El president Emmanuel Macron acaba de renovar el govern de la seva primera ministra Élisabeth Borne, i el passat 20 de juliol se sabé que es tornaria a introduir un ministeri encarregat de les famílies. Oficialment es tracta del “Ministeri de les solidaritats i les famílies”, i s’emplaça sota la direcció de la jove Aurore Bergé (36 anys), política que inicià la seva carrera amb la dreta tradicional (Els Republicans), abans de fer-se “macronista” al 2017.
Es tracta d’un retorn destacable ja que és el primer cop que un govern Macron inclou la noció de família en el nom d’un ministeri. A més, en el país que gasta més diners del món sencer en prestacions socials (15% del total mundial per a ser exactes), el fet que la “família” es combini amb la noció de “solidaritat” és plenament coherent ja que per aquesta darrera s’entenen precisament els generosos subsidis a la població.
De fet, a França la mesura ha generat una certa unanimitat, i inclús la presidenta del Sindicat de la família, el moviment hereu de la “Manif pour tous“, Ludovine de La Rochère, ha aplaudit la decisió en una tribuna a Le Figaro.
Pel que sembla, les revoltes que França patí a començaments de l’estiu donaren molt que pensar a Macron i els seus ministres. El propi president de la república, a pesar de no tenir fills, feu una crida als pares i en particular a la figura del pare (en masculí), lamentant públicament la seva absència massa freqüent i l’impacte negatiu d’aquesta sobre l’educació dels nois (altre cop en masculí).
Macron, un reconegut progressista en política social, reconeixia així implícitament la complementarietat entre el pare i la mare en l’educació dels fills. Nombroses personalitats i càrrecs polítics se sumaren a les declaracions sobre la importància de la família, inclús cridant a que els pares dels menors implicats en els saqueigs i incendis fossin co-responsables financerament de la reconstrucció.
Com és habitual des de la seva arribada al poder el 2017, Macron ha actuat per reacció en una àrea en la que no se sent confortable, però té el mèrit almenys d’admetre que la família és la columna vertebral de qualsevol societat.
A pesar de que França manté polítiques socials molt generoses, durant el govern del socialista François Hollande (2012-2017) França feu passos enrere en la seva ajuda a les famílies, suprimint per exemple el caràcter universal de les prestacions familiars.
Aquesta notícia arriba en un context en el qual el govern italià de Giorgia Meloni ha iniciat el desplegament de la seva “Family Act”, aprovada l’any passat i que es presenta com una llei integral que cerca rellançar la natalitat i millorar la qualitat de vida de les famílies.
La importància, que aquests països veïns, concedeixen a la família contrasta plenament amb la marginalització que aquesta ha patit durant la campanya electoral del 23J. Això, malgrat l’estat d’esfondrament en que es troba el teixit familiar espanyol i la constatació del fracàs de l’estratègia de substitució de la natalitat mitjançant la immigració. La Moncloa n’hauria de fer la prioritat absoluta.
és el primer cop que un govern Macron inclou la noció de família en el nom d'un ministeri. A més, en el país que gasta més diners del món sencer en prestacions socials (15% del total mundial) Share on X
Loading ...
