La dreta alternativa i antiimmigració Alternativa per Alemanya (AfD per les seves sigles en alemany) està tornant de forma important a l’escenari polític germànic.
El diumenge 25 de juny, el candidat d’AfD Robert Sesselman guanyà les eleccions per dirigir el petit districte de Sonneberg, situat a l’antiga Alemanya de l’Est. Fou el primer cop en la història que aquest partit, sovint titllat amb menyspreu d’extrema dreta, guanyava un districte.
Sesselman s’imposà en la segona volta al seu rival Jürgen Köpper del partit dèmocrata-cristià (CDU) que defensava el càrrec, i això malgrat el suport explícit de la resta de forces polítiques a Köpper, curiosament, els tres partits que conformen la “coalició semàfor” del canceller Olaf Scholz: els social-demòcrates (SPD), els verds i els lliberals.
AfD és a hores d’ara el segon partit en intenció de vot a Alemanya
Aquests fets serien anecdòtics si no fos perquè capturen un canvi de tendència política a la República Federal d’Alemanya. Segons l’aglomerador d’enquestes del diari Politico.eu, AfD és a hores d’ara el segon partit en intenció de vot, per davant de l’SPD de Scholz i només per darrere de la CDU/CSU.
Es tracta d’un escenari impensable a finals del 2021 quan tingueren lloc les darreres eleccions federals i les primeres després de l’era Merkel. Llavors, AfD se situava tan sols com a cinquena força política.
La influència que van tenir els temes predilectes durant aquella campanya electoral van ser pràcticament nuls. De fet, va ser una campanya profundament insulsa, més marcada per l’expectació vinculada a la successió d’Angela Merkel que no pas per les propostes concretes dels candidats.
Semblava com si Alemanya, confiada de la seva posició dominant a Europa, donés per descomptat el seu futur brillant.
A pesar d’això, immensos reptes esperaven al nou canceller: fragmentació social i política, dificultats per integrar els nombrosíssims immigrants rebuts des del 2015, una indústria potent però mancada de capacitat innovadora i sobretot de matèries primeres, una creixent dependència comercial envers la Xina i una fragmentació financera creixent en el si de la UE.
Quedà clar que cap dels candidats del 2021 estava preparat per al que vindria pocs mesos més tard amb la invasió russa d’Ucraïna, que ha exposat brutalment les febleses econòmiques del gegant germànic.
El descrèdit de la política energètica d’Alemanya després d’haver perdut accés al gas natural rus, combinat amb mesures extremes emparades en la “transició verda” com la surrealista prohibició d’instal·lar calderes de gas a partir del 2024, també han escalfat els ànims dels alemanys i ha donat ales a l’AfD.
Pel que fa a la immigració, l’Alemanya de Merkel caigué en una trampa en pensar que la integració seria ràpida i fàcil si hi havia treball suficient.
Però si no es prenen mesures dràstiques i es despleguen esforços monumentals per a fer dels nouvinguts “nous alemanys”, el pas dels anys tendeix a accentuar i enconar les diferències culturals. Això és especialment cert quan els immigrants provenen de països tan radicalment diferents de les nacions europees postmodernes com poden ser Síria, Pakistan o Turquia.
el veritable desafiament de la immigració no és l’acollida, sinó el dia a dia
Els alemanys tan sols comencen a entendre ara que el veritable desafiament de la immigració no és l’acollida, sinó el dia a dia. Per tant, no és que nombrosos alemanys s’hagin tornat racistes i xenòfobs com la progressia pretén fer-nos creure, sinó que observen amb preocupació com es van formant clústers de cultures i costums diferents i inclús contràries a la seva, i això a casa mateix.
Però no cal anar a Alemanya per comprovar com el discurs antiimmigració pot calar en la població; a Ripoll mateix ens ho poden explicar perfectament. Si els polítics s’amaguen rere tòpics confortables i declaracions políticament correctes, i tanquen els ulls davant el trencaclosques de la immigració massiva, els partits com AfD continuaran guanyant pes arreu d’Europa.
Però no cal anar a Alemanya per comprovar com el discurs antiimmigració pot calar en la població; a Ripoll mateix ens ho poden explicar perfectament. Share on X
Loading ...
