Escòcia i l’Ulster. Els partits del procés els admiren, però no els imiten

Ésta clar,que això va per modes, i l’independentisme del procés al llarg de la seva història més llunyana i més recent ha admirat diversos models, però els que estan d’actualitat són, per ordre, l’escocès, i ara, recent, amb la victòria electoral del Sinnn Féin, l’Ulster.

Escòcia perquè si bé el país depèn del referèndum, el partit nacionalista escocès manté una hegemonia indiscutible amb el govern d’aquella autonomia. Aquest fet s’ha fonamentat en el fet que els independentistes escocesos han lligat la idea d’independència com a horitzó, que més tard o més d’hora creuen que realitzaran, amb la governança del present a força d’esforçar-se en una molt bona gestió del govern.

En el cas de l’Ulster, la victòria assolida per Sinn Féin s’ha fonamentat, com escrivia Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia, en la necessitat de polítiques que assegurin una vida millor a la gent i en el canvi demogràfic, donat que els partidaris de la unificació d’Irlanda, representats per l’antic IRA avui, partit triomfant com Sinn Féin, està format per la població catòlica que presenta una taxa de natalitat molt més elevada que els protestants. De fet, quan van signar els acords del Divendres Sant del 1998 entre els partidaris de l’IRA i els unionistes protestants de l’Ulster, l’estratègia dels irlandesos catòlics passava per confiar en gran manera en aquest factor demogràfic. El nombre més gran de fills per part d’aquest grup que els hi acabaria donant la majoria electoral.

El comú denominador en ambdós casos és la preocupació per governar donant resposta a les necessitats reals i concretes de la gent, sanitat, ensenyament, transports… tot allò que fa la vida més fàcil o difícil, i perquè és un factor determinant per al seu futur, la natalitat, en el cas d’Irlanda del nord.

Els independentistes catalans, que veuen en termes quasi entusiastes i exemplars els èxits d’aquestes formacions, a l’hora de la veritat no practiquen cap de les dues evidències. De fet, l’independentisme català és culturalment i políticament antinatalista perquè desenvolupa una concepció que desqualifica o fa impossible la maternitat, perquè està poderosament influenciat per les ideologies de gènere i, en conseqüència, no té una política familiar basada en famílies amb fills digna d’aquest nom.

D’altra banda, la Generalitat dirigida pels partits del procés ha demostrat abastament les seves incapacitats per a la bona gestió. Les raons són múltiples: la mediocritat dels que estan al capdavant, les baralles entre els socis que deixen l’acció de governar en segon termes, la fixació de prioritats que no tenen res a veure amb les necessitats de les persones empreses i famílies. En definitiva, governen dins d’una bombolla i per a la bombolla.

Aguantarà el govern de Sánchez fins al final del seu mandat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.