Com no podia ser d’altra manera, la rebel·lió o “motí” de Yevgeny Prigozhin i la seva empresa militar privada Wagner de finals de juny ha desencadenat una onada de detencions, destitucions i canvis en les jerarquies militars de Rússia.
Nombrosos observadors i fins i tot analistes dels serveis d’intel·ligència tant ucraïnesos com occidentals han volgut veure en aquesta repressió un símptoma clar de descomposició del sistema polític rus al capdamunt del qual s’asseu el president Vladímir Putin.
Però malgrat que l’actuació de Prigozhin deixà en evidència nombroses i greus febleses de les estructures de poder russes, hi ha coneixedors del país que neguen que la fi del règim de Putin estigui pròxima.
Per exemple, segons el periodista internacional Jamie Dettmer, el que ha passat a Rússia aquestes darreres setmanes equival més a un complex sistema que s’ha autoregulat de forma interna més que no pas a un intent desesperat d’aferrar-se al poder.
Prigozhin es trobava entre els crítics més virulents de les forces armades russes.
D’altres veus obertament hostils a la jerarquia militar, com Igor Girkin i Mikhail Polyakov, exoficials del servei d’intel·ligència rus FSB, o Vladímir Kvachkov, en aquest cas un antic coronel de la intel·ligència militar russa (GRU), foren també detinguts.
La xifra de responsables russos “purgats” no passen d’unes escasses dotzenes
En general aquests personatges formen part del moviment ultranacionalista de Rússia. Per exemple, Girkin havia afirmat al seu canal de Telegram que el país “no sobreviuria sis anys més amb aquest covard inútil al poder”. I com Prigozhin, semblaria que Girkin estaria desenvolupant ambicions polítiques.
Juntament amb ultranacionalistes passats de voltes, el govern rus també hauria destituït fins a tretze alts càrrecs militars.
Tanmateix, la xifra màxima de responsables russos “purgats” no passa d’unes escasses dotzenes, fent absurda tota comparació amb les purgues estalinistes, o fins i tot de l’Alemanya nazi com alguns s’han aventurat a apuntar.
Una “corporació” d’oficials de seguretat actius i retirats governa Rússia
Una crítica a Putin particularment freqüent a Europa i als Estats Units el presenta com un dictador megalòman que concentra el poder en la seva figura personal i en un cercle de confiança cada cop més estret.
No obstant això, segons Andrey Illarionov, conseller polític del Kremlin fins al 2005, la realitat del poder rus actual és la d’una “corporació d’oficials de seguretat actius i retirats”. Aquests gaudirien d’una àmplia llibertat d’acció, sempre que no posin en perill el sistema en si mateix.
Segons aquesta perspectiva, el que ha succeït després de la revolta de Wagner es correspon amb un reequilibri, un ajustament que passa per l’allunyament dels elements més extrems i que haurien posat en qüestió l’estabilitat del peculiar sistema de poder rus.
Així, en darrer terme la decisió del Kremlin de procedir a les detencions recents no s’explica per les crítiques que personatges com Prigozhin o Girkin feien a determinats estaments del poder (Prigozhin criticà obertament durant mesos el ministre de defensa rus Sergei Shoigu sense que això li costés la més petita censura per part de Putin), sinó que comencessin a desenvolupar ambicions polítiques, posant en dubte l’ordre establert.
segons Andrey Illarionov, conseller polític del Kremlin fins al 2005, la realitat del poder rus actual és la d'una corporació d'oficials de seguretat actius i retirats Share on X
Loading ...
