La mitjana d’enquestes de tot aquest estiu assenyala tres fets clau. El primer d’ells, que el PP manté la primera posició amb 125 escons i és un destacat avantatge en relació amb el PSOE. Perquè aquest, i aquesta seria la segona característica, cau per sota la psicològica barrera dels 100 escons en assolir-ne només 99. Vox per la seva part no enregistra en termes negatius l’ascens del PP i fins i tot millora lleugerament els seus actuals 52 escons perquè passa als 54 diputats. Diferent és la sort d’UP que continua sense aixecar el cap.Els seus actuals 35 escons encara es redueixen més, fins als 26, de manera que l’altra força esquerres que ocupa la quarta oposició obté la meitat de representants que Vox.
Més inalterable, segons les enquestes, és el resultat de les altres formacions. ERC es manté en els inamovibles 13 escons, JxCat en perd 1, mentre que totes les altres forces repeteixen els resultats actuals. Cs desapareix de l’escenari perquè no obté cap escó.
Aquesta és la radiografia a partir d’una mitjana d’enquestes. Es pot comparar amb l’última nova que ha aparegut, que no està contemplada en aquest conjunt i que és la duta a terme per MC Report per a La Razón.
En aquest cas, els resultats encara són millors per als populars, perquè aconsegueixen entre 140 i 142 i un 34% dels vots. I alhora resulten molt pitjors els del PSOE perquè queda lluny dels 100 diputats amb un ventall que se situa entre els 90 i 92 i un 23,8% de l’electorat. En aquesta hipòtesi, el PP li estaria traient 10 punts d’avantatge a Sánchez. Aquí sí que es fa sentir l’estrebada del PP en els resultats de Vox, perquè només aconsegueix entre 41 i 43 diputats, clarament per sota dels 52 actuals. On no hi ha diferència significativa entre la mitjana d’aquesta última enquesta és en els resultats d’UP; 23-25 escons i només un 9,7% dels vots. Si la ministra de Treball, Yolanda Díaz, no obté imprimir un canvi de signe, sembla clar el declivi d’UP i la seva transformació en una força per sota dels dos dígits.
L’enquesta ha estat realitzada el 28 d’agost i, per tant, ja registra la continuïtat d’atacs per part del President del Govern i els seus ministres contra Núñez Feijoo, que de moment semblaria que tenen un resultat més aviat contraproduent.
