Ja ens hi vam referir a Converses, però cal insistir-hi per l’allau de preteses informacions i opinions que intenten emmascarar el fet. Recordem la frase sencera, perquè a la informació anterior de Converses encara ens mancava afegir un detall. El que va dir a la comissió d’Igualtat va ser això: “La educación sexual es un derecho de los niños y de las niñas (aquí en aquesta primera part de la frase no hi havia “niñes”) independientemente de quienes sean sus familias. Porque todos los niños, las niñas, les niñes de este país tienen derecho a conocer su propio cuerpo, a saber que ningún adulto puede tocar su cuerpo si ellos no quieren y que eso es una forma de violencia. Tiene derecho a conocer que puede amar tener relaciones sexuales con quienes les de la gana basadas, eso sí, en el consentimentio y esto son derechos que tiene reconocidos“.
D’aquesta intervenció, que la vicepresidenta del govern Yolanda Díaz defensava en una entrevista a La Vanguardia, en aquests termes: “Cal ser molt mala persona per treure de context les paraules de la ministra Montero sobre l’educació sexual integral dels nostres fills i filles. És un dret dels nens i nenes. Les paraules d’Irene Montero són les del govern i la majoria del país. Les reaccions d’extrema dreta per tapar les seves misèries es qualifiquen per elles mateixes i no es poden tolerar”.
Bé, aquí tenim representat amb claredat la mentalitat de la gent que ens governa. Per una banda, amb la seva intervenció la ministra fa les següents coses. En primer lloc, considera que l’educació sexual, se suposa que en mans de l’estat, no té res a veure amb el que pensin i considerin les seves famílies. Amb aquesta afirmació contrària al dret constitucional, que és el que tenen els pares a l’educació moral i religiosa dels seus fills i la sexualitat forma part d’aquest enfocament moral, i encara més avui en dia. No és cap novetat aquest punt, ja ho va plantejar en el seu moment la desapareguda ministra d’Ensenyament Celaá, i el govern en multitud de lleis va erosionant el que és la patria potestat. Però tots aquests intents no canvien el fet fonamental que és que són els pares els que tenen aquesta responsabilitat. Estem davant un govern que confon el pare i la mare amb una mena de proveïdors materials dels fills i els exclou de tota altra consideració i dret, com s’ha vist en el cas de l’avortament sense coneixement patern.
La segona afirmació és que els adults poden tocar el cos del nen si aquest ho accepta. Se sobreentén que aquest és un tocar no funcional, sinó de caràcter amorós o libidinós, com li vulgueu dir. Perquè és evident que els mestres de l’escola se’n fan un tip de tocar els nens, estirar-los de la mà, empenyar-los per raons purament operatives. No és això el que es refereix de la ministra en el context de l’educació sexual. Bé, cal dir que això no és cert. El consentiment del nen no té cap valor en aquest ordre de relacions. Tant és així, i aquesta és la tercera qüestió, quan diu que té el dret a tenir relacions sexuals amb qui li doni la gana, també amb un adult, si dona el seu consentiment. En aquest cas hi ha flagrant vulneració del que estableix la llei que prohibeix les relacions de menors, no diguem ja de nens, hi hagi o no consentiment.
És cert, com diuen alguns defensors de la Montero, que el que afirma no té res de pederàstia. No, no és pederàstia. És clar que no, és pedofília, que és una altra cosa i que està penat per la llei.
Montero s’inscriu en una llarga trajectòria de col·lectius que, en els seus orígens van sortir del moviment gai dels EUA, que defensen que no hi pot haver una edat mínima per mantenir relacions sexuals i que aquest fet és una discriminació. Recordem el que ja hem dit de la North American Man/Boy Love Association (NAMBLA), una organització creada el 1978, que continua funcionant i que defensa precisament aquesta opció. Va estar estretament vinculada al moviment gai i a la seva organització internacional l’ILGA fins que el 1993, quan feia 10 anys que pertanyia a aquesta, va ser exclosa per pressions de Nacions Unides.
L’origen estava en un projecte de llei del senat dels EUA en el que el senador republicà, Jesse Helms, volia suprimir 119 milions de dòlars d’ajudes de Nacions Unides mentre hi hagués aquest tipus de relació amb l’organització pedòfila. Després d’aquesta separació NAMBLA va quedar molt diferenciada de la majoria de moviments homosexuals, però va continuar caminant i la sospita sobre les activitats d’aquest grup les han portat a la seva marginació, a diferència del pes que van tenir en les últimes dècades del segle passat.
A Europa, amb menor importància, també hi ha un conjunt d’associacions més o menys encobertes del moviment pedòfil, que treballen sobretot en la línia en què ho van fer el moviment homosexual i després el transsexual. El primer pas que van assolir, igual que en els precedents esmentats, és que, com sempre acostuma a passar, l’Organització Mundial de la Salut, i sobretot l’influent American Psychiatric Association, van excloure la pedofília com a malaltia mental. A partir d’aquí els esforços d’aquestes organitzacions, les seves estratègies se situen sobretot en promoure la idea que els nens poden consentir el sexe amb els adults i a qüestionar el dany que això pot causar.
Aquesta estratègia també incorpora la introducció d’una terminologia que tingui un valor neutral en el posicionament del tema a ulls de la gent (com per exemple abús), i la redefinició d’aquest mateix concepte, fenomen que evidentment encara no ha arribat al Codi Penal espanyol, però que la intervenció de Montero obre la porta a fer-ho. I l’actitud de la vicepresidenta Yolanda Díaz ho avala. No estem, per tant, davant un fet innocu, una frase més, sinó que és el preludi de què va passar primer amb l’homosexualitat, fins a consolidar el matrimoni i l’adopció homosexual, després amb la transsexualitat fins a assolir la legalització que n’hi ha prou amb l’afirmació subjectiva per acreditar el canvi de sexe, sense necessitat de cap verificació i actuació mèdica, i ara estaríem a les portes d’un tercer pas, el de considerar que l’infant pot consentir lliurement mantenir relacions sexuals amb un adult quan vulgui. El PP encara ignora la importància de tot el que està passat.
Loading ...
