El balanç del govern Sánchez es pot resumir en tres conceptes que ell mateix ha utilitzat: balanç excepcional, gestió irreprotxable i l'”economia va bé”. Davant d’una campanya electoral és lògic que el president del govern accentuï l’autoelogi i és feina dels altres verificar fins a quin punt respon a la realitat.
Comencem pel balanç global que argumenta i que de fet seria la qüestió decisiva. Cal dir d’entrada que si és tan bo com apunta Sánchez, no s’entenen massa els resultats de les últimes eleccions que el mateix president del govern va convertir en una mena de plebiscit de la seva obra. Els resultats estan a la vista.
Si anem al concret, cal començar per l’afer més transcendent que ha passat durant el seu mandat, la pandèmia del 2020 i la seva prolongació posterior. A Espanya l’excés de mortalitat durant aquest període va ser de 187 morts per cada 100.000 habitants entre 2020 i 2021, un 64% més que les morts declarades oficialment, segons l’estudi de The Lancet. La mitjana a l’Europa occidental va ser de 40 morts per cada 100.000 habitants, per tant, el resultat de la gestió espanyola no va ser de cap manera bo. A aquest fet se li afegeixen els rigorosos estats d’alarma, que posteriorment han estat declarats inconstitucionals, la paràlisi del Congrés que impedia fiscalitzar l’acció del govern i la negativa que s’ha prolongat fins ara, a dotar-nos d’una llei específica per fer front a futures pandèmies sense recórrer a estats d’excepció ni d’alarma.
Derivat d’aquest fet hi ha la gran caiguda del PIB, una de les més grans d’Europa, conseqüència de la nostra dependència turística, però que no va afectar de la mateixa manera a altres destinacions, com Itàlia i Grècia en termes de PIB.
En l’altre costat de la balança cal situar els encerts dels ERTO i el bon ritme de la vacunació, si bé aquest aspecte va ser gràcies a l’execució de les comunitats autònomes. Dos forats negres tampoc es poden passar per alt. Un, el de l’oblit de la situació de les residències de la gent gran. L’altre, la manca de gestió per moure malalts molt greus que no podien acudir a UVIs saturades i que no eren traslladats a altres territoris on hi havia disponibilitat de places per mitjà de ferrocarrils medicalitzats, com sí que van fer altres països d’Europa.
Aquest balanç global en relació amb l'”economia va bé” es ressent d’unes qüestions fonamentals.
Estem més lluny de la renda per càpita europea que a principis de segle i que abans que Sánchez comencés a governar. Els salaris en termes reals de poder adquisitiu estan més o menys al nivell dels anys 2006-2007. La desigualtat ha crescut i també ho ha fet la pobresa malgrat que l’últim any s’ha reduït un punt.
L’ocupació ha evolucionat força bé, i ja supera la xifra del 2019, però hi ha un desajust que el govern no explica sobre com és possible aquest augment i al mateix temps que el nombre d’hores treballades sigui encara menor que l’existent en aquell any. Continua vigent, i de fet s’ha accentuat amb aquesta millora de l’ocupació, la baixa productivitat.
Un problema absolutament ignorat i que significa una pèrdua clara de renda futura és la combinació del dèficit vegetatiu, la diferència entre naixements i defuncions, combinada amb el progressiu envelliment de la població. No s’entén gens per què aquest fet que genera alarma quan es parla d’altres països com Corea, la Xina i el Japó, és vist amb tanta indiferència quan ens afecta a nosaltres.
Ha estat absolutament reiterat i, per tant, no cal insistir, els problemes que representa l’elevat endeutament públic i un dèficit excessiu. Però del que no s’ha parlat tant és, d’una banda, de la despesa extra que s’està fent i quin pagament es desplaça al futur, i també un altre tipus d’endeutament públic en l’ombra que és l’elevat nombre d’avals que el govern haurà d’afrontar per impagament pel subjecte creditici.
L’economia va com una moto, però just el segon semestre recuperarem el PIB que teníem el 2019 i som un dels pocs països de la UE que es troba en aquesta situació i l’únic que en aquests temps és receptor d’una magnitud extraordinària de fons Next Generation; sense comptar els crèdits 75.000 milions a fons perdut. I ja que parlem dels fons europeus, cal subratllar un defecte greu que és la lentitud i la falta de transparència.
Aquest seria capítol del balanç global i econòmic a que es referia Sánchez i encara ens quedaria una altra valoració, la de la “gestió irreprotxable”. Serà per demà.
Loading ...
