Primera evidència, la gent no ha anat a votar: 54% d’abstenció. La representativitat assolida pels electes cal dividir-la per la meitat. Això sol significa una crisi política.
Segona evidència i molt temuda. Macron ha quedat lluny de la majoria al congrés en obtenir només 245 escons, lluny dels 289 necessaris. Cal recordar que en les anteriors eleccions va obtenir 359 diputats. Per tant, n’ha perdut més d’un centenar.
La Nova Unió Popular Ecologista i Social (NUPES) ha tingut un resultat que no per esperat és menys excel·lent, 131 escons i un 31,6% dels vots, només a 7 punts de distància dels macronistes. Fins aquí la bona notícia per a Mélenchon, perquè a partir d’aquí comencen les dolentes. La primera és que aquesta aliança ja desapareix del mapa i donarà lloc a quatre grups parlamentaris amb punts de vista contraposats en qüestions important en relació amb l’OTAN i la UE, entre d’altres. Els melenchonistes, els socialistes, els comunistes i els ecologistes configuraran cadascun pel seu compte un grup. I, per tant, el NUPES no és ni de bon tros una coalició de legislatura, sino només ha estat un instrument electoral. D’altra banda, cal recordar que en el mapa electoral previ a la presència del macronisme, i ens remuntem a 2012, Hollande sol va superar per poc el 30% dels vots, una xifra semblant a la de la coalició de l’esquerra ara, i aquesta aplegada va arribar al 48%. Per tant, la idea que França ha girat a l’esquerra és un emmirallament. El seu vot no arriba ni a la tercera part d’un electorat que, com hem vist, a més està marcat per l’abstenció.
Segurament la gran sorpresa ha estat la del reagrupament nacional de Le Pen que ha passat de 8 escons a 89 i al 17,3% dels vots. Això significa que el cinturó republicà, perquè en la segona volta es decantessin pel candidat més ben situat per frenar els lepenistes, ja no ha funcionat com abans. No només disposarà de grup parlamentari propi, sinó que serà la tercera força electoral de la cambra. I com a grup parlamentari pot ser que després del fraccionament del NUPES se situï en segon lloc. La dreta clàssica, els teòrics descendents del gaullisme, no han superat el seu mal resultat de la campanya presidencial, malgrat que és un partit que disposa d’una bona xarxa territorial. A diferència dels socialistes, perduts dins de la NUPES, han salvat els mobles amb 61 escons i el 7% dels vots.
França ha entrat en la inestabilitat d’una manera clara i destacada i si aquest fet s’uneix a la situació d’Itàlia i d’Alemanya, més l’espanyola, sembla clar que la política interior europea entra en zona de turbulències catalitzades per la inflació, el menor creixement econòmic i, d’una manera especial, els costos de la seva posició en la guerra d’Ucraïna.
Loading ...
