Europa i les seves institucions europees de Brussel·les són coneixedores de la gran dependència econòmica dels seus Estats membre envers la Xina.
Només entre el 2016 i el 2022, el dèficit comercial del Vell Continent envers el gegant asiàtic pràcticament s’ha triplicat, passant dels 145.000 als 396.000 milions l’any passat.
Un fenomen que la pandèmia de Covid ha accelerat encara més, a pesar del discurs oficial de l’autosuficiència i la reindustrialització. L’any passat, la Xina suposava ja el 20% de les importacions totals de la UE, i era destinació de tan sols el 9% de les seves exportacions.
Sens dubte, aquest greu i creixent desequilibri té quelcom a veure amb un esborrany intern desvelat per Politico provinent del Servei Europeu d’Acció Exterior, institució liderada per Josep Borrell i que actua com a ministeri d’afers exteriors de la Unió Europea.
En aquesta nota de treball, que tenia com a objectiu orientar les discussions de la reunió dels ministres d’afers exteriors europeus reunits a Estocolm divendres 12 de maig, Brussel·les urgia als 27 a mantenir els llaços amb el govern de Pequín.
El text apuntava d’una banda a la necessitat de què les diplomàcies europees “estiguin preparades” per a una escala de tensions a l’Extrem Orient que podria arribar a ser “crítica”, segons recull Politico. I feia referència al problema econòmic que cauria sobre Europa com un pes mort si el conflicte bèl·lic a l’estret de Taiwan esclatés: el nostre subministrament de xips electrònics es veuria sobtadament interromput.
D’altra banda, i com per intentar evitar el màxim possible aquest escenari, el Servei Europeu d’Acció Exterior declarava en l’esborrany que “la Xina i els Estats Units no poden esdevenir més estrangeres l’una a l’altra. En cas contrari existeix el risc de que els malentesos creixin i s’estenguin a altres àmbits”.
I s’hi insistia: “la rivalitat sistèmica es pot manifestar en pràcticament totes les àrees. Però això no ha de dissuadir la UE de mantenir oberts els canals de comunicació i cercar una cooperació constructiva amb la Xina”.
Efectivament, Europa està patint particularment la crisi en les relacions bilaterals entre la Xina, el seu principal importador, i els Estats Units, la primera destinació de les exportacions europees segons dades d’Eurostat pel 2021.
Mentre que Washington segueix avançant en la seva línia dura envers la Xina, la UE no ha encara adoptat una resposta comuna, i la posició envers Pequín varia molt d’una capital europea a una altra.
El president de França Emmanuel Macron, per exemple, es mostrà molt conciliador amb el seu homòleg xinès Xi Jinping en la seva recent visita, mentre que les declaracions que hi feu despertaren la indignació dels Països Baixos i d’altres socis especialment propers a Washington.
Alemanya viu sumida en una contradicció particularment profunda en la seva actitud envers la Xina, ja que n’és particularment dependent en el camp econòmic i alhora es manté fermament aferrada als Estats Units en l’àmbit de la seguretat.
Europa està patint particularment la crisi en les relacions bilaterals entre la Xina, el seu principal importador, i els Estats Units, la primera destinació de les exportacions europees Share on X
Loading ...
