Als fenòmens de la inseguretat i la brutícia s’hi suma ara a Barcelona el de la proliferació de tota mena d’espècies animals. El zoo de la ciutat llangueix mentre fora del recinte la vida salvatge es multiplica al ritme de les mesures municipals de foment de la fauna pròpia i estranya. Els mitjans ja han informat que les plagues de rates, paneroles i mosquits d’aquest estiu seran molt més temibles que en anys passats. Circulen vídeos a les xarxes socials d’una colònia de rosegadors de grans dimensions en un solar ocupat al carrer Jaén de Barcelona on hi viuen unes persones sense llar amb nens i que és al costat d’una guarderia.
L’ Ajuntament dirigit per Ada Colau diu en primer lloc que no hi pot fer res perquè es tracta d’un recinte privat. És una autèntica ostentació de reconeixement de la propietat privada per part dels «comuns», que així es fan anomenar els membres de la versió local del podemisme. Quant als indigents, la resposta és que no se’n pot fer càrrec perquè no tenen documentació.
La qüestió, segons els experts, és que els verins que es fan servir contra les rates i també contra els insectes són menys eficaços a causa d’una directiva europea que prohibeix l’ús de raticides que puguin perjudicar les aus. A això cal afegir que l’Ajuntament no permet utilitzar verí contra els coloms, una altra plaga, sinó que combat la seva insalubre multiplicació amb substàncies anticonceptives. La tercera espècie aèria en discòrdia és la que formen les cotorres argentines, que conviuen pacíficament amb els coloms i atemoreixen pel seu nombre i estrident so a les gavines. A tota aquesta presència animal cal sumar a la part alta de la ciutat la cada vegada més desacomplexada activitat dels senglars, també protegits per estrictes normes sobre la protecció dels animals.
Les espècies esmentades es troben còmodes a Barcelona. Les gavines, per exemple, campen a gust entre les taules de les terrasses dels locals de menjar ràpid de la plaça de Catalunya.
Mentrestant els vianants han de sortejar les deposicions de tants animals, canviar de vorera si entreveuen una rata o un porc senglar –de vegades semblants en mida–, ajupir el cap davant el vol rasant dels coloms o moure els braços per foragitar les gavines.
Les rates poden causar síndrome pulmonar per hantavirus, leptospirosi, coriomeningitis limfocítica, pesta i tifus. Les paneroles poden provocar salmonel·losi, hepatitis infecciosa, la lepra, la pesta, la disenteria, diarrea infantil, gastroenteritis i febres entèriques o tifoidees. Els mosquits transmeten els virus del dengue, el chikungunya i el zika. I les aus de Barcelona en conjunt, i per abreujar, són ambaixadores de la salmonel·la, de la psitacosi, l’alveolitis al·lèrgica i de la histoplasmosi, entre d’altres mals. I tot això gràcies a la seva femta i als esforços municipals en pro de l’animalisme i les set plagues : rates, paneroles, mosquits, coloms, gavines, cotorres i porcs senglars. Però només són les que s’aprecien a primera vista.
Això sí, a Barcelona li treus la inseguretat, la brutícia, l’incivisme, el trànsit, els riscos de moure’s a peu o amb transport públic, els desvaris urbanístics, la possibilitat de contraure qualsevol malaltia tropical i les baralles de gavines per les despulles d’un colom al bell mig d’un parc infantil i queda una ciutat la mar de bonica. No són pocs els experts que asseguren que Colau té moltes possibilitats de reeditar el càrrec .
Article publicat a Llbertad Digital per Pablo Planas
