Conclusions de la darrera reunió del World Economic Forum (WEF) a Davos

La tradicional trobada del World Economic Forum (WEF) s’ha pogut tornar a celebrar  en forma presencial el proppassat mes de gener a la localitat alpina suïssa de Davos. Allí es reuneixen, des de 1991,  líders polítics, econòmics i  empresarials,  periodistes i intel·lectuals,  per a analitzar  les qüestions més candents del planeta.

A parer del professor alemany, Klaus Schwab, president i fundador del WEF, les conclusions delWorld Economic Forum (WEF) de 2023 són les següents.

“La primera  és que hi ha hagut un consens general sobre que l’empresa no és només una entitat econòmica sinó, sobretot, un organisme  social. El que espera de l’empresa la generació actual no és només que treballi pels seus accionistes (shareholder capitalism), sinó pel conjunt de les seves parts o components (stakeholder capitalism), i que tingui sempre presents com a prioritàries aquestes dues dimensions: les persones i el futur del planeta“.

La segona és que no es poden fer previsions només per l’any en curs 2023, cal abandonar la mentalitat de crisi a curt terme i tenir present que és el conjunt de  l’economia global el que s’està reestructurant, “vivim un període transformador i de ruptura que pot durar tres, quatre, cinc anys, o més“.

La tercera és que les noves tecnologies apunten a l’arribada de canvis revolucionaris en el funcionament de totes les societats, i “els processos d’adaptació envers aquesta quarta revolució industrial, caracteritzada pel món digital, serà molt més costosa i disruptiva que la corresponent a les tres revolucions industrials anteriors”.

La quarta és que “cal ser optimista, malgrat tot; ens trobem en una situació de gran canvi que acabarem  gestionant bé“.

La cinquena és que els temes que més han interessat  en els debats han sigut  la crisi energètica, la guerra d’Ucraïna, la inflació, l’alentiment de l’economia mundial i   la reobertura de la Xina després de la covid.

Segons el prestigiós analista del Financial Times, Martin Wolf, present a Davos, la comunitat empresarial internacional s’ha mostrat aquesta vegada més “animada“ que en ocasions anteriors, car ha constatat novetats positives:

Ucraïna s’està defensant millor davant de la invasió russa, les eleccions de mig termini als Estats Units han sigut bones per a la democràcia americana, els preus del gas han baixat, la inflació pot haver arribat al seu punt màxim, l’angoixa sobre l’arribada d’una recessió ha disminuït, l’economia mundial tindrà un creixement moderat l’any 2023, s’espera un impacte notable de la reobertura de la Xina.

Els analistes han coincidit en afirmar que l’economia global ha esquivat una caiguda que molts preveien inevitable, com a conseqüència, sobretot, de les greus disrupcions provocades per la invasió russa d’Ucraïna i de la pandèmia. L’aturada de la inflació, així com  la resiliència dels mercats laborals i les dades de creixement del PIB, són millors que les esperades en molts països.

Tot plegat justifica una revisió a l’alça de les previsions més pessimistes. El PIB dels Estats Units creix fort i el seu nivell d’atur és baix. Però l’optimisme dels països de rendes altes contrasta amb el pessimisme dels països de rendes baixes, Àfrica especialment. La Xina i l’Índia, les dues grans potències reemergents del món, han presentat relats diferents.

El principal missatge del viceprimer ministre xinès Liu He, present a la reunió, ha estat tranquil·litzador: “el creixement xinès serà molt rellevant aquest any“.

La delegació índia ha sigut la més nombrosa a Davos. S’ha mostrat orgullosa pel fet que el seu país està a punt de convertir-se en el més poblat del món, per davant de la Xina, i ha declarat que “serà el primer en creixement al llarg de les dues pròximes dècades”.

La gran novetat tecnològica de la reunió (the greatest hype) ha consistit en les oportunitats que obre tot el que fa referència a la Intel·ligència Artificial i molt especialment l’aplicació  Chat GPT. Es tracta d’un bot informatitzat per simular els humans, que està generant una expectativa com no havia existit des que el 2007 es va llançar l’iPhone.

També s’ha constatat que “els reptes continuen“.

En primer lloc, la inflació  no està vençuda. Els bancs centrals donen clars senyals de considerar imprescindible la continuïtat de les  polítiques monetàries restrictives, amb el seu  impacte depressiu i la forta amenaça sobre la sostenibilitat del deute dels països més fràgils.

La dimensió geopolítica afegeix incògnites problemàtiques, entre pulsions proteccionistes i moviments per a reduir la dependència occidental de la Xina.

La UE presenta un desavantatge competitiu per les seves dificultats energètiques i tem el nou proteccionisme comercial dels Estats Units  i d’altres països, que va contra les regles de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

La directora del Fons Monetari Internacional (FMI) ha declarat que “la situació pot ser menys dolenta de l’esperada, però això no significa exactament que sigui bona; ull en passar del pessimisme a un optimisme excessiu“.

Christine Legarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE) ha dit: “la inflació continua creixent a la UE, és massa alta i serà necessari recórrer el camí en territori restrictiu“.

Representants de la Reserva Federal dels Estats Units s’han mostrat a favor de seguir pujant el tipus d’interès de referència, com a mínim un 5%.

Des del punt de vista de la transició energètica, les conclusions del World Economic Forum (WEF) han sigut preocupants.

S’han escoltat veus rellevants explicant que Europa no està fent bé la transició ecològica. Han dit que  hi ha la doble moral d’imposar a les empreses europees mesures cada vegada més restrictives per frenar les emissions de carboni, però, en canvi, les companyies xineses no pateixen aquestes limitacions i acaben exportant els seus productes a Europa.  

Josu Jon Imaz, conseller delegat de Repsol, ha declarat que  “el sector xinès del ciment i l’acer junts emeten tant CO₂ com tot Europa“. El 2021 el percentatge d’emissions de carboni de la UE arribava al 7%, pel 31% a la Xina. Imaz ha afirmat que  no es tracta de donar l’esquena al canvi climàtic i tornar a cremar més carbó, però cal buscar un equilibri entre tots els països del món i admetre que no serà fàcil desfer-nos del tot del gas i del petroli. Cal buscar una reflexió més pràctica dins de la UE. El canvi ecològic no es pot imposar via decret des de Brussel·les, toca ser més realista.

Imaz s’ha alineat amb la posició del president del BBVA, Carlos Torres, que ha avisat a Brussel·les que prengui exemple de la llei de Reducció de la Inflació (IRA) aprovada als Estats Units i dels incentius proteccionistes per a les seves empreses.

En aquesta mateixa línia el president de Naturgy, Francisco Reynés, ha denunciat que la UE “ha creat incertesa en la regulació i reforma del mercat per a l’any que ve mentre que els Estats Units incorporen claredat al mercat“.

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, ha detallat a Davos la resposta de la UE a la Llei de Reducció de la Inflació de Biden, que ha qualificat de proteccionista, i ha dibuixat el que serà una nova política industrial europea, en la que els estats tindran un paper més actiu i les ajudes d’estat seran reconsiderades.

La presidenta ha articulat una resposta basada en cinc components:  

Millora del marc reglamentari favorable a les tecnologies “netes“,  pla industrial per a les “tecnologies netes“, reducció de les normes europees sobre ajudes estatals, possible creació d’un “fons de sobirania“ europeu i assoliment d’acords de lliure comerç “justos i oberts” a favor de la neutralitat del carboni.

La presidenta també ha dit  que la UE continuarà ajudant a Ucraïna “mentre sigui necessari“ davant de la invasió russa. “El nostre suport total i decidit no vacil·larà“.

L’edició d’enguany de la reunió de Davos no ha tingut l’impacte mediàtic d’anys anteriors.

No hi han comparegut els grans líders mundials, com Joe Biden o Xi Jinping, i molt menys encara Putin, president d’una Rússia vetada especialment  per la invasió  d’Ucraïna. Tampoc hi han assistit  els líders francès i britànic, Macron i Rishi Sunak. La presència asiàtica ha sigut marginal.

El qui no hi ha faltat ha sigut Pedro Sánchez, omnipresent a l’escena internacional, per a vendre  “la bona salut econòmica d’Espanya i el seu recent lideratge en matèria energètica, especialment la referida a l’hidrogen“.

Una personalitat destacada  present ha sigut l’esposa del president ucraïnès, Volodimir Zelenski, que ha pronunciat per videoconferència  el  discurs d’obertura de la reunió.

El canceller alemany, Olaf  Sholz,  ha sigut l’únic líder present del  G-7. Ha declarat que Alemanya continuarà ajudant decididament Ucraïna a defensar-se de l’agressió russa, i també ha dit que els alemanys “mai estarem fent coses sols, sinó juntament amb altres, especialment amb els Estats Units“.

Martin Wolf acaba amb les paraules següents el seu darrer article sobre l’edició d’enguany de la reunió de Davos: “Things may be better, but they are far from good“ (les coses segurament van millor, però encara estan lluny de poder-se considerar bones).

 Loading ...