Fèlix Riera és un dels gestors culturals de currículum més sòlid que té el nostre país. Ha estat director editorial del Grup 62 i de l’Esfera dels Llibres, director de l’Institut d’Empeses Culturals, de Catalunya Ràdio, és professor associat de la Facultat de Comunicació Audiovisual de la Pompeu Fabra i membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Les seves col·laboracions habituals a La Vanguardia constitueixen una anàlisi rigorosa de la realitat i l’actualitat. El llibre que ara ha vist la llum té un subtítol que precisa la intenció de l’autor, “Pistes per comprendre l’era de la incertesa”.
Riera constata la percepció que el nostre model de societat i fins i tot la supervivència estan amenaçades per una acumulació de crisis i desafiaments. Potser caldria afegir, i això és de compte propi, que tant o més que el model el que està en crisi és la cultura que li dona suport. Per a Riera la situació admet una equiparació amb la fase prèvia de la Revolució Francesa, en el sentit que “hi ha moments de la història que trenquen la continuïtat, estan motivats per la constatació de la població, dia a dia, que la seva supervivència està amenaçada”. És aquesta sensació la que, ens diu Riera, que va impulsar a la Revolució Francesa a crear un món nou i que “ens permet traçar un vincle amb la situació actual”. I perquè no quedin dubtes sobre les causes, afegeix: “la inacció de Lluís XVI per evitar que la població passés gana i que les malalties es propaguessin, és comparable a la manca d’acció dels estats per trobar solucions”.
Per tant, Riera parteix d’una crítica molt dura a la situació actual i estableix el camí de sortida amb la metàfora d’un bosc, concebut com el nou espai que permet prendre consciència que s’ha d’operar una transformació profunda i es vol evitar una catàstrofe global. El bosc també és un territori que fa possible distanciar-se del poder dels estats i és el lloc on resulta possible un nou començament. Parem atenció a aquest diagnòstic, diu Riera, perquè el nou començament que cerca ha estat una temptació present al llarg de tot el malestar de la modernitat, però no tots els camins que s’han emprès per fer-lo possible han estat positiu. Només cal recordar l’extraordinari llibre de Roger Griffing “Modernismo y fascismo”, que porta com a subtítol la clau interpretativa de l’obra “La sensación de comienzo bajo Mussolini y Hitler”, en altres termes els nous començaments sense arrelament en les tradicions culturals de la pròpia societat, en el nostre cas de la societat europea, incorporen el risc que ja és evident també avui en dia, d’emmascarar solucions autoritàries.
El que explora Fèlix Riera i és una novetat en les perspectives que habitualment s’ofereixen en el nostre món cultural, em refereixo al català i a l’espanyol, és el que van guanyant a nivells individuals la consciència que són necessaris uns nous drets morals per canviar la societat. I això és el que explora el llibre, concretament tracta en el retorn al bosc, del dret moral de la terra a respirar, dels joves a desviar-se, el dret a favor d’una política del testimoniatge, del respecte a la intimitat, dels bàrbars, a ser humans i el dret a actuar davant la catàstrofe. Aquest conjunt de drets emergeixen en el marc d’una nova sensibilitat social, que segons Riera, avança en la nostra societat encara que no hi hagi cap moviment de tipus polític en cap gran acció col·lectiva.
En definitiva, un llibre a llegir perquè té la virtut, acords i desacords inclosos, d’obrir noves perspectives a la reflexió sobre la situació i la dinàmica en la qual estem immersos, que han estat poc o gens explorades a casa nostra, i aquesta és una aportació impagable.
Loading ...
