Presentada la nova estratègia de seguretat dels Estats Units

Pràcticament, al mateix temps que se celebrava el XX  Congrés del Partit Comunista Xinès, en el que Xi Jinping  era proclamat líder suprem de la Xina per cinc anys més, com a mínim, el Pentàgon feia pública  la nova Estratègia de Seguretat dels Estats Units.

LLoyd Austin, Secretari de Defensa, va aprofitar la presentació de la nova Estratègia de Seguretat dels Estats Units per a advertir a Rússia que “continuem centrats a garantir que fem i farem tot el possible per ajudar Ucraïna a defensar la seva sobirania, el seu territori“ i que Moscou rebrà una resposta “significativa“ de la comunitat internacional si arriba a llençar una bomba nuclear en territori ucraïnès.

En el mateix acte, el portaveu del Consell de Seguretat Nacional dels Estats Units, John Kirby, va declarar que “es respondrà de forma adequada“ a qualsevol atac rus contra els satèl·lits comercials nord-americans, després que Moscou hagués amenaçat els satèl·lits de Starlink, propietat del magnat nord-americà  Elon Munsk.

Els aspectes centrals de la nova Estratègia de seguretat dels Estats Units són dos:

Es considera que, a curt termini, Rússia presenta un “desafiament agut” amb la guerra d’Ucraïna, mentre que a mitjà i llarg termini el desafiament més rellevant és el que planteja la Xina. El desafiament xinès  és definit com “el més transcendental i sistèmic per a la seguretat dels Estats Units en les pròximes dècades“.

La nova Estratègia de seguretat dels Estats Units declara que la Xina és l’únic competidor aquí i a fora que cerca remodelar l’ordre internacional i que té, al mateix temps,  un poder creixent per a aconseguir-ho

La nova Estratègia de seguretat dels Estats Units declara que “la Xina és l’únic competidor aquí i a fora que cerca remodelar l’ordre internacional i que té, al mateix temps,  un poder creixent per a aconseguir-ho; és el desafiament més profund i greu; la Xina manté un esforç coercitiu i cada vegada més agressiu per a remodelar la regió de l’Indo-Pacífic, i pretén remodelar l’ordre mundial“. El text també assenyala que “un conflicte amb la Xina no és ni inevitable ni desitjable“, i  considera que la retòrica xinesa contra Taiwan suposa un factor “desestabilitzador“ que amenaça la pau de la regió i de tot el planeta.

Altres amenaces especialment assenyalades són Corea del Nord, Iran i moviments terroristes, especialment els globals com Al-Qaeda, L’Estat Islàmic a Iraq i Síria (ISIS) i afiliats, així com  les amenaces anomenades  de  “zona grisa“  (cibernètiques, climàtiques, alimentàries,  sanitàries, etc.).

Sobre Europa, el Departament de Defensa dels Estats Units mantindrà el seu compromís fonamental  amb la seguretat col·lectiva de l’OTAN, treballant conjuntament amb els aliats i socis per a dissuadir, defensar i desenvolupar resiliència contra noves agressions militars russes i d’altres possibles,  així com contra  formes agudes de coerció pertanyents a  la “zona grisa“.

Les prioritats del Departament de Defensa, basades sobre el fet que els Estats Units es declara un poble lliure i compromès amb la defensa de la llibertat, la democràcia i l’Estat de Dret arreu del món, són les següents:

1) defensar la pàtria, al ritme de l’amenaça creixent multidomini plantejada per la Xina, 2) dissuadir els atacs estratègics contra els Estats Units, aliats i socis, i 3) dissuadir qualsevol agressió, mentre es prepara el que convingui per a guanyar  el conflicte quan sigui necessari, prioritzant  el desafiament de la Xina a la regió Indo-Pacífic i després el desafiament de Rússia a Europa, tot  construint  una força conjunta resilient amb totes les democràcies del planeta i un ecosistema comú de defensa.

Anàlisis  de la CIA (Central Intelligence Agency) i del Pentàgon han inspirat els plantejaments de la nova Estratègia de Seguretat americana

Anàlisis  de la CIA (Central Intelligence Agency) i del Pentàgon han inspirat els plantejaments de  la nova Estratègia de Seguretat americana. Aconsellen que els  Estats Units ha de visar com a objectius principals Rússia, urgent,  i la Xina, important. Consideren poc realista la possibilitat d’obrir una bretxa entre ambdues potències. Malgrat que la guerra d’Ucraïna pugui no agradar-li gaire,  la Xina de Ji Jinping veu Occident, liderat pels Estats Units, com el seu rival estratègic i a Putin com un soci indispensable.

La Declaració Conjunta  signada per Putin i Xi Jinping a Pequín el dos de febrer d’enguany, establint una relació  “sense límits” entre els seus dos països i una “associació estratègica integral de coordinació per a una nova era“, està plenament en vigor. Pequín no té cap intenció de condemnar Rússia ni d’implicar-se. La posició de la Xina és d’una aparent neutralitat retòrica, però en realitat és una posició de suport tàcit a les posicions de Moscou.

La Xina recolza les “legítimes demandes de seguretat” de Rússia i s’oposa a les sancions imposades per Occident.

Demana que es respecti la sobirania i la integritat territorial de “tots els països“ perquè li convé de cara al Tibet, Hong Kong, Taiwan o Xingiang, però ha evitat de donar suport a Ucraïna a l’hora de veure violada la seva “integritat territorial“ per una Rússia invasora. La Xina ha identificat l’ampliació de l’OTAN i “l’exageració de les tensions“ per part dels Estats Units com les primeres causes de la guerra d’Ucraïna.  Pequín s’ha negat a seguir les sancions que Occident ha aplicat contra Moscou i tem que se li puguin aplicar a ella, la qual cosa la perjudicaria molt al ser “la fàbrica del món”.

Xi Jinping li va fer saber que situa la guerra d’Ucraïna dins d’una visió geopolítica més àmplia.

A la  darrera reunió a Samarcanda de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS) entre els dos líders, Putin va reconèixer davant Xi Jinping els “dubtes i preocupacions“ de la Xina amb relació a  la seva “operació militar especial sobre  Ucraïna“, però la cosa no va anar més enllà. Xi Jinping li va fer saber que situa la guerra d’Ucraïna  dins d’una visió geopolítica més àmplia.

La seva  visió  està marcada pel temor de veure la Xina rodejada per països occidentals que pretenen contenir el seu ascens i el seu “legítim retorn“ a la condició de gran potència a l’horitzó de l’any 2049, el centenari de la fundació de la República Popular de la Xina.

Segons  Xi Jinping, la Xina  està cada vegada més amenaçada per agrupacions militars d’encerclament dirigides pels Estats Units com l’AUKUS (Austràlia, Regne Unit, Estats Units), QUAD (Estats Units, Índia, Japó, Austràlia) o Five Eyes (Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia, Nova Zelanda). El concepte xinès de “seguretat nacional“  fa referència a  protegir l’estat, i sobretot, la consecució de  la supremacia global abans de 2049.

A la Xina de Xi Jinping la ideologia triomfa i predomina sobre el pragmatisme;  l’economia ja no és la primera prioritat. Xi és un marxista-leninista convençut, que basa el seu pensament en el materialisme històric i el  dialèctic.

Creu en la lluita del Partit Comunista Xinès contra forces reaccionàries tant de casa (sector privat arrogant, organitzacions intergovernamentals influïdes per Occident, moviments religiosos) com de l’exterior (Estats Units i els seus aliats). Als ulls de Xi, el veritable “final de la història” es produirà quan les forces reaccionàries siguin derrotades i el Partit Comunista Xinès resulti victoriós.

Pensa que s’ha d’evitar costi el que costi una implosió del sistema comunista a la Xina  com la viscuda per l’URSS. Creu que cal un lideratge fort al capdavant del Partit, completa lleialtat al seu màxim líder, és a dir, a ell mateix i lluita implacable contra la corrupció. Xi ha anat perdent la fe en l’economia de mercat introduïda per Deng Xiao Ping l’any 1978. També s’ha anat allunyant de la gran consigna pragmàtica de Deng en afers exteriors:  “amaga la teva força, espera el moment oportú, no prenguis mai la davantera“.

Està convençut de l’ascens de l’Est i de la decadència inexorable de l’Oest

Xi és un nacionalista convençut. Als 69 anys, es veu en cor de manar fins ben entrada la dècada dels trenta d’aquest segle i de presenciar, per tant, el lideratge tecnològic en la majoria de sectors l’any 2035, tal com està programat. Està convençut de l’ascens de l’Est i de la decadència inexorable de l’Oest. Pretén aconseguir un ordre mundial multipolar “més honest i més just”, ancorat  sobre el poder xinès i no l’americà. És el final del “Consens de Washington“ i el triomf del “Consens de Pequín“.

Està creant un nou sistema d’institucions internacionals centrades en la Xina,  com les “noves rutes de la seda“  (OBOR, One Belt One Road), el Banc Asiàtic d’Inversió i Infraestructura o  l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), que rivalitzen amb les institucions internacionals liberals fundades després de la Segona Mundial, d’inspiració nord-americana.

El taló d’Aquil·les de la Xina pot arribar a ser, segons els analistes, la seva economia.

A causa de l’existència d’importants problemes immediats que afecten sectors concrets (immobiliari, finances) i d’altres de caràcter estructural (envelliment de la població, mà d’obra minvant, baix creixement de la productivitat, deute elevada, creixement econòmic minvant), a més de les conseqüències negatives de la política estricta de zero covid. També estimen que podria arribar el cas d’un conflicte  pertorbador, que  donaria pas a respostes significatives per part de les organitzacions militars que encerclen la Xina, totes elles coordinades  pels Estats Units.   

Mentrestant, la guerra d’Ucraïna continua i Putin no sembla afluixar, sinó tot el contrari. Acaba de declarar a Moscou, en el marc del Fòrum de Discussió Política Valdai, que “aquesta és la dècada més perillosa des de la Segona Guerra Mundial“.  Acusa Occident, i particularment als Estats Units, de practicar un joc internacional “perillós, sanguinari i brut“. També  ha reiterat  que Ucraïna no té raó d’existir, car és un “estat inventat per l’URSS, i que  Ucraïna i  Rússia formen part d’un poble únic“.

 Loading ...