En un anterior informe vam presentar els principals perfils que sobre Catalunya assenyala l’índex de competitivitat regional europea. Per acabar d’arrodonir el diagnòstic podem veure ara una comparativa entre Catalunya i Madrid al que li hem afegit com a element de contrast la regió alemanya de l’Alta Baviera amb la seva capital Munic, amb una població de 4,2 milions d’habitants i 17.000 km². Catalunya té 31.000 km².
D’aquesta comparativa quedem malparats excepte en alguns aspectes que no són menors. Globalment, en l’índex de competitivitat quedem clarament per darrere de l’Alta Baviera (130,4) i de Madrid (119,3), per només 101,3 de Catalunya. En el subíndex bàsic (que mesura les institucions polítiques, el quadre macroeconòmic de l’estat, les infraestructures, la salut i l’educació bàsica) quedem també clarament per sota de Baviera (128,9) i Madrid (98.0) perquè només assolim un 88,5.
Però, atenció, perquè en aquest capítol es donen dos dels nostres punts forts que compartim amb Madrid des de la segona posició. Es tracta de les infraestructures i la salut. En els dos casos ens situem frec a frec amb Madrid, si bé amb avantatge per la seva part (152 i 154, respectivament) i per davant de Baviera. També passa en salut, si bé aquí la posició de Madrid, primera, és més destacada (127,2) per 117 Catalunya i 112 Baviera. Pot sobtar, no aquesta dimensió de salut, però sí que la d’infraestructures perquè normalment les veiem com un punt feble, però això és el que ens diuen les dades de l’índex.
Aleshores, i aquí cal parar-hi atenció, per què el resultat d’aquest subíndex bàsic no és més clarament positiu? Doncs perquè fallem en tres aspectes molt importants. El marc macroeconòmic, que és el comú de l’estat, on Alemanya està molt per sobre d’Espanya, 136,7 a 78,1. Però també punxem en les institucions, sobretot en el cas català, amb un 88,5, mentre que a Madrid assoleix el 98. Els dos casos per sota la mitjana europea, però en el nostre molt per sota. Mentre que l’Alta Baviera se situa en un 128,9.
I també en l’ensenyament bàsic, dada referida al conjunt de l’estat, la diferència és perjudicial i compartida per Madrid i Catalunya.
El segon subíndex és el que mesura l’eficiència i incorpora els capítols d’ensenyament superior, aprenentatge permanent, mercat laboral i dimensió del mercat. Òbviament en aquest últim l’avantatge alemany és molt gran, però també ens supera en tots els altres, si bé en educació superior Madrid queda lleugerament per sobre de la subregió alemanya ,116,7 a 114,9, mentre que Catalunya s’ha de conformar amb un 93,6.
En el mercat laboral, també com és lògic, la situació alemanya apareix molt més ben parada que la nostra. Però sempre amb Madrid davant de Catalunya.
Finalment, el subíndex d’innovació ens reporta algunes alegries. Si bé considerat globalment tornem a ser els tercers com en pràcticament tots els altres, les xifres són millors: Alta Baviera amb 131,8, Madrid 126,4 i Catalunya 117,7. Per tant, una xifra clarament per sobre la mitjana europea.
Però és que si observem l’apartat de preparació tecnològica, tant Catalunya com Madrid queden pràcticament a la par amb 136 i 140 respectivament, un resultat molt millor que el de la regió de Munic, amb un 103,4. I aquest és un punt a favor. El que passa és que en els altres dos apartats, sofisticació empresarial i innovació, quedem molt enrere. En sofisticació empresarial, Catalunya no se situa ni tan sols en la mitjana de la Unió, perquè només assoleix un 96,9. I en innovació, si bé la marca és bona, 116,4, semblant a la de Madrid de 119,7, l’Alta Baviera ens dona sopes perquè s’eleva fins al 177,1 un dels registres més elevats del conjunt de regions europees.
El diagnòstic per la banda de la comparació també resulta clar. Les institucions catalanes són un fracàs des del punt de vista de millorar la competitivitat del país. El marc macroeconòmic espanyol és altament deficient. L’educació bàsica no arriba a la mitjana europea, com tampoc ho fa la superior ni el mercat laboral ni la sofisticació empresarial. En contrapartida, tenim avantatges en les infraestructures i això vol dir que alguna cosa no acabem de fer bé si no en traiem més suc. Disposem d’una població saludable i tenim una bona preparació tecnològica.
És deduïble de tot plegat que junt amb els errors bàsics, com els relacionats amb l’ensenyament hi ha una incapacitat col·lectiva, i aquí hi té molt a veure la dimensió política, en combinar bé la gestió dels factors per obtenir millors resultats. Aquest dèficit, si bé amb molta menor intensitat, també el pateix el nostre món empresarial.
Loading ...
