Sánchez ha demostrat una vegada més la seva capacitat per respondre a les condicions adverses, en aquest cas ocasionades per la desfeta andalusa del PSOE. L’aprofitament de la cimera de l’OTAN i la instrumentalització del discurs de la nació per exposar unes noves mesures contra la crisi provocada per la inflació, quan ni tan sols hi ha hagut temps d’aprovar les precedents, demostren la capacitat de Sánchez i el seu equip per controlar els temps i les oportunitats. El pas següent és la remodelació de la cúpula del partit començant per la liquidació disfressada de renúncia de Lastra, la seva número dos al PSOE. Als canvis que seguiran en l’organització política s’hi afegirà al setembre una remodelació del govern en la qual té tots els números de ser substituïda Margarita Robles. Seria la penyora fàcil per continuar amb el sistema de respiració boca a boca que li ofereix ERC. No significa cap desgast extraordinari en termes polítics; i encara que evidentment tampoc representa cap benefici per a Catalunya, que veu sistemàticament posposades totes les seves grans qüestions.
Però tot això no és suficient per recuperar la pèrdua electoral que en aquests moments totes les enquestes li atorguen al PP que supera amb claredat a Sánchez, i a Vox que supera també a bastament a UP. Una dada significativa en aquest sentit és que malgrat que Sánchez no va fer un discurs sobre l’estat de la nació sinó de propostes a curt termini clarament electoralistes, i que el PP va demostrar les seves enormes limitacions per presentar quin és el seu projecte i relacionar-lo críticament amb el de Sánchez, les enquestes sobre el guanyador del debat PSOE i PP donen una ajustada majoria als primers, 46,3% contra 43,6% per al PP. Si després del passeig triomfal que va efectuar Sánchez en el debat l’avantatge que aconsegueix en la qualificació del guanyador no arriba a 3 punts, és que la seva figura clarament està molt tocada.
I no és per a menys, la inflació està arrossegant a tots els governs a la crisi, com ho mostra el cas dels EUA. Espanya, que previsiblement assumirà un 8% d’inflació, presenta una pèssima puntuació en l’equació del descontentament. Amb una taxa d’atur que se situen en el 13% i una inflació del 8%, ens dona un sumatori de 21 punts, al que cal restar-hi l’increment del PIB que serà de l’ordre de 4 punts i el resultat d’aquesta equació del malestar és de -17 punts, que és un valor extraordinàriament elevat. No hi ha cap govern que pugui suportar un malestar d’aquesta magnitud.
Per si no fos prou, els increments dels costos de l’energia amenacen el superàvit per compte corrent. De fet, al llarg dels primers 5 mesos de l’any Espanya ha vingut gastant en gas, petroli i carbó més de 4.000 milions cada mes. Si a aquest fet s’hi afegeix la reducció de les exportacions del sector de l’automòbil, que és essencial en la balança de pagaments, tenim un tercer forat que s’afegeix al del dèficit pressupostari i l’endeutament públic.
L’escenografia d’una Espanya que crema tampoc ajuda, perquè malgrat que formalment la competència és de les autonomies, els diners depenen de Madrid i aquests no han arribat ni arriben per a la protecció del bosc i la prevenció d’incendis. Una sola xifra dona idea de com valora les prioritats el govern Sánchez. Es dediquen 40 vegades més diners a la lluita contra el masclisme que a la prevenció d’incendis. Una altra manifestació de l’oblit la podem trobar en els programes Next Generation. Malgrat que la protecció del bosc i el seu ús racional formen part d’una bona transició econòmica i condició de sostenibilitat, els recursos d’aquests fons dirigits a la gran superfície forestal espanyola, tendeixen a zero.
En aquestes condicions no és estrany que les enquestes assenyalin que si se celebressin avui les eleccions autonòmiques de l’any que ve el PSOE podria perdre entre 3 i 5 de les seves autonomies. Sobretot les Balears, Aragó i La Rioja.
Loading ...
