5 vegades menys. Això vol dir que l’Índia necessita “exportar població” perquè té un problema amb la seva acumulació. És clar que no és res comparat amb el que presenta Bangladesh amb una densitat de 1.315 persones per km². La Xina presenta una densitat molt més moderada dins les altes, 152 persones per km². A escala europea, Alemanya assoleix les 238 persones per km².
En contrapartida els EUA és un país buit amb només 37 persones per km², i encara més Rússia que no arriba a les 9 persones per km². A Àfrica és Nigèria el país més poblat, el que també presenta una densitat més alta, 240.
La densitat no només defineix determinades condicions de vida, que en el cas de Bangladesh són realment dolentes, excepte si el país està altament desenvolupat, cas d’Alemanya, sinó que també genera a llarg termini pressions cap a l’exterior d’aquesta elevada població si no s’operen grans transformacions en els països que la pateixen. Segurament a la quarta dècada d’aquest segle els problemes, les necessitats i ambicions de l’Índia marcaran molt més la història global del que ho han fet fins ara.
Tot plegat assenyala que clarament l’eix de la població es desplaça cap a Àsia i Àfrica. Europa va quedant com un petit reducte, que arribarà a situar-se amb només el 5 o 6% de la població mundial. Si a aquest fet se li suma l’envelliment i les actuals polítiques europees, cal dir que és evident que Europa experimentarà, però amb uns termes molt diferents, també una colonització si bé que inversa perquè serà el focus que atraurà contingents cada vegada més joves procedents d’Àfrica i Àsia.
En aquest context, Espanya manté un creixement clar, malgrat que ha augmentat la seva població gràcies a la immigració. Però ho fa en termes globalment considerats de poca significació.
En el cas de Catalunya el pes de la immigració cada vegada és més gran, un fet que afecta ja negativament la productivitat.
En el cas de Barcelona, la seva capital, el 30% de la població ja és d’origen estranger i, com moren moltes més persones de les que neixen, aquest signe s’accelerarà amb el temps perquè el gran canvi s’ha produït amb menys de 20 anys. Si es mantinguessin les hipòtesis actuals, abans del 2050 molt possiblement la població de la ciutat seria en la seva meitat, o una mica més, d’origen estranger.
Naturalment, tots aquests factors demogràfics generen canvis polítics, culturals, econòmics, lingüístics i conflictes potencials. No voler observar és avançar a cegues cap al fons del pou.
Naturalment, tots aquests factors demogràfics generen canvis polítics, culturals, econòmics, lingüístics i conflictes potencials. No voler observar és avançar a cegues cap al fons del pou Share on X
Loading ...
