En una de les seves cada cop més rares intervencions, l’home d’estat nord-americà Henry Kissinger declarà el passat 7 de maig en una entrevista al Financial Times que Occident no pot caure en l’error de “considerar Rússia i la Xina juntes com si fossin la mateixa cosa”.
Preguntat sobre si els Estats Units havien de promoure un distanciament entre Moscou i Pequín arran de la guerra d’Ucraïna, el veterà diplomàtic afegí que “no és savi prendre una posició conflictiva envers dos adversaris de manera que els empenyis a unir-se entre ells”.
De fet, Kissinger apunta que el que resulta natural des d’un punt de vista de política exterior és tractar els adversaris de forma diferent de manera a reduir el risc de que s’uneixin contra tu.
Malauradament, Kissinger assenyala, l’aliança sino-russa s’ha consolidat a pesar “d’ésser contrària als interessos particulars de Moscou i Pequín”.
Una altre punt que preocupa, i molt, a Kissinger és el risc d’escalada nuclear en cas de que Rússia se senti existencialment amenaçada.
En aquest cas, Kissinger pensa que Putin podria arribar a ordenar utilitzar una arma nuclear tàctica contra les forces armades ucraïneses. Un fet que obriria per primer cop en 70 anys una porta directa a un conflicte generalitzat entre dues potències nuclears, ja que tal acció no seria admissible, afirma.
De fet, de l’entrevista s’extreu que Kissinger veu la sofisticació i rapidesa creixent de les armes nuclears (per exemple els míssils super-sònics anunciats recentment per superar les defenses de l’OTAN) com un risc gravíssim per a la pau mundial: “pràcticament no hi ha cap discussió internacional sobre el que passaria si aquestes armes s’arribessin a utilitzar”, afirma.
Cal tenir en compte que la possibilitat d’un conflicte nuclear fou una ombra que perseguí als dirigents polítics d’ambdues super-potències, com Kissinger, durant tota la Guerra Freda, En canvi, els actuals decisors podrien estar infravalorant el risc d’una escalada nuclear degut a la seva manca d’experiència en la qüestió.
A pesar d’aquests perills, Kissinger manté l’esperança de que un cop acabada la guerra les circumstàncies obliguin a Rússia a re-examinar el seu posicionament envers Occident, i que apareguin de nou oportunitats de cooperar.
Henry Kissinger és segurament l’expert acadèmic i alhora el decisor polític més experimentat en política internacional de la segona meitat del segle XX.
Com a conseller de seguretat de Richard Nixon i més tard secretari d’estat (equivalent a ministre d’exteriors) d’aquest mateix president i del seu successor Gerald Ford, fou l’encarregat de reobrir les relacions diplomàtiques entre Washington i Pequín, de negociar la pau de Vietnam i de cercar la distensió amb la Unió Soviètica.
Molt implicat en la gestió de crisis geopolítiques, Kissinger també maniobrà durant la Guerra del Yom Kippur del 1973 per evitar una escalada entre les dues super-potències.
Conegut pels seus posicionaments de tall realista (realpolitik com a vegades s’anomena l’escola en la qual s’inscriu), Kissinger s’ha mostrat repetidament en contra de que Ucraïna esdevingui un membre de l’OTAN. Una posició que mantingué inclús en plena crisi ucraïnesa del 2014 en un article que es pot llegir aquí.
Convençut que el futur d’Ucraïna passava per ser un pont entre Occident i Rússia (l’actual conflicte ho està canviant tot), i no pas un post avançat dels Estats Units a les portes de Moscou, Kissinger ha estat un dels defensors més acèrrims de l’estratègia de “finlandització” d’aquest país eslau.
Tot i la seva avançada edat (98 anys), Kissinger segueix dedicant bona part de les seves energies a l’actualitat internacional.
Es podria dir que Henry Kissinger és el Warren Buffett de la diplomàcia (els dos es porten sols 7 anys) : una veu sàvia, apreciada per la seva moderació, capacitat de pensar en clau de llarg termini i dotada d’una experiència simplement inigualable.
Loading ...
