Se’n sortirà Collboni? Barcelona no pot esperar

És evident que amb 10 regidors no es pot governar i, per tant, el recent alcalde Collboni pactarà previsiblement amb els Comuns passades les eleccions. El millor indicador d’aquest fet és que tots ells, excepte els regidors amb càrrec de govern, mantenen els seus llocs de treball. En conseqüència, en lloc de tenir un govern Colau-Collboni, en tindrem un altre Collboni-Comuns. Serà suficient per donar resposta a les necessitats de la ciutat?

L’alcalde, com és lògic, s’ha prodigat en declaracions. Què en podem treure de net de totes elles? Si descomptem el discurs ornamentista “som un govern progressista”, “som el govern dels avenços socials”, etc. El que se’n treu de net es pot resumir en els termes següents:

1. Si es consuma la previsible derrota del PSOE està clar que Barcelona es convertirà en el bastió de la resistència socialista a Espanya; de fet l’únic important. Ja ho ha anunciat l’alcalde. Barcelona “és la gran capital progressista d’Espanya”. No és gens clar que aquesta batalla afavoreixi els interessos dels barcelonins. Una vegada més serem previsiblement esclaus al servei de les pugnes partidistes.
2. Està disposat a ser el primer lloc on s’apliqui la llei de l’habitatge aprovada per Sánchez. El problema és doble. D’una banda, segons la majoria d’experts, aquesta llei tindrà un efecte contraproduent sobre l’oferta d’habitatges, especialment de lloguer. D’altra banda, Núñez Feijoó ha anunciat que pensa modificar-la. Si fos així aquesta línia de treball de Collboni seria com la del pintor que a l’inici de l’obra li treuen l’escala.
3. Neteja i seguretat són les seves banderes, extretes del que podríem dir el receptari conservador. Però aquí es produeix un nus gordià. D’una banda, assumeix que en el mandat de Colau es van fer millores i que aquestes ja es noten. Però, d’altra banda, afirma que aquell pla de xoc amb un gran esforç econòmic no funciona bé i que no se sap per què no està funcionant. Concretament a la pregunta d’El País a l’entrevista del 25 de juny: “Què està fallant?”. Resposta: “No ho sé, acabem d’arribar”. Que Collboni afirmi que no sap per què no funciona les coses que van posar en marxar quan ell era el primer tinent d’alcalde i que després de tants anys el govern municipal afirmi que acaba d’arribar, suggereix moltes coses, però cal d’elles relacionada amb credibilitat.
4. Afirma que mantindrà el seu compromís amb la neutralitat d’emissions per al 2030. No podria ser d’altra manera perquè és un mandat europeu. El problema és que al llarg període de Colau ha tingut molt discurs ecològic i nuls resultats, també en la contaminació. Per tant, el que queda per fer és tot. I el que anuncia Collboni és una mica el part de la burra. Ho concreta amb triplicar els punts de recàrrega de vehicles elèctrics fins als 2,700 i millorar el verd a força de recuperar interiors d’illes de l’Eixample. Està bé, però el problema és que és terriblement insuficient. Per tant, o es compromet a coses molt més substancioses o la contaminació continuarà imperant a la ciutat.
   
5. Reitera la seva prioritat en el pla de barris, sobretot en els que més ho necessiten. Tindrem ocasió de constatar-ho en casos tan extrems com a Ciutat Meridiana o el Besós. És una gran oportunitat per a un alcalde amb veritable vocació social. Millorar l’espai públic i rehabilitar l’habitatge a gran escala en aquestes zones.
6. Està decidit a acabar les obres del tramvia actuals que el conduiran fins a la plaça Verdaguer i continua afirmant que el prolongarà fins a unir per tota la Diagonal perquè “la línia més curta entre dos punts és la recta”, sota aquest savi criteri sense comprometre’s en quan tindrem el que no vol una gran part de població, el famós tramvia de Colau i a més sense consulta.
7. No està gens clar què pensa fer amb la superilla de l’Eixample ni tan sols amb les altres. El més probable, d’acord amb les seves declaracions que no compromisos, és que mantingui el reducte de Consell de Cent destinat a una gentrificació accelerada el que automàticament comporta el manteniment del desastre del carrer València i queda a l’aire tota la resta. També sembla que assumeix la Via Laietana tal com Colau l’ha deixat, i en tot cas es compromet a accelerar sensiblement les obres de la Rambla. En aquest terreny el canvi de l’arquitecte municipal en cap pot ser un símptoma d’una revisió important per a la ciutat, però que de moment no s’albira.

 Loading ...