Una vegada més s’ha publicat l’Índex de Competitivitat europea per a l’edició del 2022, que relaciona a escala de NUTS2 tot el territori de la UE, fet que permet que en el cas d’Espanya les dades puguin expressar-se per comunitat autònoma. Aquest índex agrupa un conjunt d’indicadors configurats en relació amb tres subíndexs. L’anomenat bàsic, el d’eficiència i el d’innovació, que alhora se subdivideixen en el que l’informe anomena pilars. Cinc pel que fa al bàsic i tres respectivament per cadascun dels altres dos. Fem primer una mirada global abans d’endinsar-nos en els resultats de Catalunya.
Catalunya és un dels quatre territoris de la península Ibèrica que se situa per sobre de la mitjana de la UE, si bé és últim entre aquests quatre i supera per molt poc, 101 sobre 100, aquella mitjana. El primer dels territoris és la Comunitat de Madrid que marca una clara distància amb Catalunya amb un índex de 119,3. El segueix la regió metropolitana de Lisboa amb 109,7 i el País Basc amb 107,6.
Si de la mirada peninsular passem al conjunt d’Europa, constatarem que Catalunya està per sobre de totes les regions italianes i pràcticament enrasada amb la Llombardia (103,3). Diferent és la comparació amb les regions franceses on un bon nombre d’aquestes ens treuen avantatge. No és el cas del Llenguadoc-Rosselló (98,5), però sí que d’altres com Midi-Pyrénées, Aquitània, la Provença, Loira, Roine-Alps i, naturalment, la regió de París que amb un 142,8 encapçala l’índex europeu per darrere de la regió d’Utrecht. Tot el conjunt d’Alemanya, països nòrdics i la major part d’Irlanda presenten nivells de competitivitat iguals o majoritàriament superiors als de Catalunya i, a més, aquesta és una crida d’atenció: ens superen amb claredat les regions de Varsòvia, Budapest, Praga, totes elles en països de l’est que han demostrat una capacitat d’accelerar la seva competitivitat d’una manera notable.
Examinat amb més detall, la situació catalana veiem que ocupa el lloc 107 entre 234 regions. Està, per tant, molt lluny de destacar com a conjunt, si bé presenta alguns indicadors clarament molt favorables. Paradoxalment, però, recordem que els resultats no deixen d’expressar una comparació.
La nostra situació millor es dona en l’àmbit de les infraestructures, malgrat que des de la nostra perspectiva notem seriosos estrangulaments. També tenim bons resultats en preparació tecnològica i en infraestructures. El nostre índex era de 152,4, en aquest és de 136,2. La salut és un altre punt fort (117,7) i la innovació amb un 116,4.
Però, al cantó d’aquests aspectes tan importants de signe positiu, presentem un reguitzell de deficiències que, en bona part, tenen a veure amb la dimensió política. Els dos indicadors que registren una pitjor qualificació són el macroeconòmic (78,1) que fa referència al conjunt espanyol, i el de les institucions (88,5), aquest específic de Catalunya. No són els únics, si bé si són els pitjors.
Destaca el resultat, cosa que no ens pot sorprendre, de tot el paquet educatiu: l’educació bàsica (92,5), l’educació superior i l’aprenentatge permanent (93,5).
I en l’àmbit més directament econòmic, ens situem clarament per sota la mitjana en matèria de mercat laboral (90), i aquest és un toc d’atenció, en sofisticació empresarial 95,9). Per què cal atenció? Doncs perquè els altres dos indicadors relacionats en aquest capítol i en els ja esmentats, d’innovació i preparació tecnològica, obtenim bones puntuacions, per tant, el diagnòstic és clar. El que falla és l’articulació d’aquestes capacitats tècniques i científiques amb l’empresa. Tampoc és que sigui un descobriment, com tampoc és un descobriment que en tota l’àrea educativa i el mercat laboral sigui allà on punxem i el que constatem una vegada més que un dels nostres principals problemes són les institucions i les polítiques públiques.
Loading ...
