Segurament, no pas per iniciativa pròpia, però l’acord impulsat per ECP amb ERC i la CUP entestats a crear una comissió parlamentària per indagar sobre la pederàstia a l’església, ha sofert una transformació total a partir de l’esmena inicialment presentada per JxCat a la qual se li ha afegit el PSC i que amplia les indagacions a altres àmbits com l’escolar, l’esportiu, el de lleure, i el familiar.
Si aquesta modificació arriba a bon port, s’haurà fet un pas endavant en el sentit d’abordar d’una manera racional aquest greu problema en el qual, i en contra del que les intencions de ECP, el paper de persones vinculades a l’Església catòlica és absolutament marginal com ho indiquen totes les dades i tots els estudis duts a terme.
En relació amb la magnitud del delicte són molt escassos els casos en que intervenen sacerdots o altres persones relacionades amb l’església i són molt més nombrosos els comesos per mestres i professors, monitors, companys, parelles i d’una manera especialment important, els que es duen a terme en l’àmbit familiar. Per situar algunes de les principals referències, segons el ministeri de l’interior entre el 2020 i el 2019 es van produir quasi 2000 denúncies per delictes contra la llibertat sexual que tenien com a víctimes a infants i adolescents. Alhora, les instàncies oficials consideraven que això era només la punta de l’iceberg perquè només arriben a denunciar-se un 15% dels casos. El recull dut a terme per la Fiscalia general de l’estat assenyalava que només hi havia 68 casos que estiguessin vinculats amb persones de l’església de denúncies o querelles. Només el 0,57% del total. La fundació ANAR, que es dedica a l’ajuda i defensa dels infants i adolescents en risc, ha publicat un estudi pel període 2008-19 que assenyala que al llarg d’aquesta llarga dècada només el 0,2% dels casos són atribuïbles als sacerdots. De fet, amb aquestes mateixes dades es pot constatar com els mestres i professors són responsables 18 vegades més que el personal religiós. Un altre informe del novembre de l’any passat de Save de Children assenyala la importància de l’entorn familiar, apunta que el 6% són perpetrats per educadors, i el personal religiós ni tan sols apareix.
Per tant, voler estudiar la pederàstia només situant el focus en l’església, significa ignorar més del 99% dels casos. La pregunta és per què partits com ERC o ECP s’han entestat sempre en aquesta via quan és evident que el que serveix és per construir un boc expiatori amagant darrere d’ell la dimensió social d’aquest tipus d’abusos.
Amb l’esmena duta a terme el parlament de Catalunya realitzarà a més un treball que li és propi, perquè hauria esdevingut anticonstitucional vincular un delicte a un grup de població. De la mateixa manera que no acceptaríem per racista estudiar, per exemple els robatoris amb violència cenyits només a la població gitana, no és possible circumscriure la pederàstia a persones que pertanyen a un grup social caracteritzat per la seva confessió religiosa.
El més sorprenent de tot és que el Congrés dels Diputats sí va acordar indagar-ho en aquest sentit restrictiu en uns termes que jurídicament mereixen el qualificatiu d’arbitraris i que en aquest sentit signifiquen una desviació de poder, perquè no es tracta d’eradicar un delicte o conèixer-lo millor sinó d’acusar una gent amb finalitats espúries, danyant així la imatge i l’honor d’aquest grup.
En el cas del congrés, en circumscriure’l al fet catòlic, incorren en aquesta arbitrarietat que és única en el marc de les democràcies perquè no hi ha cap país en el qual les institucions polítiques s’hagin dedicat a investigar la pederàstia en el si de l’església. Una altra cosa és el que previsiblement farà el Parlament de Catalunya, que és considerar el delicte contemplant tots els casos, totes les víctimes i tots els possibles responsables. No deixa de ser una contradicció que el PSC i JxCat que ara han fet aquesta esmena, al congrés dels diputats van votar a favor del que ara aquí han esmentat. És bo rectificar, però encara hauria estat millor si ho haguessin fet al Congrés dels diputats. En tot cas, el partit socialista ens deu una explicació de per què a Madrid encapçala una posició, i aquí l’esmena.
Loading ...
