Aquestes darreres setmanes, el Parlament Europeu ha dut a terme dues votacions que han deixat en evidència l’hegemonia de la ideologia progressista més radical que impera a la cambra de Brussel·les.
La primera tingué lloc el passat 20 de maig, quan una majoria de parlamentaris rebutjà la proposta de debatre la posició de la Comissió Europea sobre la persecució religiosa que pateixen els cristians arreu del món.
La petició provenia d’un grup de parlamentaris europeus i d’advocats defensors dels drets humans, entre els quals ADF International. Arribava particularment després de conèixer el brutal assassinat de Deborah Yabuku, una jova cristiana falsament acusada de blasfèmia i brutalment assassinada pels seus veïns musulmans a Nigèria.
La votació obtingué 231 vots a favor i 244 en contra, i es feu paradoxalment el mateix dia en que diverses víctimes (cristianes també) de les injustes lleis de blasfèmia del Pakistan es trobaven a Brussel·les precisament per agrair el suport de les autoritats europees contra aquesta legislació del seu país d’origen.
El cristianisme és la religió més perseguida del món des de fa anys, com la mateixa BBC admetia al 2019.Es calcula que 17 cristians són assassinats cada dia arreu del món només pel fet de ser seguidors de Jesucrist.
El fet que la Unió Europea, que busca ser una nova potència mundial, es negui inclús a estudiar la qüestió a pesar de ser el bressol de la religió més practicada del món demostra fins a quin punt les seves ambicions són contradictòries.
La segona votació desconcertant es produí el 10 de juny, quan el Parlament Europeu recordà al Tribunal Suprem dels Estats Units que havia de “respectar” la polèmica sentència del cas Roe contra Wade de 1973, que obrí la porta a les lleis pro-avortament en aquell país al oferir-los protecció constitucional.
En aquest cas, els resultats no foren ni de bon tros tan ajustats: la resolució fou aprovada per 364 vots a favor, 154 en contra i 37 abstencions.
Sorprèn que la cambra de Brussel·les es permeti una ingerència d’aquest tipus en la sobirania d’un país no membre de la Unió, i més tenint en compte que el propi govern dels Estats Units ja és clarament favorable a l’avortament. La votació europea és doncs d’entrada innecessària.
Resulta també desconcertant que el poder legislatiu europeu s’immisceixi en les competències del poder judicial nord-americà, ja que suposa una vulneració del principi de la separació de poders tant vantant per les institucions de Brussel·les.
el Parlament Europeu ha anat encara més lluny i ha demanat que els ciutadans europees financin els avortaments als Estats Units i arreu del món
Però és que la qüestió no acaba aquí: el Parlament Europeu ha anat encara més lluny i ha demanat que els ciutadans europees financin els avortaments als Estats Units i arreu del món a través del Servei Europeu d’Acció Exterior i dels programes de la Comissió Europea.
El principi subjacent és nefastament pervers, ja que situa un cop més la Unió Europea com el principal exportador mundial de l’avortament. Una promoció que la gran majoria dels pares fundadors de la UE, de cultura i inspiració cristianes, haurien trobat aberrant.
Per si no fos poc, les crides des del Parlament Europeu en favor a l’avortament, que s’han multiplicitat els darrers mesos, arriben precisament en el moment en que els naixements a Europa estan en mínims històrics. Un context que situa el Vell Continent davant una crisi demogràfica brutal que l’amenaça amb l’esfondrament a mig i llarg termini.
Amb aquestes dues votacions, el Parlament Europeu demostra la seva desvinculació creixent respecte les arrels d’Europa, traeix els seus propis principis més fonamentals i deixa en evidència una Unió Europea que ha perdut el rumb ja no solament polític i econòmic, com Converses ha exposat en múltiples ocasions aquests darrers mesos arran de la guerra d’Ucraïna, sinó més inquietant encara, moral i cultural.
El Parlament Europeu demostra la seva desvinculació creixent respecte les arrels d'Europa, traeix els seus propis principis més fonamentals i deixa en evidència una Unió Europea que ha perdut el rumb Share on X
