Halloween ha triomfat de ple a la societat espanyola i catalana, i ha acabat per arraconar la festa tradicional de Tots Sants. Per exemple, a Madrid la celebració als locals d’oci nocturn és tan important que, segons els empresaris del sector, ja supera en consum la de Cap d’Any, i això malgrat la inflació i el risc de la crisi. Halloween es caracteritza per les disfresses que rendeixen culte al “gore”, a la repugnància en les decoracions, als ambients negres i tètrics que remeten a un món fosc i que, amb la festa barrejada amb l’alcohol han facilitat declinar cap a una sexualitat violenta.
Tot plegat fa inexplicable que tantes famílies celebrin amb els seus fills, junt amb moltes escoles, aquesta mascarada de la qual l’únic que es pot dir és que posseeix una estètica de profund mal gust.
I com la negritud i el mal gust criden al mal comportament, el balanç de la nit, encara incomplet, ha estat molt negatiu. S’ha produït com a mínim una agressió sexual a una jove a Barcelona, hi ha hagut un mort a Salou per ganivetada i un altre ferit greu a Torrent, al costat de València. Les baralles s’han generalitzat a les sortides de les discoteques i la situació ha arribat al caos extrem a Sevilla, on la policia ha detingut persones portadores d’armes blanques i objectes contundents, i 24 a València.
No són fets menors. No es poden trivialitzar perquè a més ni de lluny són el recompte complet d’aquesta nit. Que no surtin ara parlant de la “criminalització” de Halloween. Cal posar en relleu que hi ha celebracions que pel seu contingut i pràctica criden als comportaments cívics i a la celebració familiar, que mai acostuma a fer mal, i que n’hi ha altres que, almenys arribats al nostre país, al que donen lloc és a l’augment de la violència i dels comportaments vandàlics.