Aquest passat mes d’agost ha sortit l’Informe d’IPSOS corresponent al 2022 sobre les principals preocupacions del món. En el cas d’Espanya el primer lloc l’ocupa l’atur (44%), seguit de la inflació (35%), la pobresa i la desigualtat social (30%), el canvi climàtic (24%), la corrupció (20%), el crim i la violència (16%), la pandèmia (12%) i les guerres (8%).
De l’anterior anunciat podem veure que la covid-19 ha quedat marginada de les nostres preocupacions i que la guerra d’Ucraïna té una importància molt secundària. I que és l’àmbit econòmic, amb l’atur i la inflació, d’una banda, i el social, amb la pobresa i desigualtat, els que centren la nostra atenció, malgrat que el canvi climàtic, segurament per efectes d’aquest estiu, té força significació, com encara la té malgrat que sigui en un segon pla la corrupció.
En aquest context de problemes, una de les preguntes del treball d’IPSOS, entre els 28 països de tot el món en la que s’ha realitzat, és si considera que el seu país va o no en bona direcció. En el cas d’Espanya la gran majoria, el 64%, la resposta és negativa i només un 34% considera que anem pel bon camí. És clar que ens podem consolar pensant que a Argentina, Perú o Sudàfrica els valors negatius arriben al 90%, i és que qui no es consola és perquè no vol. Però en tot cas constatem que els ciutadans no veuen que avancem en bona direcció.
En el context mundial, i en funció de cadascuna de les preocupacions, ens situem en un nivell intermedi. Per exemple, la inflació preocupa al 71% dels argentins o al 67% dels polonesos, però ja hem vist que a Espanya aquesta xifra se situa en el 35%, que correspon, com diem, a aquest terme mitjà. Índia i Indonèsia entorn del 20% són els estats on aquest problema es viu en menor intensitat. La pobresa i la desigualtat situa a Brasil en primer lloc amb 48% i també a Hongria, Indonèsia i Argentina al capdavant, si bé amb xifres menors. A Espanya, amb un 30%, estem també a la banda mitjana del problema. Els països on aquesta preocupació és menor és a l’Aràbia Saudita. És de lògica donada l’abundància de diners que distribueix l’estat entre els ciutadans i paradoxalment els EUA, i la paradoxa neix que en el context occidental és el país que presenta més desigualtats. Aquest fet ajuda a entendre la diferència substancial entre la mentalitat americana i l’europea.
El capítol on Espanya destaca en la seva preocupació és en l’atur. Ens situem en segon lloc amb el 44%, a molta distància del primer Sud-àfrica (67%) i molt a prop del tercer, Indonèsia (42%). On aquesta qüestió afecta menys és a Alemanya, Països Baixos i Polònia, que es mouen entre el 7% i el 9%. Ja tenim aquí focalitzat el problema més sentit pels espanyols i que contrasta en les continuades afirmacions oficials de la bona marxa de l’ocupació. Hi ha un decalatge important entre les xifres d’ocupació i l’angoixa de la gent davant aquest problema. Mereixeria una atenció més profunda.
En relació amb el crim i la violència, Espanya se situa en la banda baixa, només preocupa a un 16%. És clar que Polònia i Hongria encara és menor aquesta magnitud, perque situen entre el 4 i el 5%. Els campions de la preocupació per crim i violència se situen a Xile, segurament pels temps que porten amb aldarulls, i sorprenentment per nosaltres, Suècia, en el segon lloc i amb 58% de persones preocupades. I segurament això s’explica perquè el bloc de centredreta ha guanyat les eleccions tenint com a bandera el tema de la seguretat. Per situar una referència cal dir que per darrere de Suècia queden Sud-àfrica i Mèxic amb el 57% i 53% respectivament, que són països de violència extrema. És clar que aquí hi ha com a fet determinant la percepció subjectiva. Amb un nivell de crim molt menor, el suec, que no hi està habituat, multiplica la seva preocupació en relació amb el mexicà, que el viu cada dia des de fa anys sense treva.
La corrupció política és un capítol en el qual també Espanya se situa en una franja intermèdia, 20%, a molta distància de Malàisia, Perú i Indonèsia que ocupen els primers llocs, per sobre del 50%. El nivell espanyol de preocupació per la corrupció és el mateix que a Mèxic i superior als països que estan més ben situats en aquest aspecte, Suècia (7%), França (8%) i Alemanya (11%).
A escala internacional, sense ocupar les primeres posicions, el nostre nivell de preocupació, amb un 24%, pel canvi cllimàtic, se situa en la banda alta i és lleugerament superior als EUA i per sota dels primers, Austràlia, Alemanya i França que estan entorn del 32%. Per tant, políticament amb 1 de cada 4 persones preocupades pel canvi climàtic, més tard o més d’hora aquesta qüestió apareixerà amb força a l’agenda política.
Ens preocupa relativament poc la covid-19, només el 12%, i segurament som un dels països d’Europa que menys atenció té en aquest moment. Malgrat que aquest fet és també un dels pocs països d’Europa on la mascareta és obligatòria en determinades circumstàncies, com en el transport públic.
El conflicte militar no té una particular incidència en el cas espanyol i, per tant, es pot dir que la guerra d’Ucraïna i les seves conseqüències ens preocupen poc, a diferència, per exemple, de França que afecta a un 13% de la població, i ja no diguem Polònia i Alemanya que estan en el 33% i 27% respectivament en el nivell de preocupació.
Per últim, sobre la valoració econòmica del moment actual del país, una gran majoria, el 71%, considera que és dolenta i només el 29% opina que és bona. En aquest moment podríem dir que l’acceptació electoral de la majoria governamental espanyola es mou entre aquest marge d’afirmació positiva i l’assenyalat a l’inici, de si el país anava per bon camí.