Ningú hauria dit fa uns mesos que la prohibició de vendre vehicles nous de combustió a partir del 2035, volguda per la Comissió Europea i referendada pel Parlament Europeu el passat mes de juny, es convertiria en un maldecap tan important pels seus impulsors.
Com Converses ja avançà la setmana passada, finalment Alemanya ha imposat un veto virtual al projecte de la Unió Europea per tal de protegir la seva indústria de l’automòbil i les multimilionàries inversions dels darrers anys per aconseguir motors de combustió interna menys contaminants.
Però no es tracta només de l’oposició alemanya, sinó que entorn al gegant econòmic europeu s’ha acabat generant una coalició anti-prohibició que també inclou Itàlia i diversos països d’Europa de l’est, entre els quals Polònia, Hongria i Romania.
Reunits a Estrasburg dilluns 13 de març, els ministres de transports i d’indústria d’aquesta improbable aliança reafirmaren la seva intenció d’aturar la nova normativa europea, que encara necessita l’acord dels 27 estats membre de la UE per aprovar-se.
El ministre de transports alemany Volker Wissing (membre del partit liberal i per tant de l’ala pro-empresarial del govern tripartit del canceller Olaf Scholz), declarà que “no hi ha cap proposta [de la Comissió Europea] que es correspongui amb el que esperem, i per tant no hem encara aconseguit el nostre objectiu”.
L’objectiu en qüestió és modificar l’esborrany perquè la UE segueixi permetent les ventes de vehicles nous a partir del 2035 sempre i quan aquests funcionin amb combustibles sintètics no contaminants.
Però les coses no acaben aquí. Davant d’aquest bloc anti-prohibició, s’ha conformat un altre de pes polític no gaire inferior. En efecte, França i Espanya, així com d’altres països més petits del nord d’Europa han assenyalat que mantenen la voluntat d’aplicar la nova normativa tal i com estava originalment concebuda.
El cas francès es pot arribar a entendre ja que París està apostant molt fort des de fa uns mesos per l’energia nuclear, i subvenciona molt generosament els grups Renault i Stellantis (nova matriu de Peugeot i Citroën) perquè produeixin vehicles elèctrics a França.
Sánchez torna a jugar contra els interessos d’Espanya
La posició d’Espanya en canvi costa molt més d’entendre des del punt de vista dels interessos econòmics del país. A diferència de França, no disposa ni de capacitat ni d’ambicions nuclears, ni tampoc de la base industrial i financera necessàries per a construir massivament vehicles elèctrics i bateries.
De fet, les fàbriques d’automòbils espanyoles no tenen assignades cap projecte elèctric veritablement d’envergadura (tan sols per a construir cotxes elèctrics petits, els que menys valor afegit aporten), ja que els inversors són tots estrangers i prefereixen els seus propis països o d’altres que ofereixen millors garanties.
Un cop més, sembla que el govern de Pedro Sánchez, guiat per les ànsies de quedar bé amb les institucions internacionals i presentar-se com la punta de llança de totes les causes progressistes, ha tornat a disparar-se un tret al peu.
No és la primera vegada que els interessos personals de l’actual president del govern costen molt car a Espanya: el cas de l’apropament totalment gratuït al Marroc i que despertà l’ira d’Algèria és un veritable escàndol d’estat que està afectant molt negativament els interessos espanyols.
Un altre cas més recent és l’al·lucinant projecte de fer un hidroducte submarí per connectar Barcelona amb Marsella, que com Converses ha assenyalat demostra que Sánchez està disposat a vendre el país a canvi d’una mica d’atenció internacional.
