Junts guanya si Puigdemont torna

A hores d’ara JxCat té tots els números per ser el gran derrotat de l’independentisme i veure reduït el seu pes electoral fins al declivi més absolut. Els factors que operen en aquest sentit són poderosos.

La tendència incansable al fraccionament de l’antiga CiU, que es va convertir en CDC per passar a ser el PDeCAT, que encara en un d’aquests passos va perdre llençols a la bugada, va demostrar ser molt inestable acabant convertint-se en un petit partit, mentre que d’ell sorgia la component principal de JxCat. Ara aquesta formació està dividida per la participació o no en el govern, sinó per la meitat, quasi, i això afectar el seu futur a curt termini. Mentre el PDeCAT al seu torn ha donat lloc parcialment a una nova formació, Centrem, que no acaba d’estabilitzar-se. Per tant, tot aquest estat polític pateix una fragmentació i manca d’estabilitat d’ençà que CiU va desaparèixer.

Un segon factor és la pèrdua molt important de càrrecs, molts d’ells rellevants, i dels recursos que porten aparellats i de la influència que aquests generen. També significa una reducció en els ingressos del partit que, en bona part, s’alimenten d’una part dels salaris dels alts càrrecs. Pèrdua d’influència i dificultats econòmiques són dos llastres a afegir al llistat de dificultats.

JxCat no té uns objectius (altra cosa és la finalitat; la independència), ni un projecte prou definit, i això en política castiga i molt perquè el discurs que només conté afirmacions finalistes té un escàs recorregut, sobretot quan les emocions, l’entusiasme i la fe, han desaparegut en bona part de les bases i del carrer, i també va escassa la confiança en els dirigents.

Totes aquestes dificultats venen a confrontar-se amb el repte de les municipals. Una cita a curt termini que agafarà al partit començant un nou estadi, el de força opositora, pel qual té una experiència escassa. Una variable en aquest àmbit és el cas particular de Trias, primer si s’acaba presentant i segon si obté o no un bon resultat. Si tots els astres s’alineen bé en aquest cas podria ser una bona injecció per al partit. Però no està garantida.

Sense que tingui un camí fàcil tot juga a favor d’ERC que, a més, compta amb el seu pacte amb Sánchez, que li dona avantatges en relació amb el poder de l’estat, encara que d’ells no se’n tregui cap rendiment per la qüestió teòricament central de l’amnistia i la consulta pactada. ERC juga amb l’avantatge que tothom la dona per guanyadora en el seu pols amb JxCat i, perquè sap i saben que pot continuar governant fins i tot en el cas que guanyi el PSC.

Les cartes estan repartides i les de Junts són francament dolentes. Només un factor disruptiu fort podria alterar aquest escenari. I aquest factor es diu Puigdemont. Concretament la seva tornada a Catalunya. Imaginem-nos l’escenari: viatge en cotxe acompanyat d’un petit equip, seguit per un grup de periodistes seleccionats, que després narrarà en termes èpics tot el viatge.

Es fa present a Barcelona d’incògnit. Hi ha convocada una roda de premsa sense anunciar que hi serà, però que sí que es donarà una gran notícia. Puigdemont fa la seva aparició. Centenars de persones es concentren al carrer, donen espectacle i fan impossible un hipotètic accés de la policia. Puigdemont declararà que ha tornat per impulsar des del país la independència, que és diputat europeu i que si el detenen es vulnerarà el dret de tots els diputats d’aquest parlament. S’acaba la roda de premsa i desapareix.

Però, continua. Va fent actes arreu fins que en un moment determinat, d’això es tracta, el detenen, el porten a Madrid i ingressa a presó: ja tenim el Mandela català.

Immediatament, surt la reivindicació que s’ho menja tot: Puigdemont llibertat!!! També hi ha enrenou més o menys modest en l’àmbit europeu. El seu nom torna a estar present als mitjans de comunicació d’arreu. Està empresonat el president elegit i diputat europeu. La campanya de Junts ja està feta. Tornem a tenir l’entusiasme creat i un objectiu ben concret per començar: Llibertat Puigdemont! JxCat reneix i es converteix en hegemònica en l’espai independentista. ERC només pot fer que anar a remolc amb un govern que només disposa de 33 diputats dels 68 que són necessaris per a la majoria absoluta.

 Loading ...