Quan falta menys d’un any per a les eleccions municipals, Ada Colau, no té una alternativa ben definida. Juga en contra i d’una manera important el fet que sigui l’alcalde, l’alcaldessa en aquest cas, més impopular de tota la democràcia, però una baixa participació electoral i la fragmentació de l’electorat li podria permetre repetir l’alcaldia amb poc més del 12% dels vots del cens.
Els candidats definits per ERC i el PSC no són alternatives. Collboni perquè ha estat el col·laborador necessari i callat de tots els excessos de Colau, i Maragall perquè ha estat més el fidel escuder en els moments difícils que alternativa de Govern.
Mentrestant, no passa dia sense que se succeeixin els grans problemes i les crítiques pels fets de Colau. Aquest documentat periodista que és Enric Serra de La Vanguardia explica que la congestió diària a l’àrea de Barcelona és de 200 milions d’euros anuals. Pensem que és un càlcul molt moderat perquè només incorpora costos directes, però no es tracta només de cremar gasolina en els embotellaments, sinó de l’impacte en la contaminació, el temps perdut i els costos d’oportunitat que això genera. Per tant, la xifra real és necessàriament superior. Però en qualsevol cas si ens quedem amb aquella magnitud veiem què estem pagant els barcelonins, i sobretot els que van a la ciutat a treballar. Si Colau continua governant, aquest problema s’accentuarà i la conseqüència serà que lentament, com ja passa, es deslocalitzin activitats econòmiques de Barcelona.
Tot i que en aquest temps de crisi ,el darrer problema desplaça de la memòria al precedent amb gran rapidesa, cal recordar que no fa tant de temps, després d’anys d’espera, s’obria el túnel de les Glòries de manera completa, per donar lloc a un coll d’ampolla nou, a una fàbrica d’embotellaments. A quin país del món una nova obra pública que ha costat un temps i una quantitat de diners desmesurats té com a objectiu empitjorar els accessos? Això només passa a la Barcelona de Colau.
No és un tema menor que la meitat dels que accedeixen a Barcelona ho facin amb cotxe i que un 25% tinguin vehicles amb etiqueta groga, que un 58% deixaria d’acudir a Barcelona si no pot accedir amb el vehicle i que tota una àrea central de la ciutat depèn sobretot dels residents a la província. Si el turisme aporta el 18% de la facturació, els residents a la província signifiquen el 28% i si aquests es van reduint, l’impacte negatiu es notarà. Ja ho fa ara, un 66% compra menys que abans a la capital, i més de la meitat afirmen que ho fan per les dificultats d’accés a Barcelona. Ada Colau el que fa és matar la capitalitat de Catalunya.
També té una gran responsabilitat el festival d’okupacions a Catalunya i, sobretot, a Barcelona i la seva àrea metropolitana. El 2021 es van produir a Catalunya 7.345 okupacions, per només 1.660 a Madrid. És una xifra astronòmica la del nostre país, i constitueix un factor greu d’inquietud per a moltes famílies. Tot això és conseqüència del clima favorable a l’okupació que ha generat Ada Colau.
Ara mateix hi ha un altre conflicte amb les terrasses i amb els titulars de bars i restaurants, d’una banda, i amb els veïns de l’altra, que veuen com l’espai públic s’ha privatitzat en una mesura desmesurada. Hi ha una apropiació privada de la plusvàlua, per dir-ho en termes que haurien de ser grats a la gent dels Comuns. A més es produeix la destrucció del temps de descans a zones i carrers de la nostra ciutat, pel soroll nocturn que provoquen aquestes terrasses. La lentitud municipal a racionalitzar tot això és a l’arrel d’aquests problemes. Aquesta és una realitat, no un fet, que caracteritza tot el període Colau: la incapacitat per gestionar el que és habitual. La gestió de l’Ajuntament funciona malament i l’alcaldessa, o no sap com resoldre’l o senzillament no s’hi dedica.
Loading ...
