La violència pot ser física, però és evident que també pot ser verbal. Ho és tant d’evident que el Codi Penal castiga determinats excessos. El problema és que com el CP no deixa d’expressar correlacions de poder, només els castiga d’una determinada mena, però no d’una altra. Juana Dolores i Irene Montero són dos prototipus d’aquesta galàxia de la progressia que es considera amb dret de practicar la violència verbal en el camp polític.
Què passaria si algú que no pertany a aquesta galàxia utilitzés expressions com odi, orgull i fúria dirigint-se als contraris i als propis? Doncs aquest és el llenguatge que utilitzen públicament com a gran argument aquestes senyores.
Juana Dolores Romero és una catalana que escriu poesia i es defineix a wikipèdia com a actriu espanyola nascuda al Prat de Llobregat el 1992. El seu currículum, com es pot observar, és molt primet, però va guanyar el 2020 el premi Amadeu Oller pel seu poemari “Bijuteria”. I això el que ven és de valorar i d’indicar una determinada qualitat. Però la seva anomenada no ve d’aquí, no és literària, sinó de la seva furiosa presència a Twitter i, el que l’ha acabat d’ensivellar és una entrevista al 3/24 que li va fer Xavier Grasset i en la qual es va quedar descansada atacant a TV3, a la gent que hi treballa, a Xavier Trias, al catalanisme i tot el que es mou. Però tot això és ben legítim i fins a cert punt TV3 moltes d’aquestes crítiques se les ha guanyat a pols.
El que ja no és tan legítim és que escrigui i se’n vanti que a ella la mouen dos motors: “l’odi de classe i el seu amor de dona”. Afirma que aquests són els dos únics sentiments que la fan twitejar una vegada i una altra, i perquè no quedin dubtes reitera al final de l’article que dedica el seu odi i el seu amor i es declara favorable a la lluita de classes. Això ho fa en un dels seus articles a El País, però no és una excepció amb el tipus d’expressió que empra. Es parla de normalitzar, és una frase estimada per la progressia, perquè de tant normalitzar estan normalitzant l’odi als qui pensen diferent. La pregunta és si declarar que s’odia en nom de la lluita de classes correspon o no a una figura del CP, precisament la del delicte d’odi, o aquest només està restringit quan la persona odiada pertany a una determinada categoria específica, com puguin ser homosexuals i altres.
Irene Montero, per la seva banda, ja ha fet tota la seva carrera política a força de l’exabrupte i la desqualificació gruixuda dels que no comparteixen els seus punts de vista en la seva intervenció en l’atorgament dels premis del ministeri d’Igualtat, els anomenats reconeixements “Arcoiris” per guardonar a persones que s’han destacat per donar suport als grups de pressió LGTBI. En aquest context va fer un discurs que era també el seu acomiadament de la política de primera línia, donat que els seus companys d’organització han assumit la seva liquidació. I no va poder estar-se d’afirmar que és “temps de molt orgull i molta fúria trans”.
Podem considerar que la política és la pràctica que procura el bé comú, si aquesta està plena d’afirmacions pròpies d’orgull i atacs als altres en els que s’apel·la a la fúria i a l’odi? Sembla que no. El problema és que a més a més els que fan un menor ús d’aquest llenguatge, com són Vox, s’enduen l’exclusiva de la desqualificació en aquest terreny, mentre que els que el fan servir sistemàticament, protegits per l’esfera màgica de la progressia, tenen butlla i així van sembrant de fúria i odi la nostra societat. I així s’utilitzen expressions frívolament qualificant de feixista al que no té res a veure amb el feixisme, o utilitzant la paraula “ultra” com a desqualificatiu.
Ultra no significa altra cosa que “més enllà”. Aleshores, què vol dir un ultracatòlic? Que va a missa cada diumenge? Que defensa la vida i critica l’avortament? Què vol dir ser ultraconservador? Que està perquè no toquin res dels boscos, i això seria un parc natural? Que està amb que es mantingui el matrimoni d’acord amb la unió entre un home i una dona? Totes aquestes persones són subjectes de la ira i l’odi que es promou des de l’esfera de la progressia i com es creuen dotats de butlla, no veuen cap mena de culpa i de responsabilitat en la seva actitud.
Loading ...
