Un cop superat, en principi, el veto turc a Suècia, Estocolm i la seva veïna Finlàndia han fet que la mar Bàltica esdevingui un llac de l’OTAN. Es tracta d’un canvi fonamental de la geopolítica regional, ja que aquestes aigües “tèbies” han estat durant segles una veritable obsessió per a Rússia.
Una mica d’història
El 1703, el tsar Pere el Gran fundà la ciutat de Sant Petersburg precisament per a donar un accés permanent al mar a Rússia, especialment durant els llargs mesos hivernals durant els quals la ruta de l’Àrtic es feia del tot impracticable.
Si bé pel tsar la ciutat havia d’esdevenir també “la finestra de Rússia cap al món occidental”, durant el segle XX en particular la pressió soviètica, que llavors controlava tota la ribera est i sud del Bàltic fins a la difunta República Democràtica Alemanya, en feu un dels punts calents de la Guerra Freda.
Mentre va durar el conflicte entre les dues superpotències, només Dinamarca i Alemanya Occidental formaven part de l’Aliança Atlàntica entre els països costaners del Bàltic.
Suècia i Finlàndia, degut a la proximitat geogràfica amb Rússia i a la història recent (Suècia es mostrà conciliadora amb l’Alemanya nazi, mentre que Finlàndia arribà a combatre al costat del III Reich per a recuperar els territoris perduts durant la guerra fino-soviètica del 1939-40), apostaren en canvi per la neutralitat.
De fet, al llarg de la Guerra Freda les aigües bàltiques protagonitzaren nombrosos incidents navals militars, en els quals els dos països escandinaus oficialment neutrals es trobaven sovint en una delicada situació enmig dels dos bàndols contrincants.
Capacitat militar de Suècia i Finlàndia
Alhora, Suècia i Finlàndia desenvoluparen importants capacitats militars ja que no podien comptar amb el recolzament formal de l’OTAN en cas de conflicte armat amb la Unió Soviètica. A pesar d’això, les seves forces armades s’equiparen amb armament compatible amb el dels membres de l’Aliança Atlàntica i s’entrenaran conjuntament.
De fet, la indústria de defensa sueca és particularment important tenint en compte la talla del país (poc més de 10 milions d’habitants el 2021), i compta inclús amb el luxe de disposar d’un avió de combat modern nacional, el Saab Gripen. Una capacitat que altres països molt més grans, com Gran Bretanya o Alemanya, han perdut.
La veritable especialitat militar sueca és, però la seva armada, desenvolupada específicament per a les operacions en aigües bàltiques poc profundes, i que coneix a la perfecció. De fet, Suècia tradicionalment ha invertit per a disposar d’una excel·lent arma submarina, precisament per a contrarestar la poderosa flota de superfície soviètico-russa i evitar incursions en les seves illes o al llarg del seu perfil costaner.
Tot i que la indústria sueca de l’armament no escapà a les retallades que seguiren a la caiguda del mur de Berlín, el 2020 i, per tant, ben abans de la invasió russa d’Ucraïna, el reialme escandinau anuncià que incrementaria en un 40% el seu pressupost fins el 2025, amb l’objectiu d’arribar a l’1,5% del PIB del país. Des de llavors, i arran de la guerra a Ucraïna, ha revisat a l’alça aquest objectiu, i preveu arribar al 2% del PIB el 2026.
Pel que fa a Finlàndia, manté encara avui un nivell de preparació militar pràcticament inigualat a Europa
Pel que fa a Finlàndia, manté encara avui un nivell de preparació militar pràcticament inigualat a Europa. El servei militar és obligatori per a tots els homes d’entre 18 i 29 anys, i disposa d’un arsenal d’artilleria particularment nodrit. La seva força aèria ha de rebre 64 avions de combat ultramoderns F-35 nord-americans abans del 2026, una quantitat molt important per a un país que no arriba als 6 milions d’habitants.
En definitiva, tant per la seva situació geogràfica com per les capacitats militars, Suècia i Finlàndia aporten molt més que dues noves cadires al quarter general de l’OTAN.
Per la seva banda, Rússia es troba ara totalment arraconada al mar Bàltic, on ha perdut tots els seus suports (Polònia, RDA, repúbliques bàltiques) i només conserva l’enclavament de Kaliningrad i l’estreta sortida al mar de Sant Petersburg, encaixonada entre Estònia i Finlàndia.
Rússia es troba ara totalment arraconada al mar Bàltic, on ha perdut tots els seus suports (Polònia, RDA, repúbliques bàltiques) i només conserva l'enclavament de Kaliningrad i l'estreta sortida al mar de Sant Petersburg Share on X
Loading ...
