Segons es relata, a Rússia hi ha una nova feina en ple auge: la dels “especialistes en importació-exportació”. També anomenats contrabandistes, es tracta d’autèntics professionals que cerquen escletxes en el règim de sancions que Occident ha imposat sobre la Federació de Rússia arran de la seva invasió d’Ucraïna.
Les sancions no estan tenint un efecte devastador en el PIB rus
És cert que, per ara, les sancions no estan tenint un efecte devastador en el PIB rus: les últimes previsions independents apunten que el país perdrà entre un 3 i un 5% del seu PIB el 2022, i una nova davallada però menor el 2023.
En resum, una recessió assumible i molt allunyada del 10-20% que molts experts preveien al començament de la guerra. Comparada amb Ucraïna, on el PIB patirà una caiguda d’entre un 30 i un 40% i la infraestructura econòmica està en bona part destruïda, la situació econòmica de Rússia és envejable.
El principal problema econòmic del país és la dificultat per importar béns i serveis
Però malgrat la relativa estabilitat russa, el principal problema econòmic del país és la dificultat per importar béns i serveis, que ha resultat en el desballestament de les cadenes de subministrament de nombroses indústries.
Les importacions de Rússia
De fet, Rússia s’enfronta a un problema paradoxal: la balança econòmica està excessivament desequilibrada, però no per falta d’exportacions, sinó d’importacions. Efectivament, la crisi energètica i la recuperació post-Covid (2022 és el primer any des de l’esclat de la pandèmia en què, excepte la Xina, el món no ha patit ja confinaments massius) han disparat les exportacions energètiques del gegant eurasiàtic.
El ruble rus s’ha enfortit respecte al dòlar nord-americà, i a finals d’any encara està per sobre del valor que tenia en els mercats internacionals fa dotze mesos, abans que la guerra esclatés. Això teòricament hauria d’ajudar a Rússia a importar més, però les sancions ho impedeixen.
degradació lenta però constant de la capacitat productiva de Rússia
El veritable problema de Rússia és doncs la dificultat per importar, una tendència que nombrosos economistes assenyalen que podria tenir efectes devastadors a llarg termini per a la indústria, causada per una degradació lenta però constant de la capacitat productiva de Rússia.
Dit d’altra forma, el risc seria que Rússia, incapaç d’importar components moderns i matèries primeres que no es troben dins del seu territori, retornés a una indústria pròpia de l’era soviètica.
Els bancs russos pateixen una manca de servidors i altres components electrònics necessàries per a processar pagaments i transferències, l’aviació civil no té peces per efectuar el manteniment dels avions, falten pneumàtics per als tractors i fins i tot pollets, que el sector agrícola rus comprava massivament a Holanda per a la producció d’ous de gallina.
S’estima que fins a un 50% de les importacions de la indústria russa depenien de l’estranger a començaments d’any.
A mitjà termini, doncs, la davallada econòmica pot ser molt important si Rússia no aconsegueix substituir de forma efectiva i eficient les seves importacions occidentals per una combinació de producció local i de nous proveïdors de la Xina, del Sud-est asiàtic i del tercer món.
Fins que aquesta substitució i reorganització de les cadenes de subministrament no es produeixi, no queda altre remei que sol·licitar els “especialistes en importació-exportació”.
S'estima que fins a un 50% de les importacions de la indústria russa depenien de l'estranger a començaments d'any Share on X
Loading ...
