Oficialment, la postura dels dirigents europeus continua sent la mateixa d’ençà que Rússia inicià la invasió d’Ucraïna a finals de febrer: tongada rere tongada de sancions, Brussel·les està immersa en una cursa contra la classe política i l’economia russa en el seu conjunt.
Malgrat això, rere els bastidors es percep cada cop de forma més evident que Europa s’acosta al límit de la seva capacitat per imposar noves sancions a Rússia.
La darrera evidència d’aquest esgotament ha estat el retard del Consell Europeu, que reuneix els caps de govern i d’estat dels 27 membres de la UE, a posar en pràctica la prohibició de vendre assegurances marítimes a les empreses navilieres que transportin petroli rus. Una sanció que s’havia anunciat feia dos mesos.
La iniciativa es troba molt qüestionada per la negativa del Regne Unit a introduir sancions similars – i que s’explica en part perquè Londres és el principal mercat mundial per a les assegurances marítimes.
Paradoxalment, el Regne Unit és, juntament amb els Estats Units, el país que més decididament ha recolzat Ucraïna i que ha adoptat un to més dur envers Rússia.
A pesar d’això, responsables del govern britànic consultats pel Financial Times sobre l’assumpte han declarat que segueixen “a punt per imposar noves sancions a Rússia” i que estan “treballant amb els nostres aliats per assegurar-nos que aquestes s’implementin amb màxim efecte sobre l’economia russa”.
Una dissociació semblant entre el discurs i les accions concretes sembla estar-se produint en el sí de la Unió Europea.
La UE permet ara a empreses europees que treballin amb certs grups para-públics russos, com Rosneft, per tal de transportar petroli cru i refinat a països exteriors a la Unió Europea.
Oficialment, la intenció de Brussel·les és “evitar tota conseqüència negativa per a la seguretat alimentària i energètica arreu del món”.
Advocats especialitzats en règims de sancions comercials han expressat la seva sorpresa en constatar que la UE permeti ara que empreses europees transportin petroli i productes derivats d’origen rus.
En realitat, Europa sembla témer els efectes secundaris de les seves sancions a Rússia, tant per l’impacte directe sobre l’economia dels 27 com per les conseqüències indirectes sobre els països en vies de desenvolupament dependents de les importacions russes, que podrien motivar onades migratòries cap a Europa i canvis d’actitud dels seus governs envers la UE.
Aquests temors s’estarien estenent a mesura que aquest hivern s’acosta i que el Banc Central Europeu ha iniciat el camí per apujar els tipus d’interès. Tard o d’hora, la pujada provocarà una aturada de l’activitat econòmica a Europa, com la que ja s’ha produït als Estats Units, però pitjor, ja que a diferència del que passa allí, al Vell Continent la inflació és causada en bona part per l’escassetat de béns com els de l’energia.
Oficialment, la intenció de Brussel·les és evitar tota conseqüència negativa per a la seguretat alimentària i energètica arreu del món Share on X
