Aquesta constatació tan complicada de resoldre perquè són precisament els partits els principals agents per arreglar els problemes col·lectius, és la conclusió indubtable a la qual s’arriba explorant les dades dels baròmetres del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) des del 2006.
En una informació d’ahir ja constatàvem un fet molt notori. Els ciutadans consideren que cap partit polític (46,4%) té capacitat per resoldre els principals problemes i a més un 18% era incapaç de donar una resposta a aquesta pregunta, que ja és una manera de contestar. El partit que semblava que en sabia més assolia un migrat 9% i era ERC.
Cal remarcar un fet que ahir no vam assenyalar que és que curiosament aquesta sèrie finalitza a l’octubre del 2020, a diferència de totes les altres preguntes d’aquest mateix capítol. Deu tenir una explicació racional, però fa pensar.
Però és que a més també assenyalàvem que el principal problema per als ciutadans és la insatisfacció política (14,4%) per sobre del funcionament de l’economia i l’atur.
Assenyalem aquí també com a curiositat que en el llistat de problemes no apareix mai la violència de gènere. Crida l’atenció perquè contínuament la política i els mitjans de comunicació la situen en el centre de l’escenari de les preocupacions, però segons l’enquesta els ciutadans no tenen el mateix criteri.
La valoració de la situació política a Catalunya és d’enderroc. La suma dels que la consideren dolenta (50%) i molt dolenta (20%) arriba al 70%. Més de les 2/3 parts dels ciutadans fan aquesta valoració i això és greu, però encara ho és més que quan se’ls hi pregunta per les expectatives d’aquí a un any un 47% respon que tot estarà igual i un 26% que encara empitjorarà més. També en aquest cas aquesta darrera pregunta presenta la curiositat que ha desaparegut des del març del 2022. I, per tant, a hores d’ara no sabem si els ciutadans ho continuen veient tot molt negre o han canviat de posició.
La valoració sobre la política espanyola és pràcticament calcada. 71% entre opinions dolentes i molt dolentes, la diferència rau en el fet que aquestes últimes pesen més perquè arriben quasi al 27%.
Hi ha altres indicadors que van en el mateix sentit, de la política i dels partits com a problema. És el cas d’aquella que demana si es considera que els polítics tenen en compte a la gent. Aquesta és una altra qüestió que ha estat suprimida des d’octubre del 2018. Fins aleshores el 73% opinava que els polítics no prenien en consideració als ciutadans. Una altra qüestió també suprimida per aquella data era si els polítics només busquen el benefici propi i la resposta era afirmativa en el 76% dels casos.
Completem la radiografia. Quin grau de confiança tenim en els polítics catalans (pregunta suprimida l’octubre del 2020)? L’última resposta és que la confiança és molt baixa. Amb una nota de suspens profund, 3,5 sobre 10.
I la confiança en el govern de la Generalitat? Doncs també suspèn amb una nota de 4 sobre 10, i en aquest cas la dada arriba fins al final de la sèrie març del 2023.
Aquestes mateixes preguntes referides a la confiança en els polítics espanyols i el govern d’Espanya tenen un resultat pitjor. Un 2,5 de nota per als polítics, i un 3,4 per al govern Sánchez.
I tanquem el perfil. Estem satisfets amb la democràcia que tenim? La resposta clara i rotunda és que no. Un 51% es declara poc satisfet i un 20,5% encara manifest una crítica més gran perquè respon que no està gens satisfet. En total un 72%.
La radiografia final és clara. Els partits polítics i la política que fan no resol els problemes, és causa de profunda insatisfacció, no tenen en compte la gent ni procuren per ells, la seva valoració i dels respectius governs a Catalunya i Espanya és baixa, i també el 70% es manifesta bastant o molt insatisfet tal com va la nostra democràcia. Amb aquests resultats, podem continuar ancorats definitivament en les causes que els determinen sense que això acabi provocant una crisi d’extraordinàries proporcions?