El 2023 serà un any furiosament electoral, amb eleccions autonòmiques a la major part de comunitats i municipals, i tot culminarà amb les eleccions generals a la tardor, on Sánchez es jugarà la seva continuïtat.
Falta molt de temps i, per tant, poden passar moltes coses, però al mateix temps és necessari conèixer l’escenari quan el 2023 tot just s’acaba d’estrenar. I aquest envia uns senyals clars. Observem-los:
A les mitjanes mensuals 2021-2022 actualitzades a 26 de desembre que calcula Electocracia, el primer lloc amb clar avantatge correspon al PP amb el 30,9% dels vots, mentre que el PSOE només arriba al 25,9%. Són 5 punts de diferència, fet que fa que el PP se situï entre els 133 i 135 escons, mentre que el PSOE tot just no arribi als 100.
Per altra banda, Vox es manté en el seu nivell del 15%, concretament 15,5%, el que li proporciona entre 48 i 50 escons. Mentre que UP tot just arriba al 10% amb 23 o 25 escons. Más País no es mou del seu llindar habitual del 2,5% dels vots que li proporcionen entre 2 i 4 diputats.
Si d’observar aquesta mitjana de sondejos mirem ara les últimes enquestes celebrades entre el 29 de desembre i el 2 de gener, veiem que la situació és pràcticament la mateixa. Les enquestes de Data 10, El Debate, Sigma Dos, Sociométrica, i Celeste Tel assenyalen entre 131 i 135 escons per al PP i sempre per sota de 100 als socialistes, excepte la de Celeste Tel que li dona 101 escons. Una coherència semblant es veu en els resultats de Vox que oscil·len entre els 45 i els 52 diputats. UP es mou entre els 22 i els 25.
Es pot constatar doncs que la mitjana i, per tant, la tendència llarga observada entre 2021 i 2022 coincideix amb les enquestes dutes a terme a principis de l’actual any. El resultat és clar en aquest sentit: el PP sol obtindria més escons que la suma de l’actual govern entre socialistes i podemites, si bé els populars necessitarien a Vox per superar amb claredat la majoria absoluta.
Però això no significa que el joc ja estigui donat i repartit. De moment no sembla que l’última iniciativa de Sánchez hagi tingut un impacte electoral que pugui modificar les coses, però és evident que el govern espanyol disposa d’abundància de recursos fruit de la gran recaptació fiscal incentivada per la inflació i els fons europeus.
D’altra banda l’any es presenta farcit d’enigmes: com evolucionarà la inflació, especialment la subjacent, la guerra d’Ucraïna, l’amenaça de recessió o contracció de l’economia simultàniament als EUA, la Xina i Europa que ja ha anunciat l’FMI… Són molts els factors que poden influir a favor o en contra del govern, si bé aquest parteix del desavantatge que ha de remuntar.
La tendència dels últims mesos, concretament des de setembre, és descendent per al PP, que ha perdut des del seu màxim, 1.6 punts, mentre que el PSOE, que va registrar el seu mínim també en aquell mes, ha millorat en 1,7 punts. Òbviament, si la tendència persistís en el temps, els socialistes acabarien superant els populars, però això no sembla ni molt menys clar. L’evolució de l’última setmana assenyala precisament que el partit de Sánchez és el que perd més vots, concretament un 0,8% i, per tant, la tendència ara seria decreixent. En aquest últim període de temps l’únic partit que registra una millora clara és Vox, que augmenta 1 punt el seu resultat.
Hi ha en tot plegat l’enigma del nou partit de Susana Díaz. Si aconsegueix fer un gran acord amb UP i tots els grups petits i van a les eleccions en unitat, poden millorar els migrats resultats d’UP. Si aquest fet no es dona i es presenten per separat, es pot donar pràcticament per garantit que Sánchez perdrà el govern.
En definitiva, els socialistes han de recuperar d’aquí a final d’any 1 milió de vots. 1 milió de ciutadans han de decidir sortir de l’abstenció o canviar la seva opció electoral per elegir la de Sánchez. No és fàcil.
En aquest sentit, és molt determinant el que passi a les municipals i autonòmiques. Si els socialistes surten reforçats abordaran la fase final amb els grans recursos de govern més una onada d’optimisme. Per contra si perden la cursa pendent avall, serà imparable. En aquest l’escenari que el PSC conquerís l’Ajuntament de Barcelona seria una injecció de moral. Per tant, votar Collboni significa jugar a fons la carta de Sánchez. Així estan les coses.
Loading ...
