L’objectiu reiteradament confés d’Ada Colau és que el 2030, només falten 7 anys, 1 de cada 3 carrers de l’Eixample sigui el que anomena un eix verd. En realitat será un carrer de vianants amb traces de plantacions que de cap manera configuren un espai verd.
Aquesta acció és ben evident al centre de la ciutat, a Consell de Cent i altres carrers, però també s’entén a la perifèria de l’Eixample, com es fa palès ara amb el creixement de l’illa del Poblenou, la primera que es va iniciar al carrer Almogàvers entre Joan d’Àustria i Pamplona, i que ara s’estendrà als carrers entre Badajoz i Roc Boronat.
També queda clar amb aquesta ampliació, el que passarà a Consell de Cent, Comte Borrell i Girona. Els cotxes no podran circular, però les bicicletes i patins sí que podran fer-ho amb plena autorització municipal. L’única exigència serà que aquests vehicles personals vagin a la velocitat dels vianants.
Naturalment és una norma impossible de complir. Primer, perquè no la respectaran, com és evident. Segon, perquè no hi ha ningú que la faci respectar perquè la Guàrdia Urbana continua sent una espècie en risc d’extinció i, per tant, desapareguda dels carrers. I encara una tercera i lògica raó, si una bicicleta va a pas de vianant senzillament cau, no pot circular perquè per mantenir l’equilibri necessita, com és obvi, un mínim de velocitat.
Però, tot això els hi és igual a Janet Sanz i als genials planificadors de l’Ajuntament, perquè la seva especialitat és crear un món imaginari i després voler que la realitat s’adapti a aquest, cosa que evidentment no passa mai.
La idea que d’eixos verds res de res, es fa també palesa amb aquesta ampliació del Poblenou. Afecta 10.000 m², una hectàrea, i al mateix temps anuncien a bombo i plateret que hi haurà 100 arbres! És a dir 1 arbre cada 100 m2. Ja m’explicareu la verdor que això significa. El que sí que queda clar i és rotund és que es va liquidant sistemàticament la possibilitat de circular en cotxe per Barcelona i això afecta als que venen de fora a treballar o fer gestions i també als mateixos residents.
El que encara estem pendents de saber per molt que ho reclamem és el cost total de la superilla. És cert que pot significar de l’ordre de 700 milions d’euros? En tot cas podríem començar per dir-nos a quant els hi surt cada m² de carrer transformat. 25.000, 30.000 euros? No es pot entendre una reforma d’aquesta dimensió sense saber la quantitat de diners que s’estan hipotecant. I encara una segona qüestió: que valoren que significarà el augment del manteniment d’aquests carrers especials? Perquè si aquest fet no es contempla, és evident que tindrem aleshores no seran “eixos verds” sinó carrers degradats.
L’illa del Poblenou també posa en relleu un altre factor de degradació que afectarà alguns d’aquests carrers com és la pràctica sistemàtica de botellots que alteren greument la vida del veïnatge.
Ja t’has inscrit per participar en la Conversa virtual sobre l’estat de Barcelona del dia 2 de març? Pots fer-ho enviant un correu a info@concatconverses.cat per poder rebre l’enllaç que permeti l’accés a la sessió.
Per obtenir més informació : https://conversesacatalunya.cat/primera-conversa-virtual-sobre-barcelona-dijous-2-de-marc-19h/
