Fa poc s’ha sabut que els països de la Unió Europea han acordat prohibir les importacions de petroli de Rússia. L’acord, que té com a objectiu retirar al Kremlin una font de finançament per a la guerra d’Ucraïna, inclou una excepció temporal per a Hongria, Eslovàquia i Txèquia, tres països particularment dependents de l’or negre rus.
Aquest enèsim embargament té dos aspectes profundament negatius.
El primer és que corre el risc de tenir escàs impacte sobre Rússia. Malgrat les nombroses sancions ja existents, fins ara Rússia ha seguit exportant recursos energètics als països europeus aprofitant les nombroses zones grises dels textos legals. Tampoc és que la demanda mundial dels recursos russos escassegi. A més, sembla molt improbable que aquesta nova punició modifiqui ni tan sols en una coma la postura política de Vladimir Putin.
Ara mateix la política europea per a Ucraïna es limita a facilitar la continuació del conflicte bèl·lic, amb totes les seves implicacions humanes i econòmiques
La segona implicació negativa de les noves sancions és que demostra que Europa no té cap proposta per a posar fi a la guerra, més enllà de seguir ajudant militarment i financerament Ucraïna i castigar Rússia. És a dir, la política europea per a Ucraïna es limita a facilitar la continuació del conflicte bèl·lic, amb totes les implicacions humanes i econòmiques que això suposa.
Fins ara, Europa no ha posat sobre la taula cap proposta de pau, ni ha fet el més mínim esforç per asseure els bel·ligerants a una taula de negociació. La Comissió Europea “més geopolítica de la història”, la que somia amb l’autonomia estratègica de la UE, és en realitat la que més s’ha posat en mans dels Estats Units i la que menys ha fet per avançar els interessos geopolítics europeus.
Quines són les conseqüències d’aquesta política, o més aviat, de l’absència d’una veritable política europea envers Ucraïna?
La primera és la xifra de víctimes mortals: les estimacions més conservadores la situen en 20.000 morts entre els russos, i una xifra equivalent o propera entre els ucraïnesos. És a dir, ens acostem ja als 50.000 morts, una quantitat que no té en compte els mutilats de guerra ni els altres ferits que patiran danys físics irreversibles, ni tampoc els milers d’infants orfes i tots els problemes socials derivats.
La segona conseqüència és la demolició econòmica d’Ucraïna, un país d’entrada extraordinàriament pobre i subdesenvolupat, inclús per als estàndards post-soviètics. A tall d’exemple, Bielorússia té un PIB per càpita que dobla el de la seva veïna Ucraïna.
Després de 8 anys de la revolució pro-occidental de la Euromaidan, Ucraïna no ha aconseguit recuperar el PIB per càpita que tenia el 2013.
Bona part de la culpa la té la corrupció que impera en el país. Tot i que Ucraïna ha millorat una mica en el rànquing de corrupció percebuda de Transparency International, al 2021 el país ocupava encara la posició 122 sobre 180 països puntuats. Tan sols 3 punts la separaven de Rússia, país que és percebut a Occident com molt més corrupte que Ucraïna.
Enguany, es preveu que el conflicte redueixi el PIB ucraïnès en un 45%, un percentatge que podria ser inclús superior si es confirma l’actual escenari de guerra llarga en que treballen la major part d’analistes. Rússia, per la seva banda, podria perdre entre un 12 i un 15% del PIB.
Per arribar a un nivell econòmic que faci viable l’entrada d’Ucraïna a la Unió Europea podrien passar dècades
Ningú sap quants anys costarà que Ucraïna es recuperi d’una caiguda tan brutal del seu producte interior brut. Per arribar a un nivell econòmic que faci viable l’entrada a la Unió Europea podrien passar dècades.
Tampoc se sap d’on sortiran els milers de milions de dòlars que Ucraïna necessitarà per reconstruir-se. Una suma en qualsevol cas astronòmica i que augmenta amb cada dia de conflicte.
Es parla molt d’un pla Marshall per a Ucraïna, però la realitat és que tant els Estats Units com Europa s’estan preparant precisament per apujar els tipus d’interès, que és sinònim d’ajustar-se el cinturó. Els països europeus en particular necessitaran cada euro disponible per pagar el deute astronòmic de la pandèmia i els excessos comesos durant anys de diners fàcils garantits pel Banc Central Europeu.
Al 2023, però, cada país s’haurà de tornar a valdre per sí mateix, col·locant el seu deute als mercats. Veurem qui donarà diners a Ucraïna després d’aquest canvi de paradigma.
La tercera conseqüència seran les factures energètiques disparades per obtenir el gas liquat provinent dels Estats Units i el petroli dels països de l’OPEP, que han deixat clar repetidament que no tenen cap intenció de fer un acte caritatiu amb els europeus que compensi el seu propi embargament a Rússia.
Això, sumat amb les enormes dificultats exportadores de la Xina arran de la seva gestió de la pandèmia, seguirà incrementant la inflació, particularment després de l’estiu, quan torni el fred.
En definitiva, l’actual política europea envers Ucraïna no tan sols contribueix a allargar el conflicte, amb les conseqüents pèrdues humanes i econòmiques per als ucraïnesos, sinó que fa que Europa esdevingui el principal perdedor no bel·ligerant, tant en termes polítics com econòmics.
Per arribar a un nivell econòmic que faci viable l'entrada d'Ucraïna a la Unió Europea podrien passar dècades Share on X
